Habilitar cobertes i façanes vegetals als edificis comporta, de mitjana, un estalvi energètic d'entre el 15% i el 20%, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL). Es tracta del projecte Big4Life, el qual conclou que aquest sistema constructiu redueix l'impacte de la radiació solar i la temperatura, especialment quan els pics són elevats. Així mateix, la infraestructura verda millora la qualitat de l'aire, redueix l'efecte de l'illa de calor i absorbeix diòxid de carboni. La investigació, que compta amb un pressupost de 2 milions d'euros finançats amb fons europeus, ha analitzat l'impacte d'aquest sistema de jardineria sostenible en edificis de Lleida, el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Barcelona.

A més dels avantatges tèrmics, la construcció també funciona com un aïllament acústic i inclou sistemes de captació d'aigua. De fet, els investigadors han dissenyat un càlcul específic per regar la vegetació amb la quantitat mínima d'aigua. "També permet controlar la quantitat d'aigua que es deriva cap a clavegueram. En futurs escenaris climàtics que es preveuen complicats, evitar el col·lapse del clavegueram públic és important", ha conclòs la project mànager de Big4life, Laura Herrera.

Pel que fa al tipus de vegetació, l'investigador principal del projecte, Gabriel Pérez, ha apuntat que s'utilitzen plantes de requeriments hídrics "molt baixos" com el sèdum o el romaní. Tot i això, també es contemplen els jardins convencionals amb plantes arbustives i arbres. "Els únics condicionants són el manteniment del paisatge i el reforç de l'estructura de l'edifici en el cas d'un jardí gran", ha apuntat Pérez.

Precisament, el manteniment d'aquests sistemes és un dels reptes d'aquesta construcció verda. "La nostra societat en aquest aspecte és conservadora. Les plantes són organismes vius i s'han de mantenir. Moltes vegades tendim a fer edificis i infraestructures amb el manteniment mínim", ha reflexionat Pérez, qui també ha apuntat que l'estudi preveu demostrar que el retorn d'aquest sistema és "molt més alt" que la inversió per mantenir-lo.

En relació amb les seves aplicacions, Pérez ha assenyalat que la infraestructura es pot aplicar tant en obra nova com de rehabilitació. "Inclús en cobertes inclinades. No hi ha cap condicionant tècnic", ha dit. Concretament, el projecte ha analitzat la viabilitat del sistema en cinc edificis de Barcelona, un al Prat de Llobregat i dos a Lleida. A la capital del Segrià aquest sistema s'ha monitorat a l'edifici H3 del Parc Agrobiotech i a l'escola bressol municipal Ronda-La Mercè.

El projecte Big4life compta amb la participació de vuit entitats europees entre universitats, centres de recerca i empreses especialitzades de l'Estat, Itàlia, Països Baixos i Grècia com ho són el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat d'Estudis de Gènova (UNIGE), la Universitat Oberta Hel·lènica (HOU), TEB Verd SCCL, Verdtical Ecosistema, Solucions Eixverd i Sempergreen BV.