L’escalada verbal del PP contra Pedro Sánchez ha anat in crescendo aquesta setmana. El cas de Leire Díez, la suposada emissària del PSOE que maniobrava per ordre del partit per trobar draps bruts contra la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha estat benzina per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Amb un estil sobreactuat, ha fet seves les tècniques de la líder madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. "Democràcia o màfia" és el nou eslògan del PP, que recorda a aquell "comunisme o llibertat" d’Ayuso.

La setmana va començar amb la revolta dels presidents autonòmics del PP, que no han volgut tancar un ordre del dia amb la Moncloa per la conferència de presidents de divendres vinent a Barcelona. Una situació inèdita i que és l'avantsala d’una trobada que s'albira tensa i amb algun espectacle per part de les files conservadores. I ha acabat amb Feijóo compareixent per elevar el to, escenificant que el món s’acaba però tirant de receptes conegudes: una concentració contra Sánchez (la sisena des que és president) i l’amenaça de moció de censura, que no presenta perquè sap que no la guanyaria.

En les últimes hores, s'ha vist un expresident gallec que és el reflex de la impotència. D'aquell que sap que ha de fer alguna cosa, que ha d'alimentar la imatge que el govern espanyol és insostenible, però que no troba l’escletxa per enderrocar-lo. Ni organitzant l'enèsima revolta popular per intentar l’estocada final a Sánchez, que continua dempeus.  

Pas 1 de la revolta: La conferència de presidents

L’estratègia ha anat en augment aquesta setmana, amb tot de maniobres del PP per intentar encerclar i pressionar encara més la Moncloa. Anem a pams. La primera, a través de l’oposició dels presidents autonòmics a tancar un ordre del dia dels temes que s’han de tractar a la cimera de Barcelona, on Sánchez i Salvador Illa faran d'amfitrions i exhibiran sintonia. Pot semblar un detall sense més importància. Una qüestió de forma. Però és un bon termòmetre del moment que viu la política espanyola en el seu conjunt, convertida en una madeixa embullada on tot es barreja: les acusacions i contra-acusacions de corrupció, d'espionatge, els retrets i l'insult per sistema.

El govern espanyol ja havia posat sobre la taula els temes a tractar: habitatge i educació professional i universitària. I havia demanat a totes les comunitats que fessin arribar peticions. Totes les comunitats del PP (que són majoria) van posar-se d'acord per proposar nous temes. La Moncloa va accedir, en part, a incloure-les. Entre ells, parlar d'ocupació, del model energètic arran de la gran apagada, i també de finançament autonòmic.

Però el PP volia anar més enllà, també volia parlar del finançament singular, demanda que el govern espanyol no ha acceptat perquè creu que no és l'espai. Tampoc va acceptar la petició d'abordar la qüestió de la delegació de competències d'immigració a Catalunya, pactada amb Junts, ni tampoc de la reformes de la justícia impulsades per la Moncloa. I tot va saltar pels aires. "És igual el que vulguem proposar, és que si cau la bomba atòmica hi aniran amb les orelleres posades a parlar del que vulguin", reconeixia un líder del PSOE aquesta setmana als passadissos del Congrés.

No és la primera vegada que el PP actua així: ja va boicotejar al febrer el consell de política fiscal i financera a Madrid, on Hisenda oferia a totes les comunitats -no només a Catalunya- perdonar una part del deute que havien contret amb l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA). Allà, els consellers del PP hi van anar però, en el moment de votar, es van aixecar i van sortir tots de la sala com a mostra de rebuig al que consideraven un pacte amb l’independentisme que atemptava contra la igualtat de tots els espanyols.

Pas 2: La "màfia"

Dimecres, en la sessió de control, Feijóo va acusar Sánchez -que era a Brussel·les amb Ursula Von der Leyen- de ser el "capo" de la màfia instal·lada a la Moncloa. L'equip de l'expresident gallec fa setmanes que rebusca al diccionari de sinònims per trobar la paraula més greu per referir-se a la situació: "Putrefacció”, "degradació total", "decadència"... S'ha quedat amb "màfia".

El líder del PP ha adquirit un to, un missatge, que és més propi de la banda més ancorada a la dreta encapçalada per José María Aznar i Ayuso, i no d'aquell que va fer bandera de la moderació durant anys. I Feijóo s’ha agradat. I ha creat el nou eslògan del PP: "Democràcia o màfia", que sembla que hagi redactat el cervell pensant que mou els fils d’Ayuso, el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez.

Val a dir que no ha ajudat que el PSOE restés importància al cas Leire Díez i que arrossegués els peus durant dies fins a obrir un expedient informatiu a la "militant rasa", sense imposar cap altra mesura cautelar. Ni que Sumar hagi mirat fins a una altra banda fins demanar "contundència per uns fets gravíssims" 72 hores més tard.

Pas 3: Sortir al carrer

Feijóo va convocar una declaració institucional -sense preguntes dels periodistes- dijous a la seu del partit, davant la "gravetat" de la situació que afectava el PSOE i Sánchez. Havia de posar sobre la taula algun element nou. De paraules gruixudes ja quasi les ha usat totes. I va sorprendre amb una altra concentració contra la Moncloa.

Serà el 8 de juny a la plaça Espanya de Madrid, un espai poc ambiciós i que s'omple ràpid. Tot i això, el partit ja treballa per portar autobusos d'arreu i hi seran tots els presidents autonòmics, inclòs el qüestionadíssim dirigent valencià Carlos Mazón. Coincidirà amb Francisco Camps, que també ha anunciat la seva presència.

Mentre Feijóo compareixia amb tota la solemnitat -i, recordem, sense preguntes-, es coneixia que la jutgessa deixa a un pas del judici la parella de Díaz Ayuso per frau fiscal i falsificació documental. La seqüència dels fets és un autèntic estira-i-arronsa de casos que van del PP al PSOE que està posant a prova les vores de la legislatura.

Pas 4: La moció de censura

El PP fa mesos que parla d’una legislatura esgotada i reclama eleccions. Feijóo, que no s’atreveix a presentar una moció de censura sabent que la perdria, ha demanat un cop més als socis de Sánchez (mirant a Junts i PNB sense esmentar-los) que l'ajudin a apartar-lo: "Si volen acabar amb això, el PP continua a la seva disposició". I ho fa en un moment en què el greuge cap als nacionalistes bascos i al partit de Puigdemont és màxim: aquesta setmana l’oficialitat del català, l’euskera i el basc ha embarrancat. 

A les files populars hi ha debat intern sobre aquesta qüestió. Hi ha una part que creu que Feijóo fa bé: no pot anar a una moció de censura que té perduda i que només reforçaria Sánchez i els seus socis. D'altres creuen que la gaunyarien ni que fos simbòlicament, i que rellançaria el seu missatge.

I qui dia passa, anys empeny. El PP està a les portes del seu congrés, que serà a principis de juliol, i que ha de servir per portar Feijóo a la Moncloa. Però, de moment, continua aplicant les velles receptes que fan que Sánchez ni es despentini.