El PP celebrarà el seu congrés els propers 5 i 6 de juliol. Un encontre que durà poques novetats i que pretén rellançar el lideratge d’un Alberto Núñez Feijóo que no acaba de prendre volada, malgrat la polarització extrema de la política espanyola i l’estratègia agressiva de Génova contra un Pedro Sánchez que es mostra rocós. El congrés aprovarà dues ponències, una d’estatuts, que apunta -ja es veurà amb quin èxit- contra el sistema de primàries que va facilitar l’elecció de Pablo Casado en el congrés de confrontació del 2018. 

L’altra serà una ponència política, ja molt elaborada, sota la responsabilitat de dos presidents autonòmics, l’andalús Juanma Moreno Bonilla i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. Però en aquesta ponència la ploma decisiva ha estat Alma Ezcurra, precisament una de les ideòlogues de Feijóo. El seu perfil dona moltes pistes de qui cuina el discurs per al líder de la dreta espanyola.       

Una radical amb vincles amb Ayuso

Ezcurra és la coordinadora de Reformisme 21, la fundació creada el 2023, quan feia un any de l’arribada de Feijóo al cim del PP. Després que José María Aznar desvinculés la FAES de tot lligam amb el PP, des de Génova es va voler generar un discurs propi que fos més inclusiu i plural que el laboratori aznarià. Peça clau de l’equip directiu és aquesta advocada especialitzada en Dret Mercantil que havia treballat com a analista a FAES i també per al gabinet de Mariano Rajoy a la Moncloa. Va ser diputada a l’Assemblea de Madrid, on un discurs fogós contra l’amnistia la va convertir en molt popular en el seu partit. Feijóo la va incloure a la llista al Parlament Europeu. 

En una ponència congressual liderada per dirigents considerats moderats dins dels cànons del PP com Moreno i Fernández Mañueco, alguns observadors han vist Ezcurra com una concessió a l’ayusisme. El text que surti de la ponència donarà més senyals de per on va la dirigent, que als seus 39 anys sembla una veu prometedora. Però en aquests moments tot indica que la ponència intentarà navegar entre totes les aigües que es mouen agitades entorn Feijóo. 

Pablo Vázquez, un ministrable de l’Ibex

Feijóo va confiar en Pablo Vázquez com a president executiu de Reformisme 21. Vázquez, que és gallec, va estar vinculat als governs d’Aznar i de Mariano Rajoy. Doctorat a la Complutense amb postgrau a Berkeley, va treballar al gabinet de la Moncloa durant el mandat aznarià i amb Rajoy va presidir INECO (Enginyeria i Economia del Transport), empresa pública vinculada al ministeri de Transports, i Renfe. Però una connexió fonamental de Vázquez és haver estat director de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), potent lobby lligat a l’Ibex. Va sonar com a ministrable si Feijóo hagués governat després de les eleccions del 2023.

Domini tecnòcrata: molts economistes, pocs humanistes

Vázquez, amb Ezcurra de número dos, lidera un equip on predominen clarament els tecnòcrates. El consell assessor de Reformisme 21 inclou figures com Fátima Báñez, exministra de Treball del PP i avui al cor de la CEOE, la gran patronal espanyola. O com Román Escolano, exministre d’Economia en els darrers temps de Rajoy. Feijóo en persona va fitxar l’economista Luis Garicano, que havia estat membre destacat de Ciutadans. En algun cas, la principal tasca d'alguns d'aquests membres del patronat o del consell assesor sembla la de no perdre el número en la cua de ministrables.

La quota catalana en el consell assessor de Reformisme 21 està formada per la jurista Teresa Freixes, que es va destacar per les seves posicions radicalment hostils al procés, i pel pedagog Gregorio Luri, tan prestigiós com molt conservador.  

La renúncia a competir amb FAES

El que ha caracteritzat la fundació d’idees de Feijóo ha estat el seu to baix. Ni la quantitat ni la densitat de les seves publicacions pot comparar-se a la de FAES i es pot assegurar que el to de les seves notes és volgudament discret. Un indici que en el nucli dur de Feijóo el discurs ideològic no és gens prioritari, subordinat tot a l’objectiu únic d’aconseguir derrotar Sánchez i reconquerir la Moncloa. Aleshores caldria veure el pes d’alguns dels tecnòcrates de Reformisme 21. 

La relació de la cúpula del PP amb els laboratoris d’idees ha estat sempre complexa, amb interès relatiu per tot el que no fos el joc polític immediat. Però alhora, Génova ha gestionat malament la primacia de FAES en el terreny del pensament, que ha estat decisiu per fer hegemònic un discurs radicalment nacionalista espanyol i ultraliberal, que ha fet que altres corrents de la dreta espanyola, com la democràcia cristiana, hagin quedat subordinats.

Si les tensions entre Aznar i Rajoy van dur a la desvinculació de FAES del PP, en aquests moments les relacions s’han suavitzat, malgrat que el centre d’anàlisi aznarià actua del tot al marge del partit. A això s’ha d’afegir el naixement de Disenso, fundació creada per Vox que es mostra activa a les xarxes i ha esdevingut un braç del partit ultra en les seves connexions internacionals, especialment a Amèrica Llatina. Els documents que emet Reformisme 21 semblen a vegades d’una ambigüitat gallega, com en una nota que vol analitzar el mandat del president salvadoreny Bukele o quan comenta la reelecció de Trump. 

Només en algun moment sembla treure el cap la vocació de definir una línia matisada respecte al missatge previsible en la dreta espanyola. Com en l’únic llibre fins ara publicat per la fundació, Colisión de utopías. Amb pròleg del mateix Feijóo, l’autor és Javier de Andrés, cap del PP basc alineat amb Borja Sémper, enfront els falcons com Carlos Iturgáiz. De Andrés intenta teoritzar sobre un terreny intermedi entre l’independentisme i un "centralisme jacobí" que veu negatiu. Però, de moment, la factoria d’idees de Feijóo emet senyals de difícil audició i cal preguntar-se si té la intenció d’anar més enllà. O de si tindrà temps.