"A Berga s'ha fet bona feina, i els resultats s'han anat veient". L'opinió del secretariat nacional de la CUP en relació als deu anys d'alcaldia cupaire a Berga, expressada per la coportaveu Su Moreno en declaracions a Nació, no pot ser més positiva. I és que aquest mes de maig, la CUP celebra deu anys al capdavant de l'alcaldia de la capital del Berguedà, un dels feus més importants dels anticapitalistes. Han aconseguit mantenir-se al poder malgrat el context polític canviant de la darrera dècada i la davallada dels anticapitalistes en l'àmbit nacional.

Des del secretariat nacional valoren que la formació, amb exemples com el de Berga, "ha demostrat que pot governar ciutats importants" malgrat estar en minoria, amb capacitat i habilitat de desencallar qüestions històriques i arribar a acords, amb "flexibilitat", però "sense oblidar que hi ha discrepàncies polítiques amb la resta de partits".

Amb un moviment d'esquerres de base històricament arrelat al municipi (el moviment anarquista sempre hi ha tingut presència), Berga no és aliena a les problemàtiques socials i dinàmiques polítiques que s'entenen arreu del país. Problemàtiques a partir de problemes relacionats amb la gestió de la immigració o la seguretat (molts cops amplificats) que sovint esprem l'extrema dreta amb discursos d'odi i solucions fàcils a qüestions complexes generant un marc de debat que, sovint, assumeix la resta. Així i tot, actualment no hi ha cap formació d'extrema dreta al plenari de l'Ajuntament de Berga.

Sobre les dinàmiques del municipi i algunes casuístiques emprades políticament des de l'extrema dreta com per exemple les polítiques d'immigració, Nació ha parlat amb l'actual alcalde de Berga, Ivan Sànchez, així com amb l'anterior batllessa, Montse Venturós, i l'exregidor de la CUP Oriol Camps.

"Qui no és immigrant?"

"Em fan gràcia els que parlen de la immigració com un problema. Però, qui no és immigrant?", assegura l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez. El batlle veu la immigració com "un enriquiment de país i de ciutat" i, si bé comparteix que "com a tot arreu, hi ha gent que arriba i s'adapta menys", també fa referència a "la gent de Berga que no s'adapta a la societat on vivim".

"Qui no és immigrant?", es pregunta Sànchez, que apunta que des de les cartes de repoblament de l'edat mitjana es veu que hi ha hagut moviments a Catalunya. Amb tot, l'alcalde considera que "la millor adaptació és l'escola en català".

Serveis públics, educació i cultura davant la "demagògia"

A Berga tenen clar que tot l'argumentari que s'utilitza des de les formacions d'extrema dreta per sumar simpatitzants està fonamentat en la "demagògia pura". Així s'expressa Oriol Camps, exregidor de la CUP a l'Ajuntament del municipi, qui assenyala que "sigui quina sigui la ideologia de cadascú, l'acció d'un ajuntament i d'un altre no s'allunyarà molt" pel fet que, moltes de les actuacions que prometen aquests governs responen a la legislació estatal. "Els ajuntaments no tenen cap mena de competència", subratlla.

Pel que fa a la delinqüència, els anticapitalistes asseguren que "els indicadors són mínims a la ciutat". En tot cas, l'alcalde puntualitza que no menystenen les coses que passen i afirma que el consistori treballa per "combatre i erradicar la inseguretat que hi pugui haver". De fet, al març, prop de 200 persones es van concentrar a Berga per mostrar el seu rebuig als actes vandàlics, delictius i incívics viscuts els últims mesos.

Sigui com sigui, Sànchez creu que "a la gent li costa tenir memòria, però hi havia moltes més baralles els anys 80 i 90 que no pas ara", incidint que la principal diferència és que "anys enrere no hi havia xarxes socials per deixar-ho plasmat, i ara sí".

És en aquest sentit que el secretariat nacional de la CUP valora que la consolidació del projecte a Berga es deu a l'impuls d'un programa basat en els serveis públics, l'educació i la cultura, a més d'una bona gestió econòmica, per combatre també les problemàtiques socials.

Ocupacions i empadronaments

Amb la mateixa premissa d'atenció i intervenció, apunta Sànchez, l'Ajuntament aborda altres problemàtiques com les ocupacions. De fet, l'Ajuntament va engegar el passat mes de novembre el procediment judicial per recuperar la tinença de dos pisos d'emergència social que havien estat ocupats. L'alcalde de Girona, també militant de la CUP, va procedir de forma similar davant l'ocupació delinqüencial d'una vivenda que s'estava reformant a la seva ciutat i va demanar fins i tot canvis legals. 

"Fa molt de temps que des de la CUP s'està distingint entre l'ocupació delinqüencial i la social", assegura, emfatitzant que "les ocupacions socials s'han d'intervenir mirant de dignificar la vida d'aquestes persones; i la delinqüencial, en especial la dels que s'aprofiten dels més vulnerables, s'ha d'erradicar".

Pel que fa al cas concret dels empadronaments, l'alcalde insisteix: "Fem el que marca la llei: es demana el que s'ha de demanar i es fan les comprovacions i revisions que s'escauen", afirma.

Per la seva banda, l'anterior alcaldessa, Montse Venturós, critica que el debat s'enfoqui en les persones vulnerables i no en qui té l'habitatge en desús: "L'ocupació s'entén com una cosa o té a veure amb la gent pobra, però i si parlem de la gent que té aquestes grans bosses d'habitatge que no estan a l'abast de ningú?". "Al final, és una qüestió de classe", valora.

L'aterrada de l'extrema a dreta el 2027, una possibilitat

Actualment, no hi ha cap formació que se situï a l'extrema dreta al plenari de l'Ajuntament de Berga. En tot cas, els representants de la CUP del municipi no descarten que puguin aparèixer amb les eleccions municipals del 2027. "Jo crec que es pot parlar obertament que Aliança ja ha dit que es presentarà a Berga", detalla Sànchez, qui recorda que "l'extrema dreta està avançant a tot el món. "I Berga no som la Gàl·lia ni estem aïllats, malgrat que la CUP hagi guanyat tres eleccions consecutives", conclou. Aliança Catalana, que governa Ripoll, de similar dimensió i a cinquanta quilòmetres, aspira a fer forat el 2027 a ciutats com la capital del Berguedà.

"Ripoll i Berga, sociològicament, tampoc som tan diferents", valora Camps, missatge que comparteix Sànchez indicant que "els problemes de Berga són els mateixos que els de Manresa, els de Solsona, o els de Vic". "Amb proporcions diferents, els ajuntaments tenen els mateixos problemes arreu", reitera l'alcalde, que sintetitza les principals preocupacions de la ciutadania, sigui quin sigui el municipi on viuen, en elements com la seguretat, l'estat dels carrers o la brutícia.

"Tot i l'alternança dels governs, i independentment del color que l'encapçali, les possibilitats de grans canvis en la gestió diària són poques", considera Camps, qui conclou que "a Ripoll, segurament, no hi haurà un daltabaix perquè, més enllà dels castells de focs, es paguen els sous, s'asfalta quan hi ha forats i es fa la festa major".

Emmirallar-se en Berga i "comunicar millor"

Després del Procés de Garbí -el seu procés de refundació-, des de la CUP admeten que estan treballant "intensament" en com abordar les eleccions municipals del 2027. De fet, el pròxim 8 de juny la formació farà un acte on presentarà la seva línia de treball enfocada "en una nova CUP que vol simplificar el missatge i fer-lo més entenedor".

"Tenim un model de país molt clar i l'hem de comunicar millor, potenciar els lideratges, que els portaveus no només siguin els parlamentaris", assegura la portaveu Su Moreno. En aquest sentit, liderada pel secretariat nacional, la CUP vol emmirallar-se en projectes que funcionen com el de Berga: "Podem ser la CUP del sí i plantejar alternatives viables que puguin parlar en positiu".