El 24 de maig de 2015, les eleccions municipals deixaven un resultat insòlit a Berga. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) s'imposava per només 58 vots de diferència, guanyant per primera vegada els comicis i encetant un govern en minoria (6 de 17 regidors) encapçalat per Montse Venturós. La formació va convèncer l'electorat, que va reforçar-li el suport quatre anys després, concedint-li 8 regidors. I, tot i que castigant-lo a les urnes i retornant-li els 6 regidors, el 2023 la llista aleshores encapçalada per Ivan Sànchez també va ser la més votada.
La CUP s'ha convertit en l'únic partit que ha guanyat tres processos electorals consecutius a la capital del Berguedà i, quan falten dos anys per completar l'actual mandat, la formació aprova els seus 10 anys a l'alcaldia: "Malgrat els errors, que vulguis o no tots els hem comès, el canvi ha estat totalment positiu".
Amb aquestes paraules s'expressa una dècada després Montse Venturós, actualment apartada de la política, tot i que no de la militància. Mateixa situació que Oriol Camps, qui va ocupar l'alcaldia accidental durant el període d'inhabilitació de l'aleshores alcaldessa. "L'entrada de la CUP al govern va ser molt positiva perquè va permetre trencar unes dinàmiques molt assentades, a l'Ajuntament i a la ciutat, des de l'any 79", recalca Camps. De fet, aquest canvi referit, pren com a màxim exponent pels cupaires la gestió del deute, que ha passat de 21 milions als 5 d'enguany.
"L'Ajuntament estava en la situació que estava i el que calia fer era reflotar el naufragi", assenyala Venturós, reiterant que "el deute suposava una llosa que ens impedia tirar endavant, i l'únic que podíem fer era intervenir". Amb el pas dels anys, els grups opositors a la CUP els han acusat d'utilitzar aquesta reducció del deute com a excusa per justificar la manca d'actuacions en certes àrees, però els membres de la formació tenen clar que, lluny d'enfonsar el seu treball, és un fet que els avala. "Governar és una cura d'humilitat i et permet entendre moltes coses. Ara bé, el que és una realitat és que el deute hi era, tot i que no culpem a ningú", apunta Ivan Sànchez, alcalde de Berga, incidint que "en una empresa privada, aquella situació econòmica hauria estat fallida i tancament".
Un canvi de mirada amb triomfs com l'hospital i les polítiques d'igualtat
Fet i fet, 10 anys donen per molt, i per a Venturós, una de les més ressenyables és el traspàs de l'Hospital de Berga al Departament de Salut. "Ho continuo considerant, avui dia, una fita molt important", comparteix, recalcant que la fórmula mitjançant el patronat era inviable per una corporació com la de Berga. "No només va ser una qüestió d'alliberament de gestió per a l'Ajuntament, sinó que també va ser la manera de garantir uns serveis quan molta gent albirava que això quedaria deixat de la mà de deu", detalla.
Una altra de les medalles que es pengen els cupaires berguedans és la implementació de les polítiques d'igualtat, i en especial la incorporació del feminisme en l'equació política municipal. "Sens dubte, el tema de la igualtat i el feminisme quedaran instaurades a Berga i més enllà", assevera Sànchez, qui emfatitza que "hem estat mirall per molts altres municipis del país". El principal exemple és la campanya Vull la nit: "Molt poques festes, per no dir cap, tenia un protocol per abordar les violències sexuals i masclistes al voltant de l'oci nocturn. I ara, moltes festes majors de Catalunya tenen servei de punt lila".
Però, més enllà de casuístiques puntuals, Camps creu que el principal avenç va ser el nou paradigma en la gestió del consistori: "Hi va haver un canvi de rasant i vam agafar el ritme de ciutat". "Això s'havia gestionat com un municipi petit, amb el plantejament de fer com l'any passat, però nosaltres vam aportar una mentalitat diferent", recalca.
- Foto de família de la campanya electoral de la CUP a Berga, el 2023
- Lídia López
"Poc marge per a la ideologia"
El discurs de la CUP, tant local com nacional, s'ha marcat sovint per les idees com la de capgirar l'estat actual. Ara bé, un cop dins l'administració berguedana, reconeixen que les doctrines no sempre poden encaixar dins els motlles que preveu la normativa o l'eficiència que requereix l'administració pública. "De seguida vaig pensar que hi havia molt poc marge per a la ideologia, i ho continuo creient", declara Venturós, afegint que "hi ha la part idealista i de voler canviar les coses, però després també xoques amb la legalitat i la realitat".
Un exemple en aquest sentit és el de les municipalitzacions, perquè n'hi ha diverses de les que es van posar sobre la taula el 2015 que s'han acabat abandonant. "Des d’una òptica mercantilista, si vols, tothom diu que s'ha de privatitzar per bé de l’eficiència. Però arriba un moment que els models acaben generant improductivitats perquè es podreixen", defensa Camps, que argumenta que "quan fa 50 anys que es gestiona una cosa de forma externalitzada, no tens coneixement de com es gestiona allò i, al final, ni tan sols resulta efectiu subcontractar, perquè ni tan sols saps en què consisteix".
Sigui com sigui, la visió de Camps és que "sempre és qüestió de balanç i interessos, però almenys s'ha de plantejar què es prefereix", afirmant que "quan els costos i els preus estan molt a la par, tant per tant, que es quedin a Berga". Així, considera que una de les millors actuacions en aquest sentit, i impulsada ja al primer mandat, va ser la municipalització del servei de neteja d'edificis municipals a través de BRG Serveis.
En tot cas, en aquest camí també hi ha hagut altres propostes de municipalització que s'han descartat, com la de la neteja viària, altres que s'han implementat i s'ha acabat optant per delegar, com la residència, i també les que es van estudiar i continuen al calaix, com la de la xarxa d'aigua. "Crec que no és un fracàs no haver aconseguit certes municipalitzacions. S'ha estudiat, s'ha parlat, s'ha mirat del dret i del revés", apunta Sànchez al respecte, que posa de manifest que "un bon govern ha de ser capaç de, malgrat pensar una cosa diferent, fer la quina realment pensa que és la millor per la gent de Berga".
La incògnita del futur
Encara que la formació hagi tingut continuïtat en la política local de Berga, la decisió sobre si tornen a concórrer a les eleccions l'any 2027 encara està per decidir. "No sé què passarà. Encara no s'ha començat a parlar", assegura Sànchez. No obstant això, l'alcalde recorda que "des del primer mandat que es diu que la CUP potser no es torna a presentar, i la realitat és que s'ha presentat a cinc eleccions i n'ha guanyat tres de seguides". Amb el que sí que s'expressa més clarament el batlle és sobre les seves possibilitats de continuar encapçalant les llistes: "Tampoc és un drama que jo digui que no em presentaré, perquè la CUP Berga no som personalistes. Sempre apareix algú".
Indiferentment d'aquesta decisió, Sànchez remarca l'empatia cap a les altres persones que han governat que ha generat a partir de la seva experiència a l'administració i els aprenentatges que s'emporta: "Des de fora, tots ens hem pensat que els de dins ho estaven fent molt malament, i que arribaríem nosaltres, ho faríem molt bé i ningú ens criticaria. Però la realitat és una altra". "Si algú es pensa que arribarà a l'alcaldia de Berga, ho farà fantàstic i ningú el criticarà, s'equivoca", culmina.
En una línia similar, Venturós explica que el pas per la política local "m'ha enriquit molt", i destaca que una de les principals leccions és que "la contradicció és l'única manera d'avançar en l'àmbit institucional". "Els principis que tenia el 2015 són els mateixos que tinc ara. Continuo pensant el mateix. Però la manera d'abordar-los i el camí per assolir-los, segurament seria diferent", sentencia.
