El Parlament de Catalunya ha debatut, en diferents sessions la darrera setmana, l'estat del sistema d'infraestructures al país. Carreteres, ports, aeroports i xarxa ferroviària han centrat els arguments i propostes dels grups parlamentaris, entre les quals, dues que han posat l'accent en el projecte del tren-tram al Berguedà des del Bages.
Aquest 2025, fa 52 anys que el Carrilet va fer el darrer trajecte a la comarca. Una darrera sortida des de l'estació de Cal Rosal en direcció Manresa que va passar a la història, com un any abans ho havia fet la darrera expedició amb inici des de Guardiola de Berguedà. Aquest mitjà de transport va ser suprimit fins a pràcticament l'oblit i, avui dia, només queden un parell d'estacions que apel·len la història ferroviària -amb el permís del Tren del Ciment, el trenet turístic en el qual s'ha reconvertit la línia entre la Pobla i l'antiga fàbrica de ciment-.
En aquestes cinc dècades, la mobilitat del Berguedà s'ha centrat en camins rurals, carreteres, autovies i eixos transversals, amb una oferta de transport públic habitualment titllada d'insuficient o precària. I, amb el debat sobre la sostenibilitat cada cop més viu, la idea de recuperar el transport ferroviari ha passat de ser un desig melancòlic d'uns quants a propostes de projecte amb cara i ulls d'entitats que aposten fermament per aquest mitjà. També s'ho han mirat organismes públics com FGC. Ara bé, els números solen ser el motiu per mantenir al calaix les demandes.
El Govern, instat a estudiar-lo
Aprofitant l'avinentesa del debat monogràfic sobre infraestructures, els grups parlamentaris dels Comuns i Esquerra Republicana s'han referit, entre les seves propostes de resolució, al projecte del tren-tram al Berguedà, fent una especial menció a la necessitat de reforçar l'aposta en el desenvolupament ferroviari a Catalunya. "En política s'ha de triar i s'ha de decidir quines són les prioritats. I nosaltres, la tenim molt clara: la prioritat és el tren", etzibava el portaveu dels Comuns, David Cid.
"La gran prioritat del Govern és l'aeroport. El que hauria de ser la màxima prioritat d'aquest Govern són les Rodalies", incidia Cid, rebutjant qualsevol lectura que fes referència a la saturació de l'Aeroport del Prat: "S'ha de viure en una realitat paral·lela per dir que l'Aeroport del Prat està col·lapsat. Està col·lapsat Rodalies". A més, el diputat també reflexionava que apostar pel tren també vol dir incentivar l'economia "perquè Catalunya no fa avions, fa trens i tramvies", asseverant que "som punters en indústria ferroviària".
Per part d'ERC, la portaveu Ester Capella ha defensat que les màximes que han de guiar l'acció respecte de les infraestructures són la sostenibilitat, l'equitat territorial i la governança. "Les infraestructures suposen garantir drets i llibertats al conjunt dels ciutadans i ciutadanes", exposava la diputada, afegint que "des d'Esquerra apostem per unes infraestructures que donin resposta a les necessitats reals de cada part del territori, del seu teixit productiu i de la ciutadania que hi viu".
Així, entre totes les opcions, Capella ha reivindicat la situació estratègica del tren, valorant que "Catalunya ha de ser un país d'infraestructures ferroviàries". En aquest sentit, ha recordat que "el tren no arriba a tot arreu", remarcant que "la culpa deu ser d'algú que un dia va decidir treure les vies". En tot cas, va reivindicar que "seguirem els tramvies i les vies de tren a tot arreu on es pugui".
En la votació, les dues propostes de resolució van rebre llum verda. D'aquesta manera, el punt dels Comuns apel·la a l'estudi de projectes ferroviaris entre els quals el Tren-tram del Bages fins al Berguedà, mentre que el d'Esquerra cita l'impuls dels set nous sistemes ferroviaris de Tren-tram, incloent-hi el del Bages-Berguedà.
Nova crida pel desmantellament de la tèrmica
Encara entre les disposicions aprovades, i també dins el llistat dels Comuns, s'hi va incloure un apartat lligant les infraestructures amb l'emergència climàtica i l'energia, on es fa referència a la tèrmica de Cercs. En aquest cas, la petició recull "reclamar el desmantellament urgent i segur de l'antiga central tèrmica de Cercs, inclosos els processos de descontaminació, restauració dels terrenys i eliminació de qualsevol risc per a la salut pública i el medi ambient". També fan referència al fet que aquesta es complementi amb "accions paral·leles per accelerar la transició energètica cap a un model basat en energies renovables, assegurant el subministrament elèctric i la sostenibilitat ambiental".
La recuperació i renaturalització de l'espai que avui dia encara ocupa l'esquelet de la tèrmica és una demanda que s'arrossega des de pràcticament el tancament de les instal·lacions que, malgrat diversos intents, no ha tornat a tenir vida productiva. Això passa per la demolició de les estructures i, gràcies als moviments per a l'impuls d'una altra central energètica a tocar -el projecte per a la construcció d'una hidroelèctrica reversible a la Baells- s'ha tornat a situar sobre les taules de la conselleria i el ministeri. Amb l'aprovació d'aquesta resolució, es remarca la necessitat que aquest desmantellament es faci efectiu, a parer dels diputats i diputades del Parlament que li han donat el vistiplau.
