El ple ordinari del juliol a l'Ajuntament de Berga ha votat favorablement la moció presentada pel Grup de Defensa de la Natura del Berguedà per tal que la corporació demani a la Generalitat la derogació immediata del nou decret de renovables impulsat pel Govern. En concret, es tracta del Decret 12/2025 de 3 de juny, enfocat en la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya i que pretén incentivar la instal·lació de parcs solars i fotovoltaics, a més dels equipaments d'emmagatzematge d'energia.
El president de l'agrupació ecologista, Hèctor Aranda, ha estat l'encarregat d'exposar la moció a la mateixa sala de plens. Un dels principals elements que rebutgen des del grup és la incorporació a la normativa de la possibilitat de transmetre a tercers una autorització d'instal·lació energètica abans de la posada en marxa d'aquesta, cosa que fins ara estava restringit. Aquesta situació, adverteixen, pot derivar en especulació. També veuen amb recel les facilitats que atorga el fet de declarar un projecte d'interès públic superior, limitant la possibilitat d'al·legar els projectes.
Des del Grup de Defensa també han advertit sobre la situació de perill per als espais naturals únicament protegits pel PEIN (Pla d'espais d'interès natural de Catalunya), ja que creuen que s'imposarà "el suposat l'interès públic superior" a la protecció de la biodiversitat, posant en perill, per exemple, el cabal ecològic del Llobregat. Un riu, incideixen, "amenaçat pel projecte de central hidroelèctrica reversible de la Baells".
"Considerem que el Govern de la Generalitat vulnera l’interès general i prioritza els interessos empresarials del sector energètic", han conclòs des de l'agrupació i tal com recull el text de la moció, on l'entitat recalca que "l'administració té el deure d'exigir als promotors el compliment de la normativa i imposar-los els límits legals d'acord amb la legislació vigent, no modificar o eliminar per decret la regulació que estableix les normes de joc". "Des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà exigim de la Generalitat el mateix rigor i zel en el respecte i obediència a les normatives vigents que aplica a la ciutadania", reiteren, incidint en la definició del decret com una norma de "barra lliure" per a les empreses energètiques.
Així mateix, els ecologistes berguedans creuen que l'episodi de l'apagada general a l'Estat espanyol del 28 d'abril "no justifica la urgència del decret", reivindicant que "la vida humana i el desenvolupament no és només energia elèctrica". Per tant, a més de la retirada del decret, es demana a la Generalitat el restabliment de la normativa anterior (Decret Llei 16/2019). També sol·liciten que es vetlli el desmantellament de les instal·lacions un cop finalitzi la seva vida útil, que promoguin l'autoconsum entre la ciutadania i que es redacti un pla que determini els espais que s'han de preservar i els potencials per acollir activitats productives.
Empat i resolució favorable pel vot de qualitat
Aquesta ha estat l'exposició feta per Aranda, i a partir de la qual han deliberat els regidors de la corporació de la capital del Berguedà, sent la primera de la comarca que entra a votació el text -es presentarà a tots els consistoris-. El president de l'ens els havia llençat una pregunta: "La fi justifica els mitjans?", advertint que l'exercici que s'està proposant és assolir els objectius de descarbonització a tot cost. I el resultat ha estat equilibrat i contraposat.
Des d'ERC, Moisès Masanas ha apuntat que "la moció barreja temes que no tenen a veure amb el decret". Entre els seus arguments, ha detallat que "la legislació no és restrictiva, és molt restrictiva" i que, si bé hi ha elements que li agradaria millorar, optant directament per un articulat de llei, ha valorat que derogar el decret seria "anar enrere". Aquest "aiguabarreig" de temes també ha estat assenyalat per part de Ramon Caballé (Junts per Berga), que tot i que també troba elements discordants com el concepte de l'interès general o la manca de consens amb el territori. I, des del PSC, Marc Ortega ha incidit en la "barreja d'idees", recalcant que l'objectiu del decret és "fer un desplegament ordenat i compatible amb la preservació ambiental". Els tres grups, avui sumant vuit regidors -falta Abel Garcia-, hi han votat en contra.
Els grups que han votat favorablement han estat BeGI i la CUP. Els independents consideren, tal com ha detallat Judit Vinyes, que el text és el resultat "d'unes decisions que es prenen des dels despatxos, sense trepitjar els camps que volen cobrir de plaques", i coincidint que el decret resulta en un "xec en blanc per les empreses del sector". Així mateix, ha vist l'ocasió com "una oportunitat per plantar cara" i deixar clar que la comarca "no vol ser un pati d'emmagatzematge". Aquesta lectura del toc d'atenció és la quina han compartit des de la CUP, que segons Aleix Serra, "quan afectem el territori, s'ha de fer d'una manera més consensuada" i que, "en aquest decret no hi ha una fi concreta, només ampliar percentatge de producció de les renovables". Els vuit regidors dels dos grups han donat llum verda a la moció.
Fet i fet, l'empat ha propiciat que la moció sigui aprovada a través del vot de qualitat que recau sobre la presidència, en aquest cas favorable. "Estic decebut perquè molts grups entenen que només hi ha un camí per reduir la petjada ecològica", ha tancat el punt Aranda, qui ha determinat que el fons de la moció esdevé també "un toc d'atenció a les administracions locals" perquè s'impliquin en tirar endavant projectes i instal·lacions per avançar en una transició energètica que també sigui ecològica.
