El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB) ha mostrat el seu rebuig respecte del Decret Llei 12/2025 de 3 de juny, sobre la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya. L'entitat considera que el text legal implica l'impuls dels interessos econòmics per sobre de la protecció del medi natural utilitzant la transició energètica com a excusa, i per això demana que es derogui la norma. Així li han fet saber a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, a través d'una carta. D'altra banda, també estan entrant mocions als ajuntaments perquè els donin suport en la demanda.
Per als ecologistes, el nou text legal impacta directament en la preservació dels espais naturals, i posa el focus en l'empenta que genera la norma respecte de projectes com el de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. "La implantació de les energies renovables ha de ser compatible amb el manteniment dels espais naturals i la protecció de la biodiversitat", assenyalen en la missiva que li han fet arribar a la consellera aquesta setmana, incidint que "ni vostè ni el seu departament s'han aturat a pensar en els terribles efectes que tindrà aquesta instal·lació al Berguedà i a tota la vall del Llobregat, des de la presa de la Baells fins al Prat".
La carta, signada pel president, Hèctor Aranda, trasllada a Paneque que "ha optat per garantir per llei la imposició de centrals energètiques renovables que en realitat només serveixen per produir interessos econòmics i no energia verda", i recalquen que "considerar d'interès públic aquestes instal·lacions és obrir la porta a què qualsevol espai, tingui o no protecció urbanística o legal, pugui ser utilitzat per instal·lar-hi una central energètica".
En aquest sentit, el grup recrimina a la consellera que "vostè i el seu govern no han amagat les simpaties i afinitats amb les empreses impulsores d’un projecte per construir una central hidroelèctrica reversible a la Baells", projecte que consideren que té per objectiu "especular". Cal tenir en compte que, si bé L'Energètica, l'empresa pública d'energia renovables del Govern, ha rebut la invitació per formar part del projecte, ha manifestat que només respondrà favorablement si la iniciativa té el suport del territori.
Fet i fet, el GDNB titlla de "decret de barra lliure" el text legal, i li fa saber a la consellera que "vostè acaba de signar que a Catalunya és més important fer llum que mantenir viva la natura". "Fins on és vostè capaç de sacrificar el país per satisfer les grans empreses energètiques?", li pregunten. Sigui com sigui, cal tenir present que les disposicions del Decret Llei no afecten el projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells, pel fet que el text fa referència a les instal·lacions de fins a 50 MW, que són els que es poden tramitar directament a Catalunya. La que s'ha projectat a l'embassament Berguedà tindria una potència de 480 MW i, per tant, s'haurà de tramitar directament a Madrid.
Invitació a visitar el Berguedà
Amb tot, des de l'entitat ecologista donen per fer que la consellera "no coneix el Berguedà". És per aquest motiu que la conviden a visitar la comarca: "Vingui i li explicarem perquè ens oposem a la construcció de la central hidroelèctrica reversible. Li explicarem per què és important salvar espais com el Pla de Clarà, els Boscos de la Vitarella i mantenir viu el riu Llobregat. Li explicarem els riscos que suposa aquesta instal·lació pels fangs contaminats de l'embassament. I li explicarem per què aquesta comarca està cansada de rebre cops des de fa més de 150 anys".
En concret, l'agrupació fa referència als perjudicis ambientals encara visibles avui dia com el de les explotacions mineres a celobert a Vallcebre, Fígols i Sant Corneli, així com altres instal·lacions d'aquest sector i el de la indústria abandonades a Cercs, Castellar de n'Hug, Fígols, La Pobla de Lillet i a totes les antigues colònies industrials. També recorden que dos pobles, Sant Salvador de la Vedella i la Baells, "van ser destruïts per la construcció de l'embassament homònim", i fan referència a la travessa de punta a punta de la comarca tant de la C-16 com de les línies d'alta tensió.
Mocions en contra
Segons han informat des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, estan teixint aliances amb altres entitats catalanes per una eventual batalla judicial per revocar aquest decret: "No s'ha pres cap decisió, però estem explorant aquesta via", afirmen. En tot cas, també estan buscant suports en les administracions locals per refermar el rebuig al nou decret.
Ho estan fent a través de l'entrada d'una moció que se sumi a la petició per a la derogació del text legal i la restitució del Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. També es reclama el respecte a les competències municipals respecte i que impulsi accions per estimular l'autoconsum.
La moció també reclama més control sobre els projectes i les empreses impulsores, evitant moviments com traspassar d'autoritzacions atorgades abans de la finalització de les obres o desdir-se del desmantellament de les instal·lacions un cop finalitzi la seva vida útil -com ha passat amb la Tèrmica de Cercs-. Finalment, insten al Govern que determini les zones que es poden aprofitar per a les activitats productives i quins paratges s'han de protegir, per tal d'avançar a la transició energètica amb "planificació". De moment, l'han registrat als ajuntaments de Berga, Vilada, Cercs i la Nou de Berguedà, i també al Consell Comarcal del Berguedà.
