La Fiscalia Superior de Catalunya rebutja indultar Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació, més una multa de 36.000 euros, per prevaricació i falsedat en document oficial quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En un informe, el ministeri públic ha constatat la seva oposició a la petició d'indult parcial que va fer el mateix tribunal sentenciador, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i a la petició d'indult total de l'escriptora Margarida Aritzeta. El govern espanyol, per tant, tindrà sobre la taula dues peticions, la d'Aritzeta, que és total, i la del mateix TSJC, que és parcial. El tribunal proposa l'indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig. Mentre l'executiu de l'Estat ho tramita ha suspès el seu ingrés a presó.
La Fiscalia va assegurar el mes de març que veia amb bons ulls que l'expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura entrés a la presó mentre es tramitava l'indult. Borràs, a través dels seus advocats, va demanar el TSJC formalitzar la petició al govern espanyol. El tribunal va incloure a la sentència la possibilitat d'aquesta mesura, amb l'argument que la pena imposada era la que marcava el codi penal, però podia ser desproporcionada pel que fa als anys de presó.
Però per a la Fiscalia, els fets condemnats són un "abús de poder" per "afavorir el lucre d'un amic en perjudici de tercers". L'escrit del ministeri públic assenyala que "la corrupció es percep com un fenomen extraordinàriament perjudicial per a la societat que posa en perill la mateixa democràcia, ja que comporta un menyscapte de la confiança dels ciutadans en el govern i en les institucions públiques" i recorda diversa legislació internacional, ratificada per l'estat espanyol, per lluitar contra la corrupció.
L'escrit també assegura que la pena té dues grans finalitats preventives: la general, per a la població, i l'especial, per a la persona que ha comès el delicte. Diu que l'indult ha de ser "excepcional" i només quan la pena imposada ha complert les seves dues funcions principals. En el cas de Borràs, la fiscalia diu que ni ha passat molt de temps amb relació als fets ni la finalitat rehabilitadora ha deixat de ser necessària.
La Fiscalia també assegura que el fet que la sentència no veiés provats quins perjudicis econòmics concrets havia provocat la concessió a dit de fins a 18 contractes, no suposa un aspecte favorable a l'indult. En el seu escrit, subratlla que Borràs actualment fa classes a la UB, cosa que li permetria "reproduir conductes d'abús de poder, adoptar resolucions injustes, falsejar o alterar documents oficials o defraudar l'administració", i posa d'exemple una sentència del Suprem contra un professor universitari per delictes similars. Per això, també s'oposa a l'indult de la inhabilitació per a càrrec públic, ja que com a professora, podria reincidir. Així mateix, la fiscal fa seus els arguments del Suprem oposant-se a l'indult parcial o total de Borràs en la sentència que va confirmar la pena del TSJC i recorda que en els últims anys el Suprem ha estat molt restrictiu a l'hora de pronunciar-se a favor de l'indult de la corrupció.
Junts titlla de 'lawfare' la posició de la Fiscalia
Junts ha criticat l'oposició de la Fiscalia a l'indult de Borràs i ha expressat "tot el suport" a l'expresidenta de la formació. El vicepresident i portaveu del partit, Josep Rius, ha insistit que es tracta d'un "cas de 'lawfare' de manual" i un "episodi més de la dinàmica de rebel·lia i de fanatisme polític que està instal·lat a una part de la judicatura espanyola".
