06
de novembre
de
2019, 08:24
Actualitzat:
8:27h
El candidat de Vox a la demarcació de Lleida, Miquel Bonastre, té un passat estretament vinculat a l'independentisme. Durant la seva etapa a la Universitat de Lleida (UdL), l'actual cap de llista de la formació d'ultradreta va militar com a independentista d'esquerres al formar part de la llista del sindicat d'estudiants independentista i revolucionari Alternativa Estel, formació amb la qual va sortir escollit el curs 1998-1999 per a la facultat de Dret i Economia. L'Alternativa Estel es va fusionar més tard amb la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans per fundar l'actual SEPC, el sindicat estudiantil de referència per l'esquerra independentista.
Bonastre va compartir aquella candidatura amb noms que posteriorment han estat referents en diversos àmbits de l'independentisme d'esquerres lleidatà i català com Ferran Dalmau, Miquel Martín Gamisans, Esther Sancho o Àngel Soro. Tot i ser escollit, Bonastre va assegurar aleshores que ell no va ser conscient d'haver format part de la llista i que va ser votat sense que se n'assabentés, un extrem que es va negar des del sindicat, que apuntava que Bonastre havia fet campanya per aconseguir vots.
Dos anys després, l'actual candidat de Vox va sortir del sindicat sobiranista per anar a parar al Grup d'Estudiants Independent de Dret i Economia (GEI), un col·lectiu de caire més conservador i que li obriria un camí que el va acabar portant a les joventuts del PP.
Aquest canvi va ser sonat dins la UdL, i després de convertir-se en líder de Noves Generacions, Bonastre es va convertir en la diana de moviments independentistes estudiantils, que fins i tot van fer pintades contra ell.
Com a candidat de Vox, Bonastre no manté una línia tan dura com la que demostren altres caps de llista del partit d'ultradreta. En aquest sentit, no s'ha posicionat clarament a favor de l'article 155 ni tampoc de l'eliminació de la immersió lingüística.
Bonastre va compartir aquella candidatura amb noms que posteriorment han estat referents en diversos àmbits de l'independentisme d'esquerres lleidatà i català com Ferran Dalmau, Miquel Martín Gamisans, Esther Sancho o Àngel Soro. Tot i ser escollit, Bonastre va assegurar aleshores que ell no va ser conscient d'haver format part de la llista i que va ser votat sense que se n'assabentés, un extrem que es va negar des del sindicat, que apuntava que Bonastre havia fet campanya per aconseguir vots.
Dos anys després, l'actual candidat de Vox va sortir del sindicat sobiranista per anar a parar al Grup d'Estudiants Independent de Dret i Economia (GEI), un col·lectiu de caire més conservador i que li obriria un camí que el va acabar portant a les joventuts del PP.
Aquest canvi va ser sonat dins la UdL, i després de convertir-se en líder de Noves Generacions, Bonastre es va convertir en la diana de moviments independentistes estudiantils, que fins i tot van fer pintades contra ell.
Com a candidat de Vox, Bonastre no manté una línia tan dura com la que demostren altres caps de llista del partit d'ultradreta. En aquest sentit, no s'ha posicionat clarament a favor de l'article 155 ni tampoc de l'eliminació de la immersió lingüística.
Imatge de la papereta de l'Alternativa Estel