El cas Palau enceta l'any de les grans causes contra la corrupció a Catalunya

Dues setmanes després de l'inici del judici contra Fèlix Millet i Jordi Montull per l'espoli del Palau de la Música començarà a l'Audiència Nacional les vistes del cas Pretòria | Les presumptes irregularitats a Adigsa, investigades arran de les afirmacions de Maragall sobre el 3%, també seran jutjades | El presumpte finançament il·legal d'Unió ha quedat vist per sentència aquest febrer

Publicat el 28 de febrer de 2017 a les 20:46
El judici del cas Palau inaugura un any en què la corrupció monopolitzarà l'actualitat judicial. Fèlix Millet i Jordi Montull, saquejadors confessos del Palau de la Música, seran els primers en desfilar pel banc dels acusats de la Ciutat de la Justícia per ser jutjats per l'Audiència de Barcelona. El seu judici s'allargarà fins al juny i coincidirà amb altres grans casos contra la corrupció.

El cas Pretòria, a judici el 13 de març

L'Audiència Nacional espanyola començarà a jutjar a partir del 13 de març i fins al 25 de setembre els 11 acusats del cas Pretòria, que té com a protagonistes els ex-alts càrrecs de la Convergència de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta; i els socialistes Bartomeu Muñoz, ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Luis García, conegut com a "Luigi" i ex-diputat al Parlament.

La Fiscalia els acusa de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals, i d'apropiar-se més de 20 milions d'euros gràcies al cobrament de comissions a canvi de requalificacions urbanístiques a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. El ministeri públic demana gairebé set anys de presó per a Alavedra i Prenafeta; vuit per "Luigi", suposat intermediari en les operacions urbanístiques; i sis anys i deu mesos per a Muñoz. A més a més, planteja multes milionàries per a tots quatre i el decomís de béns i capitals.

El 3% revelat per Maragall arriba als tribunals el maig 

La investigació del cas Adigsa també arribarà a judici el mes de maig. Originada per les explosives declaracions de l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall -que va etzibar a Artur Mas que Convergència tenia "un problema que es diu 3%"-, aquesta causa té com a principals acusats tres ex-alts càrrecs de l'empresa pública d'habitatge: Josep Antoni Fondevila, ex-conseller delegat; Xavier Sala, antic responsable econòmic de l'entitat, i Jordi Huguet, ex-director tècnic. La Fiscalia demana per al primer 10 anys de presó i d'inhabilitació, i 9 anys i sis mesos de presó per als segons, per presumpte cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions.

El finançament il·legal d'Unió, vist per sentència

La Fiscalia va veure "clar i palmari" aquest dilluns que Unió es va beneficiar de forma injustificada a través de la Fundació Catalunya Territori (FCT). El judici que va començar el 20 de gener a l'Audiència de Barcelona contra cinc acusats ha quedat vist per sentència. El ministeri públic demana per a ells un total de 45 anys de presó per per delictes com estafa continuada, apropiació indeguda, administració deslleial i insolvència punible.

El fiscal sosté que diners de FCT haurien servit per pagar actes polítics d'Unió com congressos, reunions i jornades a través d'un entramat societari anomenat grup IMS. Joan Albert L.S. i Miguel Angel C.G. dirigien aquest grup d'empreses i van ser vocals de la fundació, mentre que Josep Boqué, ex-director general de Consum amb el conseller d'UDC Lluís Alegre, n'era el president. La Fiscalia afegeix que la fundació no va cobrar el lloguer de diversos locals arrendats al partit i que posteriorment els els va vendre per sota del preu de mercat.

Gürtel i "targetes black" esquitxen el PP, i Nóos la corona

La traca judicial a Catalunya contra la corrupció arriba després que tres macrocauses de corrupció a l'estat espanyol hagin quedat sentenciades. El judici de les "targetes black" ha acabat amb condemnes de sis anys de presó per a l'ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, i quatre anys i sis mesos de presó per a l'ex-president de Bankia i ex-ministre d'Economia en el govern de José María Aznar, Rodrigo Rato, per apropiació indeguda.

La branca valenciana del cas Gürtel també ha quedat sentenciada a penes de presó. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va ordenar l'ingrés en centre penitenciari sense fiança per al cap de la trama de finançament il·legal del PP, Francisco Correa, i els seus col·laboradors, Pablo Crespo i Álvaro Pérez "El Bigotes". Correa va ser condemnat a 13 anys de presó per irregularitats en les edicions de la fira de turisme Fitur entre els anys 2005 i 2009, dins de la peça 3 del cas Gürtel; Pablo Crespo, considerat el número 2 de l'organització, també té una condemna a 13 anys i tres mesos, i Álvaro Pérez "El Bigotes" està condemnat a 12 anys i tres mesos de presó. 

La corrupció va acabar embrutant la imatge de la monarquia espanyola amb la condemna a sis anys i tres mesos de presó per a Iñaki Urdangarin per delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i dos delictes més contra la Hisenda pública. En la sentència de l'Audiència de Palma, les magistrades Samantha Romero, Eleonora Moyá i Rocío Martín consideraven que el gendre del rei emèrit Joan Carles I va fer sevir la seva "influència" per aconseguir contractes públics. Urdangarin, però, encara no compleix condemna. Abans s'haurà de resoldre el recurs al Suprem. Les magistrades no li van imposar cap fiança per esquivar la reclusió i pot continuar residint a Ginebra. La infanta Cristina va ser absolta dels delictes fiscals.

Mercuri, el 3% de CDC i el cas Pujol, en fase d'instrucció

L'ex-alcalde de Sabadell Manuel Bustos també acabarà seient al banc dels acusats per la presumpta retirada de multes a familiars. La Fiscalia li demana dos anys de presó i sis d'inhabilitació. Tanmateix, el gruix del cas Mercuri continua encallat en una instrucció que encara es preveu llarga.

En plena investigació també es troba el 3% de CDC, vehiculat en un jutjat del Vendrell. Recentment, diversos ex-alts càrrecs del partit es van negar a declarar davant del jutge que els va citar després de les detencions realitzades per la Guàrdia Civil en el marc de l'operació Pika. Divendres passat, el jutge va aixecar parcialment el secret de sumari del cas i reconstruccions de documents que havien estat triturats per l'ex-tresorer Andreu Viloca van destapar més indicis sobre el cobrament de comissions per par de l'antiga Convergència. Per exemple, va sortir a la llum un missatge d'un empresari indicant en quins concursos esperava tenir "sort".

Des de l'Audiència Nacional espanyola, el jutge José de la Mata investiga la família Pujol. L'instructor intenta demostrar el vincle entre la família de l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, amb transferències econòmiques a Andorra que provindrien de comissions il·lícites. Aquest mateix dimarts, Oriol, Marta i Mireia Pujol han estat imputats, de manera que tots els fills del fundador de CDC estan immersos en la causa.