19
de març
de
2024, 13:54
Actualitzat:
18:02h
La mort d'una cuinera a mans d'un reclús al centre penitenciari de Mas d'Enric continua tensant al màxim la relació entre el Govern i els sindicats de funcionaris de presons. El conflicte, de fet, continua obert i es va agreujant, com demostra el fet que aquests sindicats ja han plantat en repetides ocasions els responsables de l'executiu i, al mateix temps, promouen aturades que condicionen el dia a dia dels presos. Davant d'aquesta situació, i davant la negativa del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a cessar la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, el Govern s'ha preguntat en veu alta "fins quan" els sindicats podran "justificar" que no volen parlar amb ells arran del conflicte obert.
"La línia vermella no pot ser tallar un cap", ha ressaltat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del gabinet català. Plaja també ha enviat diversos missatges als sindicats de presons: "No podem privar els reclusos dels seus drets. Estan pagant una condemna, els limita la llibertat de moviment, però no se'ls anul·len els drets. El dret a la protesta no pot passar per sobre dels drets de les persones", ha destacat la portaveu. Segons ella, que s'hagi reprès el funcionament als centres penitenciaris no vol dir que aquest funcionament sigui "normal", perquè hi ha previstes més aturades.
I és que els treballadors penitenciaris continuen insistint a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, que compareixerà aquest dijous al Parlament per informar dels fets ocorreguts a Mas d'Enric, i el secretari de Mesures Penals, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. "No volem mans tacades de sang", han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. "No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d'aquesta administració han portat a un assassinat", ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga a Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l'autoritat. "És de sentit comú que se'ns doti de mesures per tornar vius a casa", han expressat.
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància a Mas d'Enric, ha incidit en la necessitat "de treballar en un ordre" per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa "amb més risc", ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. També ha denunciat "el bonisme" de les polítiques de l'administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l'autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar.
Alguns exemples d'aquesta deriva citats pels treballadors tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s'apliquen a la baixa. Però les dades facilitades per Justícia diuen el contrari. Els escorcolls a centres penitenciaris catalans (a interns, cel·les, etc.) van ser 101.163 l’any 2023, dels quals en un 5% s’ha trobat material no autoritzat. Són més que els escorcolls fets el 2022, quan van ser un total de 84.000. Des d’inicis del 2024, se n’han fet 16.478.
"El que volem és treballar, però en unes condicions adequades", ha resumit el Gabi. Tant ell com la resta de treballadores que han parlat a la roda de premsa han coincidit en el fet que ells volen tornar a la normalitat però no a qualsevol preu: "Estan totalment inhabilitats per continuar al seu càrrec". Així, han insistit a demanar les dimissions d'Ubasart i Calderó, i també la de les direccions de Mas d'Enric i Quatre Camins. Per tot plegat, han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi "i el problema de presons s'acabarà immediatament".
"La línia vermella no pot ser tallar un cap", ha ressaltat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del gabinet català. Plaja també ha enviat diversos missatges als sindicats de presons: "No podem privar els reclusos dels seus drets. Estan pagant una condemna, els limita la llibertat de moviment, però no se'ls anul·len els drets. El dret a la protesta no pot passar per sobre dels drets de les persones", ha destacat la portaveu. Segons ella, que s'hagi reprès el funcionament als centres penitenciaris no vol dir que aquest funcionament sigui "normal", perquè hi ha previstes més aturades.
I és que els treballadors penitenciaris continuen insistint a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, que compareixerà aquest dijous al Parlament per informar dels fets ocorreguts a Mas d'Enric, i el secretari de Mesures Penals, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. "No volem mans tacades de sang", han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. "No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d'aquesta administració han portat a un assassinat", ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga a Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l'autoritat. "És de sentit comú que se'ns doti de mesures per tornar vius a casa", han expressat.
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància a Mas d'Enric, ha incidit en la necessitat "de treballar en un ordre" per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa "amb més risc", ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. També ha denunciat "el bonisme" de les polítiques de l'administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l'autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar.
Alguns exemples d'aquesta deriva citats pels treballadors tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s'apliquen a la baixa. Però les dades facilitades per Justícia diuen el contrari. Els escorcolls a centres penitenciaris catalans (a interns, cel·les, etc.) van ser 101.163 l’any 2023, dels quals en un 5% s’ha trobat material no autoritzat. Són més que els escorcolls fets el 2022, quan van ser un total de 84.000. Des d’inicis del 2024, se n’han fet 16.478.
"El que volem és treballar, però en unes condicions adequades", ha resumit el Gabi. Tant ell com la resta de treballadores que han parlat a la roda de premsa han coincidit en el fet que ells volen tornar a la normalitat però no a qualsevol preu: "Estan totalment inhabilitats per continuar al seu càrrec". Així, han insistit a demanar les dimissions d'Ubasart i Calderó, i també la de les direccions de Mas d'Enric i Quatre Camins. Per tot plegat, han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi "i el problema de presons s'acabarà immediatament".