L'interès o preocupació que genera el conflicte nacional entre Catalunya i l'Estat és inconstant, però sempre latent. Especialment, arran de l'arrencada del procés sobiranista. Malgrat que semblava que, amb la pandèmia de la Covid i la divisió interna en l'independentisme, aquesta qüestió hagués passat a un segon pla, el debat entorn la llei d'amnistia ha tornat a donar-li protagonisme. Els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) indiquen que el debat nacional com a problema polític torna a agafar embranzida a l'Estat, tot i que lluny dels moments àlgids de l'1-O i la sentència posterior.
 

[intext1]

Si s'analitza la pregunta plantejada pel CIS sobre quins són els tres principals problemes per als ciutadans a l'Estat, entre els destacats s'hi troba el conflicte territorial (amb diferents formulacions, com "independència de Catalunya", "llei d'amnistia" o els "nacionalismes"). Els esdeveniments de l'1-O marquen el punt àlgid d'aquesta inquietud, amb aproximadament un de cada tres cites. La preocupació va continuar posteriorment de forma més atenuada i va repuntar amb la publicació de la sentència del procés, encara que no va assolir la intensitat del 2017. Llavors, aquesta preocupació es va reduir als nivells més baixos del període, fins que la concessió dels indults va marcar-hi un nou augment puntual.

Amb aquests esdeveniments, s'arriba a l'actualitat amb un nou capítol del conflicte territorial. La qüestió de l'amnistia li ha fet recuperar protagonisme en el debat sobre aquest problema i, segons indiquen les dades, la preocupació que genera ha experimentat un creixement notable i ha superat ràpidament els nivells d'inquietud generats pels indults en un període de temps més reduït.
[intext2]

Malgrat tot, aquesta tendència no és homogènia, sinó que la dreta mostra nivells de preocupació pel conflicte territorial significativament més elevats que l'esquerra. En el cas de l'1-O, el 40% de la mostra pertanyent a la dreta identificava el procés català com una de les seves inquietuds principals, superant en 11 punts el conjunt de la població i fins a 14 punts percentuals per sobre de l'esquerra. El ressorgiment del conflicte territorial arran de l'amnistia torna a subratllar la disparitat en la preocupació per la qüestió nacional, i revela que la dreta experimenta el doble d'inquietud que l'esquerra respecte a aquest tema.
   
[intext3]

Si s'analitzen les dades per territoris, sigui a Catalunya o la resta de l'Estat, emergeix una similitud notòria als patrons de comportament. En termes generals, els ciutadans que resideixen fora de Catalunya mostren una preocupació lleugerament més pronunciada en comparació amb els catalans. Tanmateix, crida l'atenció que la qüestió de l'amnistia hagi elevat la inquietud pel conflicte territorial en una proporció més gran especialment entre els habitants de Catalunya.

Aquest fenomen assenyala un canvi substancial en la dinàmica de percepció del conflicte territorial, ressaltant l'impacte singular de l'amnistia a la societat catalana, fins i tot superant les preocupacions dels que resideixen a la resta de l'Estat. En tot cas, és probable que el sentit de la preocupació sigui també divergent, ja que part de l'independentisme pot haver citat aquesta qüestió perquè la considera una prioritat, no estrictament un problema, tal com apunta el fet que els votants d'ERC i Junts són dels que més ho esmenten.
 


La llei d'amnistia representa un capítol nou en el conflicte territorial, que es caracteritza per la seva complexitat històrica, social, política i judicial. Es percep com la seva influència supera la generada pels indults, encara que se situa per sota d'esdeveniments transcendentals com la sentència del procés o el referèndum de l'1-O, els quals van tenir un major impacte, i caldrà veure si manté la tensió els pròxims mesos.
 

Argument de campanya per a PP i Vox

El fet que aquesta problemàtica amoïni més les dretes empeny les seves formacions a emfatitzar el conflicte tant en l'àmbit mediàtic com en l'electoral. Així ho van fer, de fet, en el context de les eleccions del novembre del 2019. En aquesta ocasió, a diferència de les eleccions del 28 d'abril del mateix any, els nivells de preocupació pel conflicte territorial eren més grans i tant el PP com Vox van augmentar els suports, especialment aquest darrer. Així mateix, aquests mateixos partits aprofiten el context actual, marcat per les preocupacions creixents sobre el conflicte territorial, per estructurar la seva estratègia i campanya, de cara a les eleccions gallegues i futures europees.

D'altra banda, altres preocupacions fonamentals per als espanyols, com ara l'economia o la desocupació, encara que experimenten variacions al llarg del temps, es mantenen en valors estables i elevats. Tot i que el conflicte territorial acapara l'atenció dels mitjans i és objecte de debats públics i polítics, aquesta evolució no presenta signes d'estabilitat o constància temporal. Es tracta d'un fenomen cíclic, en el qual destaquen períodes de més intensitat vinculats a diferents esdeveniments puntuals, que generen agitació social i conseqüentment uns nivells més grans de preocupació.
 

Un capítol que durarà mesos

Alhora, és crucial assenyalar que, a diferència dels successos puntuals en el temps com les manifestacions després de la sentència judicial l'octubre del 2019, la llei d'amnistia forma part d'un procés legislatiu que implica terminis més extensos —sobretot després del vot negatiu de Junts que n'allargarà la tramitació—. Des de la seva proposició fins a la tramitació, esmenes, aprovació i eventual aplicació per part del poder judicial, s'entreveu un camí prolongat. Per tot això, l'amnistia només pot suposar un capítol més en una sèrie d'esdeveniments que continuaran modelant el panorama polític i social en el futur o un canvi de tendència en la preocupació sobre el conflicte territorial.