
El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea. Brussel·les subvencionarà l'eix ferroviari de mercaderies que connecta la frontera francesa amb Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. Des d'Almeria, el traçat continuarà per l'interior fins a Granada, per arribar després a Algesires. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, descarta la travessia central dels Pirineus, però preveu connectar Saragossa i Madrid amb Algesires i els corredors mediterrani i atlàntic.
La decisió ha suposat descartar a mitges el denominat corredor "madriterrani". Un traçat que suposava que la connexió amb Andalusia només es fes a través de Madrid i que la línia costanera acabés a Cartagena. Aquest mateix matí el conseller Lluís Recoder ha alertat que hauria estat un "error" .
La CE passa del corredor central
La CE ha apostat també pel corredor atlàntic, la interconnexió ferroviària amb França per Irun, però ha rebutjat la travessia central pirinenca. Tot i la insistència aragonesa, i del mateix ministre espanyol de Foment, José Blanco, Brussel·les es nega a finançar en plena crisi l'excavació d'un túnel d'entre 30 i 60 quilòmetres per sota els Pirineus per connectar Saragossa i Tolosa esquivant Catalunya. Si els governs espanyol i francès el volen se l'hauran de pagar sense l'ajuda dels fons comunitaris. De fet, Sim Kallas ha qualificat la idea d'un túnel entre Aragó i França com d'idea "poc realista".


Brussel·les només subvencionarà les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i si el seu govern estatal es compromet a cofinançar-les en els terminis previstos. Tot i l'escanyament de les finances públiques, Blanco ha fet campanya per fins a cinc corredors diferents, que considera "eficients i finançables": el mediterrani, el central, l'atlàntic, el mediterranocantàbric i el mediterranoatlàntic, amb Saragossa com a "nucli logístic". Kallas preveu invertir 32.000 milions en set anys, però el repartiment és encara difícil de calcular: 10.000 milions es reserven per finançar fins el 85% de les inversions en estats beneficiaris dels fons de cohesió (l'espanyol ho és fins el 2015) i amb la resta es pagarà el 10% dels altres corredors.
