Les relacions econòmiques entre Islàndia i Catalunya són molt intenses. Segons dades del 2010, del total d'exportacions islandeses a l'Estat espanyol -bacallà, principalment-, més d'un 55% van a parar a Catalunya. Amb aquest marc econòmic clar, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat avui una jornada a la Universitat d'Islàndia per debatre sobre el procés català, en què ha donat veu a diversos investigadors islandesos que han debatut sobre el reconeixement d'un hipotètic Estat català. El professor d'Història Contemporània a la Universitat d'Islàndia Guðmundur Hálfdánarson, per exemple, ha augurat que els països acabaran adoptant una posició pragmàtica envers una Catalunya independent.

Hálfdánarson ha partit de l’experiència del seu país per analitzar les opcions d’una Catalunya independent en relació al seu entorn internacional, assegurant que el nou país hauria de veure la integració europea com una oportunitat, ja que permet que els petits estats se sentin partíceps d’un conglomerat major.

Baldur Þórhallsson, catedràtic Jean Monnet i professor de Ciència Política a la Universitat d’Islàndia, ha afegit que el suport de les organitzacions regionals i internacionals és bàsic per a l’aparició de nous petits estats. Finalment, Valur Ingimundarson, també professor d’Història Contemporània a la Universitat d’Islàndia, ha afirmat que la UE hauria de ser la primera interessada en què els nous estats es mantinguin dins la UE.

Havia inaugurat la jornada Pia Hansson, directora de l'Institute of International Affairs-Centre for Small State Studies, que ha comptat també amb la participació de l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, la diplomàtica britànica retirada i actualment professora adjunta a la Universitat d’Islàndia Alyson Bailes, i el professor de Dret Constitucional a la Universitat de Copenhaguen Antoni Abat i Ninet.