
Josep Planchart. Foto: Arxiu La Marxa de Catalunya.
L’historiador Lluís Duran explica a NacióDigital que “el fons Planchart aplega un total de noranta arxivadors amb documents interns d’Estat Català, cartes i publicacions, com el butlletí Estat Català editat a París entre 1956 i 1959, del qual sortiren prop de cinquanta números, i dels quals el fons conserva la meitat”.
Duran valora la importància del fons: “Aporta informació sobre un Estat Català (EC) que es reconstrueix a Catalunya a partir del 1944 i sobre la crisi que va tenir amb el Front Nacional de Catalunya, sobre el xoc entre Joan Cornudella (FNC) i el secretari general d’Estat Català Vicenç Borrell”.
El fons inclou documentació del període entre 1944 i inicis dels seixanta, i del 1976 als noranta. Per Lluís Duran, “es tracta d’informació molt interna del partit, i això permet copsar com veien la realitat catalana de manera molt realista, amb els canvis que s’anaven produint en la societat i en l’ús de la llengua”.