13
de juny
de
2020, 21:00
Actualitzat:
15
de juny,
10:13h
El 17 de setembre, dia de la vista al Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Quim Torra, és la data assenyalada en vermell als quarters generals de l'independentisme. Serà l'inici del desenllaç d'una legislatura marcada pels sotracs judicials i les desavinences entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Davant les altes probabilitats que el Suprem inhabiliti el president i el país s'encamini cap a noves eleccions -que, si es convoquen a principis d'octubre, se celebrarien a partir de finals de novembre-, els partits afinen les estratègies. Amb un ull posat a Waterloo, on Carles Puigdemont sospesa plantejar un front més enllà de les sigles de JxCat, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. Un plantejament que impacta en el tauler electoral.
En primer lloc, perquè encara no està resolta la refundació de l'espai que lidera, pendents com estan de resoldre's les negociacions entre el PDECat i la Crida. Unes converses que, segons fonts coneixedores de l'estat de les negociacions, es reprenen en un punt "igual o pitjor" que al març, quan es van frenar per l'esclat del coronavirus. I, en segon lloc, perquè Puigdemont ha demostrat fins a dues vegades -a les catalanes del desembre del 2017 i a les europees de l'any passat- que és un actiu electoral de primer ordre, vencedor en el camp independentista sempre que es presenta. Malgrat això, les fonts consultades indiquen que no està decidit si es presentarà.
En cas que ho fes, això sí, seria amb un component simbòlic i acompanyat d'un número dos efectiu que pogués sotmetre's a la investidura. Puigdemont té previst accelerar en les properes setmanes el full de ruta de confrontació amb l'Estat que planeja el Consell per la República -on hi ha representants del PDECat, de JxCat, d'ERC, de Poble Lliure, de la Crida, de Demòcrates i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i està centrat en la seva tasca com a eurodiputat que va arrencar al gener. "Si ell vol, serà candidat", insisteixen fonts de JxCat. Fins i tot des d'ERC fa mesos que donen per descomptat que s'hi enfrontaran en unes eleccions que dirimiran l'hegemonia independentista.
Puigdemont, en una trobada amb periodistes organitzada pel Parlament Europeu, va apuntar que en aquests comicis caldria "generositat" per part de tots els actors. Qui podria ser susceptible de sumar-se a aquest front de l'expresident? En essència, algunes de les formacions que estan integrades al Consell, com seria el cas de Poble Lliure -que forma part de la CUP-, de Demòcrates -ara al grup d'ERC a la cambra catalana i que aposten per la via unilateral-, la Crida i també Acció per la República, grup liderat per Aurora Madaula, al seu temps diputada de JxCat.
L'objectiu de l'expresident sempre ha estat aconseguir un front autènticament unitari de tot l'independentisme, però ERC i la CUP no l'han avalat mai. Els republicans ja tenen perfilada la candidatura amb Pere Aragonès com a cap de cartell, i ja treballen en una llista en la qual tindran pes membres de l'actual Govern, com per exemple la consellera de Salut, Alba Vergés. L'exigència que fa ERC a l'espai de JxCat i, molt especialment, a Torra és que cal pactar el calendari electoral abans que el Suprem decideixi, i no es descarta una cimera de tot l'independentisme per perfilar el full de ruta.
Entre la data i la reordenació
Tot i que hi ha alternatives a la convocatòria electoral -investidura d'un president alternatiu, que ERC sospita que JxCat posarà damunt la taula per "desgastar-los" abans que arrenqui la campanya, o bé fer canvis al Govern-, el més probable és que els comicis se celebrin durant l'últim trimestre de l'any, a tot estirar a principis del 2021. Tot i que la seva formació, en públic, manté que no és moment de pensar en nous comicis, també hi ha sectors de JxCat que els defensen. Tenen pendent, això sí, la reordenació de l'espai, per ara encallada i que depèn de l'encaix entre el PDECat i la Crida.
La decisió del final de la legislatura, que a finals de gener ja estava presa i es va postergar per la pandèmia, es prendrà de forma coordinada entre Palau i Waterloo, on Puigdemont ha seguit amb detall el desenvolupament de la crisi sanitària. Segons el seu entorn, de fet, "no ha volgut protagonisme" perquè tots els focus havien de recaure en la tasca del Govern i, especialment, de Torra, que ha basat l'estratègia en extremar les prevencions sanitàries i exigir recursos a l'Estat. Fins i tot a ERC sostenen que el seu lideratge "no ha sortit perjudicat" de la crisi, que l'ha agafat just al final del mandat.
Un final de mandat amb el focus posat al Suprem i també en què faci Puigdemont des de Waterloo i en quina forma prospera el front que proposa. Pel que fa als candidats efectius, les propostes van des de Jordi Puigneró a Damià Calvet -a qui des de l'exili no s'acaba de veure amb bons ulls-, amb Laura Borràs com a nom preferit per Torra -malgrat la situació judicial- i veus que aposten per situar un independent. En aquest sentit, el que circula més és Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i peça clau de la pugna per liderar l'ANC. Abans que acabi l'estiu, el desenllaç.
En primer lloc, perquè encara no està resolta la refundació de l'espai que lidera, pendents com estan de resoldre's les negociacions entre el PDECat i la Crida. Unes converses que, segons fonts coneixedores de l'estat de les negociacions, es reprenen en un punt "igual o pitjor" que al març, quan es van frenar per l'esclat del coronavirus. I, en segon lloc, perquè Puigdemont ha demostrat fins a dues vegades -a les catalanes del desembre del 2017 i a les europees de l'any passat- que és un actiu electoral de primer ordre, vencedor en el camp independentista sempre que es presenta. Malgrat això, les fonts consultades indiquen que no està decidit si es presentarà.
En cas que ho fes, això sí, seria amb un component simbòlic i acompanyat d'un número dos efectiu que pogués sotmetre's a la investidura. Puigdemont té previst accelerar en les properes setmanes el full de ruta de confrontació amb l'Estat que planeja el Consell per la República -on hi ha representants del PDECat, de JxCat, d'ERC, de Poble Lliure, de la Crida, de Demòcrates i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i està centrat en la seva tasca com a eurodiputat que va arrencar al gener. "Si ell vol, serà candidat", insisteixen fonts de JxCat. Fins i tot des d'ERC fa mesos que donen per descomptat que s'hi enfrontaran en unes eleccions que dirimiran l'hegemonia independentista.
L'expresident assegura que no hi ha cap "decisió presa" sobre si serà candidat però, en cas que aposti per ser-ho, no serà qüestionat
Puigdemont, en una trobada amb periodistes organitzada pel Parlament Europeu, va apuntar que en aquests comicis caldria "generositat" per part de tots els actors. Qui podria ser susceptible de sumar-se a aquest front de l'expresident? En essència, algunes de les formacions que estan integrades al Consell, com seria el cas de Poble Lliure -que forma part de la CUP-, de Demòcrates -ara al grup d'ERC a la cambra catalana i que aposten per la via unilateral-, la Crida i també Acció per la República, grup liderat per Aurora Madaula, al seu temps diputada de JxCat.
L'objectiu de l'expresident sempre ha estat aconseguir un front autènticament unitari de tot l'independentisme, però ERC i la CUP no l'han avalat mai. Els republicans ja tenen perfilada la candidatura amb Pere Aragonès com a cap de cartell, i ja treballen en una llista en la qual tindran pes membres de l'actual Govern, com per exemple la consellera de Salut, Alba Vergés. L'exigència que fa ERC a l'espai de JxCat i, molt especialment, a Torra és que cal pactar el calendari electoral abans que el Suprem decideixi, i no es descarta una cimera de tot l'independentisme per perfilar el full de ruta.
Entre la data i la reordenació
Tot i que hi ha alternatives a la convocatòria electoral -investidura d'un president alternatiu, que ERC sospita que JxCat posarà damunt la taula per "desgastar-los" abans que arrenqui la campanya, o bé fer canvis al Govern-, el més probable és que els comicis se celebrin durant l'últim trimestre de l'any, a tot estirar a principis del 2021. Tot i que la seva formació, en públic, manté que no és moment de pensar en nous comicis, també hi ha sectors de JxCat que els defensen. Tenen pendent, això sí, la reordenació de l'espai, per ara encallada i que depèn de l'encaix entre el PDECat i la Crida.
La decisió del final de la legislatura, que a finals de gener ja estava presa i es va postergar per la pandèmia, es prendrà de forma coordinada entre Palau i Waterloo, on Puigdemont ha seguit amb detall el desenvolupament de la crisi sanitària. Segons el seu entorn, de fet, "no ha volgut protagonisme" perquè tots els focus havien de recaure en la tasca del Govern i, especialment, de Torra, que ha basat l'estratègia en extremar les prevencions sanitàries i exigir recursos a l'Estat. Fins i tot a ERC sostenen que el seu lideratge "no ha sortit perjudicat" de la crisi, que l'ha agafat just al final del mandat.
Un final de mandat amb el focus posat al Suprem i també en què faci Puigdemont des de Waterloo i en quina forma prospera el front que proposa. Pel que fa als candidats efectius, les propostes van des de Jordi Puigneró a Damià Calvet -a qui des de l'exili no s'acaba de veure amb bons ulls-, amb Laura Borràs com a nom preferit per Torra -malgrat la situació judicial- i veus que aposten per situar un independent. En aquest sentit, el que circula més és Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i peça clau de la pugna per liderar l'ANC. Abans que acabi l'estiu, el desenllaç.