La Catalunya Nord viu una mobilització com no s’havia vist des de fa anys. La desaparició de tota referència catalana en el nom de la macroregió en la qual el govern francès la vol incloure ha despertat el territori. Són sectors molt diversos, no només els més compromesos amb la identitat catalana, els que veuen amb irritació que la nova unitat territorial que aplega el que fins ara eren les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus pugui perdre tota identificació amb la història pròpia. La consulta a la ciutadania feta entre maig i juny, amb 200.000 participants, va oferir cinc opcions de les quals va sortir vencedora el nom Occitània (45%) per davant de Llenguadoc-Pirineus (18%), Pirineus-Mediterrània (15%), Occitània-País Català (12%) i Llenguadoc (10%).

Al departament dels Pirineus Orientals, van participar més de 24.000 persones en la consulta, un 58% de les quals va fer-ho per la denominació Occitània-País Català. En proporció a la població dels altres deu departaments de la nova regió, ha estat a la Catalunya Nord on ha votat més gent. Dissabte passat, un miler de persones es va manifestar pel centre de Perpinyà convocats pel comitè cívic Sí al País Català, el que va ser tot una demostració de com ha penetrat la causa per preservar “país català” a la nova regió.   

L’historiador Ramon Gual, un dels principals animadors de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), explica a NacióDigital que “les autoritats tenen ara una patata calenta perquè aquí la gent ha reaccionat fort, com poques vegades”. Per Gual, la nova macroregió presenta un seguit de problemes, com el xoc entre Tolosa i Montpeller, “i la primera deixa Montpeller molt subordinada”. Ara, el problema vindrà quan el Consell regional elevi a parís la proposta d’Occitània com  a denominació: “És un nom identitari que no crec que agradi a l’Elisi. No m’estranyaria que s’optés per un nom més indefinit, com Pirineus-Mediterrània”.
Gual assenyala un altre aspecte de la reforma prevista pel govern de François Hollande i Manuel Valls: “El 2019 desapareixeran els departaments, i si la Catalunya Nord no ha pogut forçar alguna denominació catalana a la nova regió, quedarem fora de joc”.  
 
Un comitè pel nom manipulat

Un home que coneix a fons com s’ha produït el procés de buscar nom a la regió és Joan becat, geògraf nord-català de prestigi i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Becat ha format part del comitè de 33 persones que van elaborar el llistat de noms possibles. Explica a NacióDigital el que considera una manipulació política: “La proposta d’Occitània-país català només va obtenir 3 vots, i quan van decidir que es pogués votar Occitània-País Català per un costat i Occitània per l’altra, va quedar clar que es volia impedir País Català perquè la població occitana és clarament majoritària”.

Al llarg de les reunions del comitè es van expressar opinions molt contràries al nom País Català, malgrat que a França el terme no té un sentit molt identitari. L’expresident del comitè era Martin Malvy, expresident de Migdia Pirineus i dirigent socialista, que va ser designat per la presidenta de la regió, Carole Delga. Malvy és un polític molt jacobí i, explica Joan Becat, “en més d’una ocasió es va referir al procés independentista de manera crítica”.   
Segons Becat, “el tema del nom és molt important. Si no aconseguim que s’accepti el nom de País Català, ens esborraran del mapa”. Per Becat, “la Catalunya Nord no és Occitània, el que no vol dir que no tingui cap proximitat amb la cultura occitana. Tenim el territori de la Fonolleda, que és occità. Però aquí la gent és catalana”.