El projecte preveu la possibilitat d'obrir una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució o entitat sense afany de lucre dedicada a la recerca o a la recuperació de la memòria històrica. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per una comissió assessora i, en darrer terme, pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el projecte estableix que el Govern assumiria el cost de les exhumacions. Com en altres actuacions de l'Administració, l'obertura podria implicar una ocupació temporal al voltant de 15 dies d'un terreny particular. En cap cas es realitzaria una expropiació.
A Catalunya es calcula que hi ha més de 170 fosses comunes, però, a diferència d'altres punts de l'Estat, la majoria són de soldats anònims.
Les peticions hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d'indicis que justifiquin l'existència de la fossa i seran estudiades per una Comissió Assessora, en què estaran representats professionals de prestigi, entitats, federació i associació de municipis i els departaments de la Generalitat implicats. Aquesta comissió haurà d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació analitzarà l'estudi preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar. L'avantprojecte també preveu la continuïtat de l'elaboració del cens de desapareguts i del mapa de fosses de Catalunya.
L'objectiu és el reconeixement i la recuperació, si escau, de les despulles de les persones –civils i soldats- desaparegudes i/o que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència que les van fer víctimes de la repressió.
Segons el text, només podran sol·licitar la localització i la identificació de persones desaparegudes els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau) i les entitats i institucions públiques i privades sense afany de lucre, una de les finalitats de les quals sigui la recerca històrica.
El text ha rebut el vistiplau d'una Comissió d'Experts integrada per 14 professionals externs a l'Administració i de reconegut prestigi en els àmbits de la història, l'arqueologia, o l'antropologia forense com Paco Etxebarria, Joan Villarroya, Toni Segura, José Ricardo de Prada, Manel Perona i  Carlos Jiménez Villarejo, entre d'altres). A més, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació va treure a informació pública l'avantprojecte el passat novembre perquè les entitats, els particulars, les administracions i els departaments de la Generalitat fessin les al·legacions que consideressin oportunes.
Projecte de llei pioner a l'Estat
La futura Llei de fosses és la primera de l'Estat i emana de l'article 54 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que disposa que "la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques" i, al mateix temps, insta al "reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència".A més, el projecte concreta normativament una moció del Parlament de Catalunya aprovada per unanimitat el març de 2003, en què s'instava el Govern a "culminar el mapa de tots els llocs on hi ha fosses comunes a Catalunya", "elaborar ... un cens de les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la postguerra immediata que puguin estar enterrades de manera irregular o en fosses comunes...", "preveure els mitjans materials i personals necessaris... per a rescatar i classificar les restes humanes", "dur a terme els treballs de recuperació per mitjà de l'exhumació de les restes humanes de les fosses comunes" i "dignificar les fosses comunes localitzades... perquè les noves generacions puguin mantenir viva una part de llur memòria". Finalment, la Llei donarà cobertura a la tasca iniciada pel Govern, a través del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per recuperar la memòria democràtica i complementar els objectius fixats en la Llei del Memorial Democràtic.                Â
