25
de gener
de
2017, 20:39
Actualitzat:
26
de gener,
14:55h
La negociació dels pressupostos, tant del 2016 com del 2017, han competit en tortuositat amb tot el procés que va comportar la investidura d'Artur Mas just després de les eleccions del 27-S. Amb el desenllaç a tocar -dissabte la CUP decideix en un consell polític a Vilafranca del Penedès si fa costat o no als comptes del Govern-, els pronòstics que es fan al Govern tendeixen a la reserva i a la prudència. "Mai es pot donar res per tancat", insisteixen aquests dies al Palau de la Generalitat, però l'anunci de l'acord entre Ensenyament i els sindicats fa créixer l'optimisme a l'executiu. "És molt important", destacaven aquesta tarda a Palau, on també insisteixen que l'acte pel referèndum a Brussel·les serveix per "refermar" que no hi ha "pla B" amb la consulta.
"La CUP havia plantejat batalla en aquest àmbit , i aquest acord porta a què el conflicte entre el departament i els sindicats tendeixi a desaparèixer", mantenen les fonts consultades per NacióDigital. La conselleria ha decidit augmentar en 140 milions d'euros el seu pressupost i, segons l'acord al qual han arribat amb els col·lectius de treballadors, part de les demandes dels anticapitalistes han estat satisfetes. La vaga d'ensenyament estava prevista pel 9 de febrer, precisament el segon dia del debat de pressupostos. La idea de l'entesa és que es recuperi l'horari anterior a les retallades que va efectuar l'executiu d'Artur Mas en arribar a la Generalitat el 2010.
Últims dies de negociació
La proposta que va entregar dilluns el Govern a la CUP, segons fonts de la Generalitat, havia estat treballada "conjuntament" amb ells durant les negociacions. "Tot està molt parlat", indiquen des del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), que ha tancat la porta a les pujades de l'IRPF que demanaven els anticapitalistes i que ERC estava, en principi, oberta a estudiar. El president Carles Puigdemont va traslladar en persona al vicepresident Oriol Junqueras que la política fiscal era una "línia vermella" per als nacionalistes, i en aquest terreny de joc s'ha desenvolupat la part final de la negociació.
Des del PDECat s'ha volgut posar de manifest, al llarg dels últims dies, que una de les diferències entre aquesta negociació i la del juny -que va acabar amb una esmena a la totalitat de la CUP i amb la celebració d'una qüestió de confiança al setembre- és que el departament de Presidència s'hi ha implicat "des del primer moment". L'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un "acord verbal" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP.
Ara bé: la decisió final correspon als anticapitalistes. "Ja sabem que són imprevisibles", destacava dimarts un dirigent d'ERC després de la conferència a Brussel·les. Una altra veu consultada fins i tot especulava amb la possibilitat d'un resultat ajustat que obligués a convocar un altre òrgan decisori, fet que -sempre segons aquesta font- allargaria els terminis d'una negociació. Especialment en el cas que els comptes siguin -com tot ho indica- recorreguts al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per part del PP i Ciutadans arran de la partida inclosa pel referèndum.
Calendari cap a les urnes
En cas que el consell polític tombi els comptes, poc marge hi haurà més enllà de fixar una data per a les eleccions, possiblement a l'abril. Puidgemont i Junqueras han deixat clar que la legislatura s'esgotaria per "dignitat democràtica" després de veure com dos pressupostos no s'han aprovat al Parlament. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, va considerar dimarts al matí a TV3 que no seria oportú que la CUP "llencés a la paperera de la història" uns comptes que, segons destaquen al Govern, inclouen 1.170 milions més en despesa social i "cessions" de tots els grups implicats.
"Aquestes concessions s'han fet amb l'objectiu del referèndum", ressalten al Govern. Una eina, per cert, que els anticapitalistes van posar públicament en circulació mesos abans que Puigdemont l'adoptés públicament com a solució per desencallar el plet polític obert entre Catalunya i Espanya. Sí que hi ha consens, això sí, en assenyalar que unes eleccions, ara, posarien "en risc" la culminació del procés perquè tallarien d'arrel els treballs per les lleis de desconnexió i l'arquitectura de la consulta vinculant.
Malgrat això, al llarg de les negociacions han proliferat una sèrie de teories -sempre en privat- per part de sectors del sobiranisme segons les quals el PDECat o ERC tenien interès en anar aviat a uns nous comicis. Les versions més contràries als nacionalistes assenyalaven que l'antiga Convergència volia "desempallegar-se" de la CUP pel "cost ideològic" que els suposa, mentre que els rivals dels republicans insistien que ja tenien "a punt" un pacte amb els anticapitalistes i els comuns per reeditar un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Si la CUP aprova els comptes aquestes teories minvaran, però si els tomba tendiran a posar-se en pràctica camí de noves eleccions.
"La CUP havia plantejat batalla en aquest àmbit , i aquest acord porta a què el conflicte entre el departament i els sindicats tendeixi a desaparèixer", mantenen les fonts consultades per NacióDigital. La conselleria ha decidit augmentar en 140 milions d'euros el seu pressupost i, segons l'acord al qual han arribat amb els col·lectius de treballadors, part de les demandes dels anticapitalistes han estat satisfetes. La vaga d'ensenyament estava prevista pel 9 de febrer, precisament el segon dia del debat de pressupostos. La idea de l'entesa és que es recuperi l'horari anterior a les retallades que va efectuar l'executiu d'Artur Mas en arribar a la Generalitat el 2010.
Últims dies de negociació
La proposta que va entregar dilluns el Govern a la CUP, segons fonts de la Generalitat, havia estat treballada "conjuntament" amb ells durant les negociacions. "Tot està molt parlat", indiquen des del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), que ha tancat la porta a les pujades de l'IRPF que demanaven els anticapitalistes i que ERC estava, en principi, oberta a estudiar. El president Carles Puigdemont va traslladar en persona al vicepresident Oriol Junqueras que la política fiscal era una "línia vermella" per als nacionalistes, i en aquest terreny de joc s'ha desenvolupat la part final de la negociació.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la sessió de control al Parlament Foto: ACN
Des del PDECat s'ha volgut posar de manifest, al llarg dels últims dies, que una de les diferències entre aquesta negociació i la del juny -que va acabar amb una esmena a la totalitat de la CUP i amb la celebració d'una qüestió de confiança al setembre- és que el departament de Presidència s'hi ha implicat "des del primer moment". L'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un "acord verbal" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP.
Ara bé: la decisió final correspon als anticapitalistes. "Ja sabem que són imprevisibles", destacava dimarts un dirigent d'ERC després de la conferència a Brussel·les. Una altra veu consultada fins i tot especulava amb la possibilitat d'un resultat ajustat que obligués a convocar un altre òrgan decisori, fet que -sempre segons aquesta font- allargaria els terminis d'una negociació. Especialment en el cas que els comptes siguin -com tot ho indica- recorreguts al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per part del PP i Ciutadans arran de la partida inclosa pel referèndum.
Calendari cap a les urnes
En cas que el consell polític tombi els comptes, poc marge hi haurà més enllà de fixar una data per a les eleccions, possiblement a l'abril. Puidgemont i Junqueras han deixat clar que la legislatura s'esgotaria per "dignitat democràtica" després de veure com dos pressupostos no s'han aprovat al Parlament. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, va considerar dimarts al matí a TV3 que no seria oportú que la CUP "llencés a la paperera de la història" uns comptes que, segons destaquen al Govern, inclouen 1.170 milions més en despesa social i "cessions" de tots els grups implicats.
Anna Gabriel, aquest dimecres al Parlament Foto: ACN
"Aquestes concessions s'han fet amb l'objectiu del referèndum", ressalten al Govern. Una eina, per cert, que els anticapitalistes van posar públicament en circulació mesos abans que Puigdemont l'adoptés públicament com a solució per desencallar el plet polític obert entre Catalunya i Espanya. Sí que hi ha consens, això sí, en assenyalar que unes eleccions, ara, posarien "en risc" la culminació del procés perquè tallarien d'arrel els treballs per les lleis de desconnexió i l'arquitectura de la consulta vinculant.
Malgrat això, al llarg de les negociacions han proliferat una sèrie de teories -sempre en privat- per part de sectors del sobiranisme segons les quals el PDECat o ERC tenien interès en anar aviat a uns nous comicis. Les versions més contràries als nacionalistes assenyalaven que l'antiga Convergència volia "desempallegar-se" de la CUP pel "cost ideològic" que els suposa, mentre que els rivals dels republicans insistien que ja tenien "a punt" un pacte amb els anticapitalistes i els comuns per reeditar un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Si la CUP aprova els comptes aquestes teories minvaran, però si els tomba tendiran a posar-se en pràctica camí de noves eleccions.