18
de gener
de
2017, 21:08
Actualitzat:
19
de gener,
13:36h
Cada cop és més a prop el dia en què la CUP ha de decidir si avala els pressupostos de la Generalitat per al 2017, uns comptes que, segons ha insistit Carles Puigdemont, són imprescindibles per celebrar el referèndum i una negativa als quals conduiria a unes noves eleccions. Malgrat tot, l'acord entre el Govern i els anticapitalistes es percep encara llunyà. En algunes aspectes de despesa social hi ha marge per a la negociació, però l'escull principalment és, a hores d'ara, en la fiscalitat i, molt en concret, en la petició de la CUP d'augmentar els tipus de l'IRPF a les rendes d'entre 60.000 i 175.000 euros.
Per ara no està previst tocar-lo, tal i com pretenia el PDECat. El Govern destaca, però, que hi ha marge d'acord en els altres dos assumptes i, de fet, esperen que siguin suficients per poder acordar els comptes.
Segons fonts coneixedores de les reunions, i tal com va avançar NacióDigital, els anticapitalistes centren les seves propostes en tres àmbits: canvis en la fiscalitat, més recursos en educació i renda garantida de ciutadania. Aquest va ser el paquet que van plantejar en la reunió que van mantenir divendres, en presència del vicepresident català, Oriol Junqueras, i que aquest va traslladar dimarts al consell executiu, en una reunió en què es van evidenciar les diferències ideològiques en el si del Govern.
"No poden guanyar 100 a zero"
D'aquesta manera, tot i que la CUP defensa modificacions als tres grans impostos sobre els que la Generalitat té competències, en privat faria èmfasi sobretot en augmentar la pressió en l'IRPF a les rendes altes. Una proposta que els consellers del PDECat haurien rebutjat en rodó entrar a valorar, mentre que els d'ERC veurien amb més bons ulls parlar-ne. Finalment, i segons fonts coneixedores de les converses dins l'executiu, el vicepresident Oriol Junqueras hauria acceptat al president Carles Puigdemont no tocar aquest tribut. Així, mentre els republicans fan notar que tot té a veure amb la necessitat "de no trencar el govern" i no afegir més tensió des del PDECat es recorda que aquest era un debat ja superat que no tenia sentit reobrir i que la CUP "no pot pretendre guanyar 100 a zero".
Dimarts Junqueras ja va dir que no per manca de consens
Així, tot i que la consellera de la Presidència, Neus Munté, va instar a negociar totes les esmenes i que el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, va obrir-se a considerar canvis en la fiscalitat, l'executiu català ja va traslladar dimarts a la tarda, en una nova reunió amb la CUP, que no podia atendre en aquell moment una esmena que no li generava consens. El Govern considera, com a posició comuna, que "la millor garantia per poder disposar de plena capacitat fiscal és guanyar el referèndum" i, per tant, aparca qualsevol via per tocar els impostos, els quals es podran canviar del tot si s'aconsegueix la independència.
Acostaments en despesa social
Un fet que encalla la negociació, segons admeten fonts de totes les parts. Per contra, algunes veus es mostren optimistes, atès que el Govern sí que s'obre a destinar més recursos destinats a ensenyament i renda garantida de ciutadania. Ara bé, aquest no creu que la principal urgència educativa sigui, ara per ara, reduir la jornada lectiva dels professors de 20 a 18 hores i, en canvi, prioritza engreixar partides com la de beques menjador, que beneficiarien col·lectius més necessitats. Pel que fa a les quantitats amb què estaria disposat a incrementar la despesa social, el Govern estaria analitzant d'on treure els nous recursos -els consellers són recelosos de reduir les respectives partides-.
Malgrat tot, des de la CUP admeten que aquestes són les tres principals demandes que fan per intentar un acord, però subratllen que no tenen cap resposta de l'executiu sobre la taula. Sigui com sigui, avisen que "sense acord en fiscalitat, costarà una entesa pels pressupostos", evidenciant així que la modificació de l'IRPF és quasi una línia vermella, després que la formació hagi deixat pel camí bona part de les seves demandes inicials i que fins i tot hagi registrat unes esmenes en fiscalitat més moderades que les del PSC i Catalunya Sí que es Pot.
Les vagues d'ensenyament
Quant a les demandes socials, els anticapitalistes estarien oberts a acceptar que la nova despesa educativa es destinés a altres àmbits, però, en aquest punt, hauria demanat al Govern que tanqués un acord amb els sindicats educatius -els minoritaris havien convocat una vaga per aquest dimecres i els majoritaris ho faran el 8 de febrer- i que, un cop segellat, la CUP l'avalaria. El diputat Carles Riera, de fet, ha reclamat a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que dialogués amb els col·lectius de mestres com a via per assolir un acord pressupostari.
Pel que fa a renda garantida de ciutadania, els anticapitalistes lamenten que, tres anys després que la iniciativa legislativa popular assolís les firmes necessàries per entrar al Parlament, encara no hi hagi un acord polític per implantar la mesura. Per això, la CUP també reclama a la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, pacti amb la plataforma impulsora la fórmula per implementar la renda, ja que, segons apunta, una dotació pressupostària sense un acord per tirar endavant la iniciativa té poc sentit.
I aquests tres punts s'han de resoldre en un temps rècord. Si bé la CUP no celebra el seu consell polític per decidir el vot als pressupostos fins dissabte de la setmana vinent, dia 28, ja ha comunicat que, com és habitual en aquests casos, els dies abans les seves assemblees territorials s'hauran de reunir per debatre la proposta i dirimir els respectius vots en el plenari de dissabte. Com que aquestes trobades acostumen a tenir lloc entre dimarts i divendres, el Govern ja sap que hauria de fer arribar dilluns la seva proposta, perquè es pogués debatre al territori de cara al dia 28.
Una negociació a contrarrellotge
Per tant, hi ha cinc dies de marge perquè el Govern valori de nou si admet canvis en l'IRPF -i el consell executiu no es torna a reunir fins dimarts-, arribi a un acord amb els sindicats entorn les seves demandes educatives i acordi com implementar la renda garantida de ciutadania amb la plataforma impulsora. Una combinació complicada, amb negociacions internes i amb entitats socials, en un termini exprés.
Fonts de Junts pel Sí, però, confien que, com ja han anunciat que faran, C's i PP demanin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en relació a l'adequació del projecte de pressupostos a l'Estatut i la Constitució -sobretot en relació a les partides per finançar el referèndum, les quals ja han estat posades en dubte pels lletrats del Parlament-, un tràmit que ajornaria un màxim d'un mes la tramitació dels comptes, els quals ja no es votarien el 8 de febrer. Paradoxalment, fent això, les forces unionistes podrien donar més marge per negociar i buscar l'acord als independentistes.
Sense marge en temps de descompte
Malgrat tot, la CUP alerta que la decisió que es prengui el dia 28 serà molt difícil de tombar -tal com va passar amb els pressupostos del 2016, els quals els anticapitalistes van ratificar per partida doble que votarien en contra- i ja ha avisat l'executiu del risc de buscar acords en el temps de descompte. En tot cas, des del Govern s'assegura que els propers dies les negociacions continuaran amb normalitat "per assolir els millors pressupostos possibles i encara el tram final del procés amb la celebració del referèndum".
Per ara no està previst tocar-lo, tal i com pretenia el PDECat. El Govern destaca, però, que hi ha marge d'acord en els altres dos assumptes i, de fet, esperen que siguin suficients per poder acordar els comptes.
Segons fonts coneixedores de les reunions, i tal com va avançar NacióDigital, els anticapitalistes centren les seves propostes en tres àmbits: canvis en la fiscalitat, més recursos en educació i renda garantida de ciutadania. Aquest va ser el paquet que van plantejar en la reunió que van mantenir divendres, en presència del vicepresident català, Oriol Junqueras, i que aquest va traslladar dimarts al consell executiu, en una reunió en què es van evidenciar les diferències ideològiques en el si del Govern.
"No poden guanyar 100 a zero"
D'aquesta manera, tot i que la CUP defensa modificacions als tres grans impostos sobre els que la Generalitat té competències, en privat faria èmfasi sobretot en augmentar la pressió en l'IRPF a les rendes altes. Una proposta que els consellers del PDECat haurien rebutjat en rodó entrar a valorar, mentre que els d'ERC veurien amb més bons ulls parlar-ne. Finalment, i segons fonts coneixedores de les converses dins l'executiu, el vicepresident Oriol Junqueras hauria acceptat al president Carles Puigdemont no tocar aquest tribut. Així, mentre els republicans fan notar que tot té a veure amb la necessitat "de no trencar el govern" i no afegir més tensió des del PDECat es recorda que aquest era un debat ja superat que no tenia sentit reobrir i que la CUP "no pot pretendre guanyar 100 a zero".
Dimarts Junqueras ja va dir que no per manca de consens
Així, tot i que la consellera de la Presidència, Neus Munté, va instar a negociar totes les esmenes i que el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, va obrir-se a considerar canvis en la fiscalitat, l'executiu català ja va traslladar dimarts a la tarda, en una nova reunió amb la CUP, que no podia atendre en aquell moment una esmena que no li generava consens. El Govern considera, com a posició comuna, que "la millor garantia per poder disposar de plena capacitat fiscal és guanyar el referèndum" i, per tant, aparca qualsevol via per tocar els impostos, els quals es podran canviar del tot si s'aconsegueix la independència.
Acostaments en despesa social
Un fet que encalla la negociació, segons admeten fonts de totes les parts. Per contra, algunes veus es mostren optimistes, atès que el Govern sí que s'obre a destinar més recursos destinats a ensenyament i renda garantida de ciutadania. Ara bé, aquest no creu que la principal urgència educativa sigui, ara per ara, reduir la jornada lectiva dels professors de 20 a 18 hores i, en canvi, prioritza engreixar partides com la de beques menjador, que beneficiarien col·lectius més necessitats. Pel que fa a les quantitats amb què estaria disposat a incrementar la despesa social, el Govern estaria analitzant d'on treure els nous recursos -els consellers són recelosos de reduir les respectives partides-.
Malgrat tot, des de la CUP admeten que aquestes són les tres principals demandes que fan per intentar un acord, però subratllen que no tenen cap resposta de l'executiu sobre la taula. Sigui com sigui, avisen que "sense acord en fiscalitat, costarà una entesa pels pressupostos", evidenciant així que la modificació de l'IRPF és quasi una línia vermella, després que la formació hagi deixat pel camí bona part de les seves demandes inicials i que fins i tot hagi registrat unes esmenes en fiscalitat més moderades que les del PSC i Catalunya Sí que es Pot.
Les vagues d'ensenyament
Quant a les demandes socials, els anticapitalistes estarien oberts a acceptar que la nova despesa educativa es destinés a altres àmbits, però, en aquest punt, hauria demanat al Govern que tanqués un acord amb els sindicats educatius -els minoritaris havien convocat una vaga per aquest dimecres i els majoritaris ho faran el 8 de febrer- i que, un cop segellat, la CUP l'avalaria. El diputat Carles Riera, de fet, ha reclamat a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que dialogués amb els col·lectius de mestres com a via per assolir un acord pressupostari.
El diputat de la CUP Carle Riera, aquest dimecres, a la comissió d'Ensennyament. Foto: ACN
Pel que fa a renda garantida de ciutadania, els anticapitalistes lamenten que, tres anys després que la iniciativa legislativa popular assolís les firmes necessàries per entrar al Parlament, encara no hi hagi un acord polític per implantar la mesura. Per això, la CUP també reclama a la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, pacti amb la plataforma impulsora la fórmula per implementar la renda, ja que, segons apunta, una dotació pressupostària sense un acord per tirar endavant la iniciativa té poc sentit.
I aquests tres punts s'han de resoldre en un temps rècord. Si bé la CUP no celebra el seu consell polític per decidir el vot als pressupostos fins dissabte de la setmana vinent, dia 28, ja ha comunicat que, com és habitual en aquests casos, els dies abans les seves assemblees territorials s'hauran de reunir per debatre la proposta i dirimir els respectius vots en el plenari de dissabte. Com que aquestes trobades acostumen a tenir lloc entre dimarts i divendres, el Govern ja sap que hauria de fer arribar dilluns la seva proposta, perquè es pogués debatre al territori de cara al dia 28.
Una negociació a contrarrellotge
Per tant, hi ha cinc dies de marge perquè el Govern valori de nou si admet canvis en l'IRPF -i el consell executiu no es torna a reunir fins dimarts-, arribi a un acord amb els sindicats entorn les seves demandes educatives i acordi com implementar la renda garantida de ciutadania amb la plataforma impulsora. Una combinació complicada, amb negociacions internes i amb entitats socials, en un termini exprés.
Fonts de Junts pel Sí, però, confien que, com ja han anunciat que faran, C's i PP demanin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en relació a l'adequació del projecte de pressupostos a l'Estatut i la Constitució -sobretot en relació a les partides per finançar el referèndum, les quals ja han estat posades en dubte pels lletrats del Parlament-, un tràmit que ajornaria un màxim d'un mes la tramitació dels comptes, els quals ja no es votarien el 8 de febrer. Paradoxalment, fent això, les forces unionistes podrien donar més marge per negociar i buscar l'acord als independentistes.
Sense marge en temps de descompte
Malgrat tot, la CUP alerta que la decisió que es prengui el dia 28 serà molt difícil de tombar -tal com va passar amb els pressupostos del 2016, els quals els anticapitalistes van ratificar per partida doble que votarien en contra- i ja ha avisat l'executiu del risc de buscar acords en el temps de descompte. En tot cas, des del Govern s'assegura que els propers dies les negociacions continuaran amb normalitat "per assolir els millors pressupostos possibles i encara el tram final del procés amb la celebració del referèndum".