22
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:41h
El ministre de Transport, José Luís Ábalos, ha detallat el reial decret sobre l'habitatge que ha aprovat aquest migdia el govern espanyol en consell de ministres. El decret preveu suspendre els desnonaments i els talls de subministraments fins al final de l'estat d'alarma, el 9 de maig. "El decret pretén preservar el dret constitucional a l'habitatge i als més vulnerables, però també als drets dels arrendadors", ha apuntat Ábalos.
La norma reforça les "garanties judicials" i compromet la resta d'administracions públiques competents. Ábalos ha remarcat que el nou decret "no legitima" les ocupacions perquè "distingeix perfectament" les situacions personals i quins casos mereixen una "protecció singular". El decret inclou per primera vegada mesures per ajornar durant tres mesos desnonaments de famílies vulnerables que ocupen un habitatge d'un gran tenidor sense contracte a canvi que les administracions compensin econòmicament els propietaris.
Ábalos ha detallat les mesures que ja ha adoptat el govern fins ara. En la primera fase de l'estat d'alarma, ha dit el ministre, el govern espanyol va prorrogar els contactes d'arrendament que havien de finalitzar i es va aprovar una línia de préstecs per afrontar els lloguers per protegir els llogaters vulnerables sense perjudicar els propietaris. També es va establir un fons de 100 milions d'euros per afrontar la situacions de lloguers alternatius i es van suspendre temporalment els desallotjament. "Aquesta mesura de suspensió dels desnonaments continua en vigor fins al 31 de gener", ha assegurat el ministre.
S'amplien els col·lectius afectats pel decret
D'aquesta manera, s'ajorna fins a la finalització de l'estat d'alarma la suspensió dels desnonaments. La protecció s'estén a aquelles persones que ja eren vulnerables abans de la pandèmia. També als col·lectius de persones que hagin ocupat habitatges sense violència ni intimidació i que aquesta ocupació s'hagi produït abans d'aquest decret i en cas que l'habitatge no sigui domicili habitual de ningú. Perquè es suspengui un desnonament la petició l'ha de fer el llogater. Haurà de presentar la sol·licitud d'ajornament i el jutjat s'haurà de dirigir als serveis socials perquè s'acrediti la vulnerabilitat i es plantegin mesures de caràcter social. A partir d'aquí, serà la comunitat autònoma qui haurà d'aconseguir una alternativa habitacional.
La responsabilitat d'oferir aquest allotjament serà, per tant, de les comunitats autònomes i el desallotjament no podrà executar-se fins que els afectats tinguin garantit el reallotjament. Així doncs, l'obligació de garantir un sostre a les famílies amenaçades de desnonament no serà dels propietaris sinó de l'administració. Si no hi ha alternativa, el propietari tindrà dret a una compensació, si la demana. "Es tracta de motivar una resposta habitacional sense perjudicar els propietaris", ha dit Ábalos. La vigència acaba el 9 de maig.
Paral·lelament, el govern espanyol també ha suspès els talls de subministrament mentre duri l'emergència sanitària. A partir de la seva publicació el Butlletí Oficial de l'Estat les companyies de subministrament d'aigua, gas i electricitat no podran tallar el servei a consumidors vulnerables. Això és tan aquells que tinguin un contracte com els qui ocupen un habitatge i no disposen de contracte, però poden acreditar que hi viuen.
La PAH aplaudeix el decret però el considera "parcial"
A través d'un comunicat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha aplaudit el decret, que estendrà la protecció a persones vulnerables que el govern espanyol "estava deixant enrere". Tot i així, ha criticat que la mesura aprovada aquest dimarts és "limitada en el temps i el contingut", i per això ha qualificat el decret de "parcial". A falta de saber-ne tots els detalls, la PAH valora "positivament" el precedent creat, que confia que tingui impacte de cara a la futura llei estatal d'habitatge.
Des de la plataforma rebutgen les compensacions econòmiques a grans tenidors i insisteixen en la necessitat d'una "treva total de desallotjaments" fins que entri en vigor la llei d'habitatge. Així mateix, exigeixen al govern espanyol "mesures que mobilitzin els habitatges buits" dels bancs, que s'han d'utilitzar per reallotjar abans de tres mesos les famílies desallotjades. Reclamen, en aquest sentit, "ampliar de manera urgent un inexistent parc d'habitatge públic".
El Sindicat de Llogaters critica el "regal" als grans propietaris
El Sindicat de Llogaters ha celebrat el "respir" que suposa l'aprovació del decret per a moltes famílies però ha denunciat a través d'un comunicat que la compensació als propietaris suposa "regalar diners a bancs, fons voltors i rendistes". El sindicat considera que l'Estat "sotmet allò públic a interessos privats" que tenen una relació "parasitària" amb l'economia i lamenta que es faci un "rescat públic" als "causants" de la crisi de l'habitatge que va esclatar el 2008.
El col·lectiu no avala l'argumentació del govern espanyol segons la qual aprovar la mesura sense compensació per als propietaris hauria suposat el risc de rebre demandes per danys patrimonials. "No haurien tingut cap tipus de recorregut", asseguren. "Que desallotgin una família no vol dir que immediatament comencin a cobrar una renda per aquest pis. Poden passar molts mesos fins que el lloguin de nou. Per tant, no cal cap compensació", argumenten.
El sindicat qualifica de "brindis al sol" l'obligació de les comunitats autònomes d'oferir un habitatge alternatiu a les famílies afectades, tenint en compte el baix percentatge d'habitatge públic existent. A Barcelona, per exemple, és del 2%.
Ajudes a l'hostaleria
El govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures per afrontar la crisi del coronavirus en un sector especialment afectat, com és el de l'hostaleria. Aquest paquet de mesures inclou una reducció del 50% de la quota del lloguer en cas que els propietaris siguin grans tenidors, és a dir, aquelles persones que tenen més de 10 immobles. Hi podran accedir els llogaters que reuneixin les condicions fins al 31 de gener de 2021 i durant l'estat d'alarma. El pla no inclou ajudes directes, malgrat les reiterades peticions del sector.
Estira-i-arronsa entre socis
L'acord arriba després d'un profund estira-i-arronsa al govern espanyol entre socis. Podem, ERC i Bildu tenien previst presentar una esmena antidesnonaments als pressupostos de l'Estat, però finalment la van retirar després de saber que s'aprovaria via decret. El fet que la formació morada esmenés els seus propis comptes va generar malestar al PSOE. L'ajornament fins ara d'aquesta mesura, així com la negativa a plantejar una setmana laboral de quatre dies o incrementar el salari mínim, o la tranquil·litat per abordar la reforma del codi penal, han generar tensions entre PSOE i Podem aquestes últimes setmanes.
Un cop s'han encarrilat els pressupostos generals de l'Estat, l'estabilitat de la coalició de la Moncloa continua subjecte a les turbulències provocades per les diferències entre el PSOE i Podem. El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias transita de pugna en pugna amb la dreta a l'aguait de poder aprofitar qualsevol ensopegada per aprofundir en la ferida.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sortit al pas de l'aprovació del decret i considera l'ampliació de la moratòria una "qüestió humanitària". "Ara toca treballar per assolir canvis estructurals amb una nova Llei d'Habitatge que protegeixi el dret a una llar per sobre del dret a especular i que inclogui la regulació del preu del lloguer", ha dit.
La norma reforça les "garanties judicials" i compromet la resta d'administracions públiques competents. Ábalos ha remarcat que el nou decret "no legitima" les ocupacions perquè "distingeix perfectament" les situacions personals i quins casos mereixen una "protecció singular". El decret inclou per primera vegada mesures per ajornar durant tres mesos desnonaments de famílies vulnerables que ocupen un habitatge d'un gran tenidor sense contracte a canvi que les administracions compensin econòmicament els propietaris.
Ábalos ha detallat les mesures que ja ha adoptat el govern fins ara. En la primera fase de l'estat d'alarma, ha dit el ministre, el govern espanyol va prorrogar els contactes d'arrendament que havien de finalitzar i es va aprovar una línia de préstecs per afrontar els lloguers per protegir els llogaters vulnerables sense perjudicar els propietaris. També es va establir un fons de 100 milions d'euros per afrontar la situacions de lloguers alternatius i es van suspendre temporalment els desallotjament. "Aquesta mesura de suspensió dels desnonaments continua en vigor fins al 31 de gener", ha assegurat el ministre.
S'amplien els col·lectius afectats pel decret
D'aquesta manera, s'ajorna fins a la finalització de l'estat d'alarma la suspensió dels desnonaments. La protecció s'estén a aquelles persones que ja eren vulnerables abans de la pandèmia. També als col·lectius de persones que hagin ocupat habitatges sense violència ni intimidació i que aquesta ocupació s'hagi produït abans d'aquest decret i en cas que l'habitatge no sigui domicili habitual de ningú. Perquè es suspengui un desnonament la petició l'ha de fer el llogater. Haurà de presentar la sol·licitud d'ajornament i el jutjat s'haurà de dirigir als serveis socials perquè s'acrediti la vulnerabilitat i es plantegin mesures de caràcter social. A partir d'aquí, serà la comunitat autònoma qui haurà d'aconseguir una alternativa habitacional.
La responsabilitat d'oferir aquest allotjament serà, per tant, de les comunitats autònomes i el desallotjament no podrà executar-se fins que els afectats tinguin garantit el reallotjament. Així doncs, l'obligació de garantir un sostre a les famílies amenaçades de desnonament no serà dels propietaris sinó de l'administració. Si no hi ha alternativa, el propietari tindrà dret a una compensació, si la demana. "Es tracta de motivar una resposta habitacional sense perjudicar els propietaris", ha dit Ábalos. La vigència acaba el 9 de maig.
Paral·lelament, el govern espanyol també ha suspès els talls de subministrament mentre duri l'emergència sanitària. A partir de la seva publicació el Butlletí Oficial de l'Estat les companyies de subministrament d'aigua, gas i electricitat no podran tallar el servei a consumidors vulnerables. Això és tan aquells que tinguin un contracte com els qui ocupen un habitatge i no disposen de contracte, però poden acreditar que hi viuen.
La PAH aplaudeix el decret però el considera "parcial"
A través d'un comunicat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha aplaudit el decret, que estendrà la protecció a persones vulnerables que el govern espanyol "estava deixant enrere". Tot i així, ha criticat que la mesura aprovada aquest dimarts és "limitada en el temps i el contingut", i per això ha qualificat el decret de "parcial". A falta de saber-ne tots els detalls, la PAH valora "positivament" el precedent creat, que confia que tingui impacte de cara a la futura llei estatal d'habitatge.
Des de la plataforma rebutgen les compensacions econòmiques a grans tenidors i insisteixen en la necessitat d'una "treva total de desallotjaments" fins que entri en vigor la llei d'habitatge. Així mateix, exigeixen al govern espanyol "mesures que mobilitzin els habitatges buits" dels bancs, que s'han d'utilitzar per reallotjar abans de tres mesos les famílies desallotjades. Reclamen, en aquest sentit, "ampliar de manera urgent un inexistent parc d'habitatge públic".
El Sindicat de Llogaters critica el "regal" als grans propietaris
El Sindicat de Llogaters ha celebrat el "respir" que suposa l'aprovació del decret per a moltes famílies però ha denunciat a través d'un comunicat que la compensació als propietaris suposa "regalar diners a bancs, fons voltors i rendistes". El sindicat considera que l'Estat "sotmet allò públic a interessos privats" que tenen una relació "parasitària" amb l'economia i lamenta que es faci un "rescat públic" als "causants" de la crisi de l'habitatge que va esclatar el 2008.
El col·lectiu no avala l'argumentació del govern espanyol segons la qual aprovar la mesura sense compensació per als propietaris hauria suposat el risc de rebre demandes per danys patrimonials. "No haurien tingut cap tipus de recorregut", asseguren. "Que desallotgin una família no vol dir que immediatament comencin a cobrar una renda per aquest pis. Poden passar molts mesos fins que el lloguin de nou. Per tant, no cal cap compensació", argumenten.
El sindicat qualifica de "brindis al sol" l'obligació de les comunitats autònomes d'oferir un habitatge alternatiu a les famílies afectades, tenint en compte el baix percentatge d'habitatge públic existent. A Barcelona, per exemple, és del 2%.
Ajudes a l'hostaleria
El govern espanyol ha aprovat un paquet de mesures per afrontar la crisi del coronavirus en un sector especialment afectat, com és el de l'hostaleria. Aquest paquet de mesures inclou una reducció del 50% de la quota del lloguer en cas que els propietaris siguin grans tenidors, és a dir, aquelles persones que tenen més de 10 immobles. Hi podran accedir els llogaters que reuneixin les condicions fins al 31 de gener de 2021 i durant l'estat d'alarma. El pla no inclou ajudes directes, malgrat les reiterades peticions del sector.
Estira-i-arronsa entre socis
L'acord arriba després d'un profund estira-i-arronsa al govern espanyol entre socis. Podem, ERC i Bildu tenien previst presentar una esmena antidesnonaments als pressupostos de l'Estat, però finalment la van retirar després de saber que s'aprovaria via decret. El fet que la formació morada esmenés els seus propis comptes va generar malestar al PSOE. L'ajornament fins ara d'aquesta mesura, així com la negativa a plantejar una setmana laboral de quatre dies o incrementar el salari mínim, o la tranquil·litat per abordar la reforma del codi penal, han generar tensions entre PSOE i Podem aquestes últimes setmanes.
Un cop s'han encarrilat els pressupostos generals de l'Estat, l'estabilitat de la coalició de la Moncloa continua subjecte a les turbulències provocades per les diferències entre el PSOE i Podem. El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias transita de pugna en pugna amb la dreta a l'aguait de poder aprofitar qualsevol ensopegada per aprofundir en la ferida.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sortit al pas de l'aprovació del decret i considera l'ampliació de la moratòria una "qüestió humanitària". "Ara toca treballar per assolir canvis estructurals amb una nova Llei d'Habitatge que protegeixi el dret a una llar per sobre del dret a especular i que inclogui la regulació del preu del lloguer", ha dit.