El compromís del president del govern espanyol era una picada d'ullet als nacionalistes. Zapatero necessitava el seu suport per ser investit però també al llarg de la legislatura. La data inicial de publicació de les balances fiscals, però, es va haver d'ajornar per raons tècniques a causa de la complexitat de la matèria.
El càlcul es pot fer de dues maneres. Les dues fórmules evidencien que hi ha comunitats autònomes com Catalunya, Madrid o les illes Balears que aporten més diners a les arques de l'Estat dels que en reben. La diferències entre un mètode i un altre és que els resultats són més o menys elevats. Un dies abans de la publicació de les balances fiscals calculades pel govern espanyol, la Generalitat va fer públiques les dades d'un estudi encarregat a un grup d'experts. La principal conclusió va ser que Catalunya dóna més del que rep. Part dels diners que Catalunya dóna a l'Estat no tornen mai i això provoca que l'economia catalana sigui deficitària. Cal, doncs, un canvi urgent en el model de finançament.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, ho va reclamar quan es va presentar aquest informe i ho va tornar a exigir aquest dilluns. Castells va fer una crida a la unitat dels partits. "Si anem junts tenim una gran força i tenim una gran força per demanar unitat al conjunt de la societat catalana, fermesa i un pronunciament clar sobre una qüestió que hem de resoldre satisfactòriament".
Els números que surtin d'aquest càlcul seran bàsics en les negociacions per a un nou model de finançament. Quedarà clar què paga i què cobra cadascú i, per tant, quins límits haurà de tenir la solidaritat