17
de maig
de
2022, 12:55
Actualitzat:
14:44h
La resposta política al requeriment del TSJC per fer complir la sentència del 25% de castellà a l'escola s'està demorant. La decisió de Junts de despenjar-se del pacte per reformar la llei de política lingüística -teixit amb ERC, PSC i En Comú Podem-, un posicionament que difícilment variarà, ha obligat els socis del Govern a fer equilibris, moviments encara sense resultats efectius. De moment, l'executiu continua sense validar decret llei per descarregar de pressió les direccions dels centres, una via reclamada per Junts però que ERC ja pretenia desplegar, tal com havia verbalitzat el conseller d'Educació, Josep González-Cambray.
En paral·lel, al Parlament s'explora un pacte definitiu entre republicans, socialistes i comuns per reforma el marc legal -s'ha estudiat la via alternativa de la reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC)-, encara que el quart actor parlamentari no s'hi sumi. Aquest pas es consumarà probablement en el pròxim ple, després de l'ultimàtum d'aquest dimarts, en què els tres partits han donat 24 hores als de Carles Puigdemont abans d'incloure la modificació legislativa a l'ordre del dia. La tramitació del decret llei -es preveu que es materialitzi en els pròxims- i de la reforma que es faci al Parlament seran dues fotografies amb aliances polítiques diferents.
Les discrepàncies polítiques a l'hora d'afrontar la carpeta de la llengua són evidents. El Govern ha intentat transmetre en els gestos, però, que es llimen asprors. Pere Aragonès ha entrat a la reunió del consell executiu amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L'estampa, però, no amaga les diferències. Conscient que encara no hi ha pacte per reformar la legislació al Parlament i que la via del decret llei no està enllestida, el Govern ha iniciat la resposta política a la interlocutòria del TSJC per la carpeta judicial. Els serveis jurídics de la Generalitat han presentat aquest dimarts el recurs de reposició contra l'ordre judicial, amb la intenció que els canvis sol·licitats pel tribunal no s'apliquin en les poques setmanes que falten per acabar el curs escolar.
El recurs tramitat pel Govern sosté que l'Assemblea per una Escola Bilingüe, l'entitat que ha forçat la resposta del TSJC, no és un actor "acreditat" per forçar canvis d'aquesta naturalesa en el sistema educatiu. L'executiu defensa en l'argumentari jurídic que, si no s'atén el que reclama la Generalitat, es vulnerarà la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem. "El Govern no s'atura. Farà tot el que sigui possible al seu abast per protegir el català. L'opció de no fer res no es contempla", ha afirmat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha exposat que el decret llei que impulsarà l'executiu pretén oferir protecció als centres i els seus projectes lingüístics. Plaja ha evitat oferir detalls sobre el contingut de la proposta per protegir l'objectiu del pacte. "Cal arribar a bon port respecte al model d'escola catalana", ha reblat la portaveu, que ha demanat la "màxima unitat" i "consens".
En la roda de premsa posterior al consell executiu, Plaja ha confirmat que la qüestió de la llengua ha centrat la deliberació a la reunió del Govern i que s'ha treballat la proposta de decret llei formulada per Junts. "S'ha parlat del català, ha estat un dels temes centrals", ha apuntat. La portaveu ha deixat clar també que Aragonès s'implicarà en totes les negociacions, també al Parlament, i que l'acord que s'assoleixi a l'executiu serà amb el consens de tots els consellers. "Aquest és un tema de prioritat absoluta. Per tant, el paper del president de la Generalitat és total, i s'implicarà en tots els àmbits en els que sigui necessari".
Els equilibris al Parlament
El consens polític per defensar la immersió no està sent senzill de teixir. Malgrat que Junts ha verbalitzat de forma categòrica que no participarà de la reforma de la llei de política lingüística, ERC i el PSC -i en menor mesura els comuns- han obert la porta en les últimes hores a fer un últim intent per preservar el pacte entre els quatre grups parlamentaris signat fa dos mesos. La darrera proposta dels republicans ha estat una esmena perquè el text de la reforma de la llei expliciti que al model d'escola catalana "no hi caben els percentatges".
Es tracta d'un afegit en el redactat de la proposta que van registrar els quatre grups el 24 de març que té per objectiu ser un flotador per reincorporar Junts i salvar un consens que va saltar pels aires la setmana passada. O, en tot cas, asseguren els negociadors, que no sigui "fàcil" per als postconvergents desmarcar-se d'un pacte del qual se'n van desentendre vuit hores després d'estampar-hi la seva firma i que insisteixen que genera discrepàncies internes dins del grup que presideix Albert Batet. Junts, però, no només considera "irreversible" la decisió de marxar d'un acord que considera que no frena els tribunals ni protegeix el català com a llengua vehicular sinó que vol situar el terreny de la negociació en la proposta de decret llei que aquest dilluns va enviar al Govern. Un decret que situa el focus de la responsabilitat en la conselleria de Cambray.
Per a ERC "no és incompatible" impulsar l'acord del Parlament -fins i tot es preveu explorar una reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC) en lloc de la llei de política lingüística per acabar d'estirar Junts- amb el fet d'aprovar un decret llei per protegir els docents, sempre i quan el seu redactat no suposi quedar de nou als peus dels cavalls de l'acció judicial. El que no tindria sentit, asseguren, seria promoure canvis en el text que incorporin Junts i foragitin el PSC. L'objectiu, insisteixen, és retenir-los a tots. De moment, però, els pactes continuen el congelador i la resposta política, pendent d'articular-se.
En paral·lel, al Parlament s'explora un pacte definitiu entre republicans, socialistes i comuns per reforma el marc legal -s'ha estudiat la via alternativa de la reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC)-, encara que el quart actor parlamentari no s'hi sumi. Aquest pas es consumarà probablement en el pròxim ple, després de l'ultimàtum d'aquest dimarts, en què els tres partits han donat 24 hores als de Carles Puigdemont abans d'incloure la modificació legislativa a l'ordre del dia. La tramitació del decret llei -es preveu que es materialitzi en els pròxims- i de la reforma que es faci al Parlament seran dues fotografies amb aliances polítiques diferents.
Les discrepàncies polítiques a l'hora d'afrontar la carpeta de la llengua són evidents. El Govern ha intentat transmetre en els gestos, però, que es llimen asprors. Pere Aragonès ha entrat a la reunió del consell executiu amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L'estampa, però, no amaga les diferències. Conscient que encara no hi ha pacte per reformar la legislació al Parlament i que la via del decret llei no està enllestida, el Govern ha iniciat la resposta política a la interlocutòria del TSJC per la carpeta judicial. Els serveis jurídics de la Generalitat han presentat aquest dimarts el recurs de reposició contra l'ordre judicial, amb la intenció que els canvis sol·licitats pel tribunal no s'apliquin en les poques setmanes que falten per acabar el curs escolar.
El recurs tramitat pel Govern sosté que l'Assemblea per una Escola Bilingüe, l'entitat que ha forçat la resposta del TSJC, no és un actor "acreditat" per forçar canvis d'aquesta naturalesa en el sistema educatiu. L'executiu defensa en l'argumentari jurídic que, si no s'atén el que reclama la Generalitat, es vulnerarà la mateixa jurisprudència del Tribunal Suprem. "El Govern no s'atura. Farà tot el que sigui possible al seu abast per protegir el català. L'opció de no fer res no es contempla", ha afirmat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha exposat que el decret llei que impulsarà l'executiu pretén oferir protecció als centres i els seus projectes lingüístics. Plaja ha evitat oferir detalls sobre el contingut de la proposta per protegir l'objectiu del pacte. "Cal arribar a bon port respecte al model d'escola catalana", ha reblat la portaveu, que ha demanat la "màxima unitat" i "consens".
En la roda de premsa posterior al consell executiu, Plaja ha confirmat que la qüestió de la llengua ha centrat la deliberació a la reunió del Govern i que s'ha treballat la proposta de decret llei formulada per Junts. "S'ha parlat del català, ha estat un dels temes centrals", ha apuntat. La portaveu ha deixat clar també que Aragonès s'implicarà en totes les negociacions, també al Parlament, i que l'acord que s'assoleixi a l'executiu serà amb el consens de tots els consellers. "Aquest és un tema de prioritat absoluta. Per tant, el paper del president de la Generalitat és total, i s'implicarà en tots els àmbits en els que sigui necessari".
Els equilibris al Parlament
El consens polític per defensar la immersió no està sent senzill de teixir. Malgrat que Junts ha verbalitzat de forma categòrica que no participarà de la reforma de la llei de política lingüística, ERC i el PSC -i en menor mesura els comuns- han obert la porta en les últimes hores a fer un últim intent per preservar el pacte entre els quatre grups parlamentaris signat fa dos mesos. La darrera proposta dels republicans ha estat una esmena perquè el text de la reforma de la llei expliciti que al model d'escola catalana "no hi caben els percentatges".
Es tracta d'un afegit en el redactat de la proposta que van registrar els quatre grups el 24 de març que té per objectiu ser un flotador per reincorporar Junts i salvar un consens que va saltar pels aires la setmana passada. O, en tot cas, asseguren els negociadors, que no sigui "fàcil" per als postconvergents desmarcar-se d'un pacte del qual se'n van desentendre vuit hores després d'estampar-hi la seva firma i que insisteixen que genera discrepàncies internes dins del grup que presideix Albert Batet. Junts, però, no només considera "irreversible" la decisió de marxar d'un acord que considera que no frena els tribunals ni protegeix el català com a llengua vehicular sinó que vol situar el terreny de la negociació en la proposta de decret llei que aquest dilluns va enviar al Govern. Un decret que situa el focus de la responsabilitat en la conselleria de Cambray.
Per a ERC "no és incompatible" impulsar l'acord del Parlament -fins i tot es preveu explorar una reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC) en lloc de la llei de política lingüística per acabar d'estirar Junts- amb el fet d'aprovar un decret llei per protegir els docents, sempre i quan el seu redactat no suposi quedar de nou als peus dels cavalls de l'acció judicial. El que no tindria sentit, asseguren, seria promoure canvis en el text que incorporin Junts i foragitin el PSC. L'objectiu, insisteixen, és retenir-los a tots. De moment, però, els pactes continuen el congelador i la resposta política, pendent d'articular-se.