09
de novembre
de
2016, 13:48
Actualitzat:
22:10h
La primera fase de la negociació pressupostària ha arribat a la seva fi. El Govern ha tancat la seva proposta de modificacions fiscals per al 2017, segons confirmen fonts del Departament d'Economia i Hisenda, que espera que la CUP avali les mesures que ha posat sobre la taula, com a mínim per facilitar la tramitació dels comptes. I és que el debat dels impostos ha estat l'element que més ha encallat les converses entre l'executiu i els anticapitalistes -i que ja va explicar en bona mesura el veto als pressupostos del 2017-.
Sigui com sigui, fonts de la CUP es neguen a parlar de l'existència d'un acord o d'un principi d'acord, tot i que avancen que, quan rebin el document definitiu amb les propostes de la conselleria que lidera Oriol Junqueras, el debatran internament i decidiran si és suficient o no per cedir un aval inicial perquè el projecte de llei arribi a debatre's en comissió. De fet, el departament no tanca la porta a introduir nous canvis en el model fiscal en les properes setmanes, ja sigui perquè els anticapitalistes no veuen les reformes suficients o perquè, en la tramitació parlamentària, s'acordin més modificacions per facilitar la validació final del text.
En tot cas, tal com va avançar NacióDigital, el 2017 començarà amb els pressupostos prorrogats, ja que, encara que aquest mateix novembre el Govern aprovés el seu projecte de comptes i de llei d'acompanyament -tal com va assegurar que passaria la consellera de la Presidència, Neus Munté-, els terminis de la tramitació a la cambra impedirien que s'arribés al cap d'any amb els pressupostos aprovats, en especial si, tal com es preveu, el PP demana un dictament del text al consell de garanties estatutàries.
Centrats en gravar les rendes altes
Per ara, no han transcendit detalls de la proposta, per bé que estaven avançades les converses per crear nous impostos a les begudes ensucrades o per gravar la compravenda d'immobles d'alta gamma i l'especulació immobiliària, o per introduir canvis en la taxa turística, així com modificacions als tributs a les nuclears o a les grans superfícies, per adaptar-les a les recents sentències contràries del Tribunal Constitucional o del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, respectivament. Així mateix, la impossibilitat d'aconseguir recursos extraordinaris per IRPF o per successions hauria fet que el focus de la negociació s'allunyés d'aquests impostos i hauria centrat els equips negociadors a buscar fórmules per gravar les rendes elevades, ja fos modificant l'impost del patrimoni, amb un tribut específic a les grans fortunes o perseguint aquelles propietats de luxe posades a nom de societats empresarials per esquivar-ne la tributació.