06
de novembre
de
2016, 21:30
Actualitzat:
07
de novembre,
14:16h
En el millor dels casos, i si s'aconsegueixen llimar tots els serrells -encara importants- de la negociació amb la CUP, el Govern preveu aprovar el projecte de llei dels pressupostos del 2017 el 22 o el 29 de novembre. Un mes més tard del que preveia inicialment el departament d'Economia i Hisenda, atès que les converses van quedar aturades fins que el debat de política general no va concretar l'acord per incloure el referèndum en el full de ruta. Des que es van reprendre les trobades, però, els avenços han estat lents. Sigui com sigui, el que saben totes les parts, segons han confirmat a NacióDigital, és que els comptes no seran validats definitivament pel Parlament com a mínim fins al gener de l'any que ve -si és que finalment hi ha entesa plena-, cosa que significa que caldrà començar el 2017 amb pròrroga pressupostària.
I és que els terminis per a la tramitació a la cambra del text legislatiu, un cop el Govern doni llum verda al projecte inicial, són força estrictes. Així, agafant com a plantilla el calendari previst -i frustrat- per als comptes del 2016, aquell procés hauria durat gairebé dos mesos, per deixar els marges reglamentaris per presentar les esmenes a la totalitat, votar-les, fer els debats per partides en comissió, votar-hi les esmenes parcials i fer-ne els dictàmens, i finalment efectuar-ne la votació final. I això comptant amb què cap partit demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, un tràmit que podria paralitzar un màxim d'un mes el procediment parlamentari. El PP, de fet, ja va presentar recurs a aquest òrgan estatutari en relació als comptes del 2014 i el 2015. No va aconseguir un dictamen negatiu al text, però en va endarrerir l'aprovació, cosa que fa preveure que la tònica es repetirà aquest cop, sobretot davant els "pressupostos de la desconnexió", els quals incorporaran partides per finançar el referèndum i el procés constituent. Això implica que molt probablement -i en cas que les converses avancin correctament- la votació final dels comptes tindrà lloc durant el mes de febrer i, per tant, la pròrroga dels del 2015 durarà encara dos mesos més.
I això quines implicacions té pel que fa als nous impostos que eventualment es puguin crear o modificar? Els negociadors, conscients dels terminis ajustats, ho tenen ben estudiat, i en alguns casos fins i tot comportaria que la reforma fiscal pogués no tenir cap efecte durant el proper exercici. És el cas de l'IRPF o l'impost de successions, per exemple. L'impost sobre la renda, per exemple, es liquida cada any respecte les rendes de l'exercici anterior i amb el tipus amb què s'ha començat aquest. Així, si els pressupostos s'haguessin aprovat el 2016, un eventual increment de l'IRPF aplicat al 2017 no s'hagués pogut recaptar fins el 2018. Ara, amb els nous calendaris, un nou tipus d'IRPF no seria efectiu fins el 2018 i, per tant, no podria reportar nous ingressos fins el 2019, quan es liquidaria el tribut relatiu a les rendes de l'any anterior. En el cas de l'impost de successions, s'abona el tipus existent en el moment de la defunció, però hi ha un termini de sis mesos per fer el pagament i, a més, l'opció de demanar una pròrroga de sis mesos més. En cas de sol·licitar-se aquest termini extra, per tant, els pagaments amb un tipus més elevat del tribut no arribarien fins el 2018. D'aquesta manera, com que els possibles canvis a l'IRPF i successions podrien no tenir conseqüències en les partides d'ingressos del 2017, Govern i CUP han tret el focus d'aquests tributs per centrar-se en d'altres -el Govern ja ha avançat que l'impost a la renda no patirà modificacions-. El PDECat, de fet, havia posat les seves línies vermelles negociadores en l'increment d'aquests tributs, que els anticapitalistes volien més elevats per a les rendes altes.
ERC aposta per impostos que gravin "externalitats negatives"
Llavors, quines són les novetats fiscals que estan avaluant les diferents parts? ERC -que lidera la conselleria i que no es cansa de repetir que, en realitat, aquesta és una negociació a tres, amb ella enmig del PDECat i la CUP- és una ferma defensora del que anomena impostos que graven "externalitats negatives" o, el que és el mateix, que no només es fixen amb voluntat recaptadora o de redistribució de la riquesa, sinó també per canviar hàbits o gravar conductes pernicioses. En serien un exemple els impostos verds aprovats recentment (i tombats en part pel Tribunal Constitucional (TC)) per a les centrals nuclears o l'aviació comercial, o l'impost als pisos buits.
En aquest sentit, ja fa setmanes que hi ha sobre la taula nous tributs d'aquest estil, els quals gravarien la compravenda d'immobles d'alta gamma, l'especulació immobiliària o les begudes ensucrades. Les noves figures impositives es cobrarien en la data que fixés la llei d'acompanyament dels pressupostos, si s'abonessin un cop l'any, o, en cas de gravar una transacció, cada cop que se n'efectués una (d'un pis car o d'una beguda ensucrada), així que, per aquesta banda, no perilla la seva recaptació, s'aprovi quan s'aprovi el text legislatiu. És una via per la qual aposta el departament d'Economia per posar d'acord les intencions del PDECat -que no vol que paguin més el que anomenen "classes mitjanes"- i de la CUP -que reclama apujar la pressió fiscal-. En aquest sentit, fa temps que el departament d'Oriol Junqueras també prepara un nou impost a les nuclears per esquivar el veto del TC, una reforma de l'impost a les grans superfícies per gravar la contaminació dels vehicles que hi accedeixen, o canvis en la taxa turística. S'havia compromès també a buscar vies per esquivar el veto del TC a l'impost a la banca, però fonts de la conselleria veuen complicat trobar-hi escletxes.
Malgrat tot, la CUP ja ha deixat clar que no renunciarà a exigir impostos de caràcter redistributiu i, per això, van posar diverses opcions sobre la taula que s'han anat estudiant, tant pel que fa a les possibilitats de recaptar-los efectivament, pel que fa als recursos que permetria ingressar i pel que fa als terminis en què podria ser efectiu. Així, una de les opcions era gravar les grans fortunes, la qual cosa es podria fer dues maneres diferents: incrementant els tipus de l'impost de patrimoni o reduint-ne les bonificacions (com que aquest tribut es paga a 31 de desembre, la data d'aprovació dels comptes no en condiciona la repercussió en els ingressos), o creant un nou impost ad hoc a les grans fortunes (la CUP s'emmirallava en un tribut així creat per Bildu quan governava a la diputació de Guipúscoa, però no està clar que la Generalitat tingui competències per emular-lo i, a més, la recaptació final pot ser reduïda). A banda, encara hi ha la incògnita de si el govern espanyol bonificarà l'impost de patrimoni per a l'any vinent, tot i que sembla una opció poc probable davant les exigències de la Comissió Europea i de la previsió pressupostària que va remetre a Brussel·les quan encara estava en funcions.
La CUP vol impost que persegueixi l'elusió fiscal
Una altra opció que la CUP ha posat sobre la taula és la de crear una nova figura impositiva que gravi aquells escuts jurídics que eviten una fiscalitat adequada al patrimoni de grans fortunes i en faciliten l'elusió fiscal. En un article recent a Catalunya Plural, el diputat Benet Salellas -un dels dos negociadors anticapitalistes, junt a Eulàlia Reguant- detallava que aquest nou tribut se centraria "en els béns que s'han col·locat en mans societàries precisament per escapar de l'impost de patrimoni i de l'impost de la renda", tal com "immobles, vehicles i líquids bancaris que es troben sota titularitat d'una empresa però que no serveixen ni per aproximar-se a cap plantejament d'economia productiva", així com "els béns de luxe com els cotxes d'alta cilindrada, les embarcacions d'oci i els immobles de valor superior al milió d'euros, tots ells avui en mans de participacions socials". Fonts del Govern apunten que la proposta és d'una elevada complexitat, però que ho estan estudiant seriosament.
Sigui com sigui, les negociacions no són oli en un llum. Les recents declaracions de la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, reclamant a la CUP que no pressionés les classes mitjanes no han caigut gens bé entre les files anticapitalistes, que reclamen discreció i, en tot cas, rebutgen que les rendes de més de 60.000 euros puguin ser considerades classes mitjanes. En aquest sentit, ERC no es mulla massa públicament per no entorpir les converses, per bé que el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, va afirmar dissabte que el debat impositiu en el marc actual és "marginal" i que es poden aconseguir pocs ingressos extres des de les competències autonòmiques, per bé que trobava legítim abordar la qüestió.
Igualment, la CUP ja va avisar que el retard en l'aplicació d'alguns dels acords del debat de política general, com la cimera de forces socials i polítiques pel referèndum o la comissió d'experts pel referèndum, poden dificultar la negociació, igual que poden afectar les relacions entre els socis actuacions com les dels Mossos detenint l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, complint ordres del jutge, per no haver anat a declarar quan havia estat citada. En tot cas, uns i altres són conscients que el preu d'un no acord és, com va avisar Carles Puigdemont, la convocatòria d'eleccions i un fre indefinit al procés. I és un preu que pocs estan disposats a pagar.
I és que els terminis per a la tramitació a la cambra del text legislatiu, un cop el Govern doni llum verda al projecte inicial, són força estrictes. Així, agafant com a plantilla el calendari previst -i frustrat- per als comptes del 2016, aquell procés hauria durat gairebé dos mesos, per deixar els marges reglamentaris per presentar les esmenes a la totalitat, votar-les, fer els debats per partides en comissió, votar-hi les esmenes parcials i fer-ne els dictàmens, i finalment efectuar-ne la votació final. I això comptant amb què cap partit demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, un tràmit que podria paralitzar un màxim d'un mes el procediment parlamentari. El PP, de fet, ja va presentar recurs a aquest òrgan estatutari en relació als comptes del 2014 i el 2015. No va aconseguir un dictamen negatiu al text, però en va endarrerir l'aprovació, cosa que fa preveure que la tònica es repetirà aquest cop, sobretot davant els "pressupostos de la desconnexió", els quals incorporaran partides per finançar el referèndum i el procés constituent. Això implica que molt probablement -i en cas que les converses avancin correctament- la votació final dels comptes tindrà lloc durant el mes de febrer i, per tant, la pròrroga dels del 2015 durarà encara dos mesos més.
I això quines implicacions té pel que fa als nous impostos que eventualment es puguin crear o modificar? Els negociadors, conscients dels terminis ajustats, ho tenen ben estudiat, i en alguns casos fins i tot comportaria que la reforma fiscal pogués no tenir cap efecte durant el proper exercici. És el cas de l'IRPF o l'impost de successions, per exemple. L'impost sobre la renda, per exemple, es liquida cada any respecte les rendes de l'exercici anterior i amb el tipus amb què s'ha començat aquest. Així, si els pressupostos s'haguessin aprovat el 2016, un eventual increment de l'IRPF aplicat al 2017 no s'hagués pogut recaptar fins el 2018. Ara, amb els nous calendaris, un nou tipus d'IRPF no seria efectiu fins el 2018 i, per tant, no podria reportar nous ingressos fins el 2019, quan es liquidaria el tribut relatiu a les rendes de l'any anterior. En el cas de l'impost de successions, s'abona el tipus existent en el moment de la defunció, però hi ha un termini de sis mesos per fer el pagament i, a més, l'opció de demanar una pròrroga de sis mesos més. En cas de sol·licitar-se aquest termini extra, per tant, els pagaments amb un tipus més elevat del tribut no arribarien fins el 2018. D'aquesta manera, com que els possibles canvis a l'IRPF i successions podrien no tenir conseqüències en les partides d'ingressos del 2017, Govern i CUP han tret el focus d'aquests tributs per centrar-se en d'altres -el Govern ja ha avançat que l'impost a la renda no patirà modificacions-. El PDECat, de fet, havia posat les seves línies vermelles negociadores en l'increment d'aquests tributs, que els anticapitalistes volien més elevats per a les rendes altes.
ERC aposta per impostos que gravin "externalitats negatives"
Llavors, quines són les novetats fiscals que estan avaluant les diferents parts? ERC -que lidera la conselleria i que no es cansa de repetir que, en realitat, aquesta és una negociació a tres, amb ella enmig del PDECat i la CUP- és una ferma defensora del que anomena impostos que graven "externalitats negatives" o, el que és el mateix, que no només es fixen amb voluntat recaptadora o de redistribució de la riquesa, sinó també per canviar hàbits o gravar conductes pernicioses. En serien un exemple els impostos verds aprovats recentment (i tombats en part pel Tribunal Constitucional (TC)) per a les centrals nuclears o l'aviació comercial, o l'impost als pisos buits.
En aquest sentit, ja fa setmanes que hi ha sobre la taula nous tributs d'aquest estil, els quals gravarien la compravenda d'immobles d'alta gamma, l'especulació immobiliària o les begudes ensucrades. Les noves figures impositives es cobrarien en la data que fixés la llei d'acompanyament dels pressupostos, si s'abonessin un cop l'any, o, en cas de gravar una transacció, cada cop que se n'efectués una (d'un pis car o d'una beguda ensucrada), així que, per aquesta banda, no perilla la seva recaptació, s'aprovi quan s'aprovi el text legislatiu. És una via per la qual aposta el departament d'Economia per posar d'acord les intencions del PDECat -que no vol que paguin més el que anomenen "classes mitjanes"- i de la CUP -que reclama apujar la pressió fiscal-. En aquest sentit, fa temps que el departament d'Oriol Junqueras també prepara un nou impost a les nuclears per esquivar el veto del TC, una reforma de l'impost a les grans superfícies per gravar la contaminació dels vehicles que hi accedeixen, o canvis en la taxa turística. S'havia compromès també a buscar vies per esquivar el veto del TC a l'impost a la banca, però fonts de la conselleria veuen complicat trobar-hi escletxes.
Malgrat tot, la CUP ja ha deixat clar que no renunciarà a exigir impostos de caràcter redistributiu i, per això, van posar diverses opcions sobre la taula que s'han anat estudiant, tant pel que fa a les possibilitats de recaptar-los efectivament, pel que fa als recursos que permetria ingressar i pel que fa als terminis en què podria ser efectiu. Així, una de les opcions era gravar les grans fortunes, la qual cosa es podria fer dues maneres diferents: incrementant els tipus de l'impost de patrimoni o reduint-ne les bonificacions (com que aquest tribut es paga a 31 de desembre, la data d'aprovació dels comptes no en condiciona la repercussió en els ingressos), o creant un nou impost ad hoc a les grans fortunes (la CUP s'emmirallava en un tribut així creat per Bildu quan governava a la diputació de Guipúscoa, però no està clar que la Generalitat tingui competències per emular-lo i, a més, la recaptació final pot ser reduïda). A banda, encara hi ha la incògnita de si el govern espanyol bonificarà l'impost de patrimoni per a l'any vinent, tot i que sembla una opció poc probable davant les exigències de la Comissió Europea i de la previsió pressupostària que va remetre a Brussel·les quan encara estava en funcions.
La CUP vol impost que persegueixi l'elusió fiscal
Una altra opció que la CUP ha posat sobre la taula és la de crear una nova figura impositiva que gravi aquells escuts jurídics que eviten una fiscalitat adequada al patrimoni de grans fortunes i en faciliten l'elusió fiscal. En un article recent a Catalunya Plural, el diputat Benet Salellas -un dels dos negociadors anticapitalistes, junt a Eulàlia Reguant- detallava que aquest nou tribut se centraria "en els béns que s'han col·locat en mans societàries precisament per escapar de l'impost de patrimoni i de l'impost de la renda", tal com "immobles, vehicles i líquids bancaris que es troben sota titularitat d'una empresa però que no serveixen ni per aproximar-se a cap plantejament d'economia productiva", així com "els béns de luxe com els cotxes d'alta cilindrada, les embarcacions d'oci i els immobles de valor superior al milió d'euros, tots ells avui en mans de participacions socials". Fonts del Govern apunten que la proposta és d'una elevada complexitat, però que ho estan estudiant seriosament.
Sigui com sigui, les negociacions no són oli en un llum. Les recents declaracions de la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, reclamant a la CUP que no pressionés les classes mitjanes no han caigut gens bé entre les files anticapitalistes, que reclamen discreció i, en tot cas, rebutgen que les rendes de més de 60.000 euros puguin ser considerades classes mitjanes. En aquest sentit, ERC no es mulla massa públicament per no entorpir les converses, per bé que el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, va afirmar dissabte que el debat impositiu en el marc actual és "marginal" i que es poden aconseguir pocs ingressos extres des de les competències autonòmiques, per bé que trobava legítim abordar la qüestió.
Igualment, la CUP ja va avisar que el retard en l'aplicació d'alguns dels acords del debat de política general, com la cimera de forces socials i polítiques pel referèndum o la comissió d'experts pel referèndum, poden dificultar la negociació, igual que poden afectar les relacions entre els socis actuacions com les dels Mossos detenint l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, complint ordres del jutge, per no haver anat a declarar quan havia estat citada. En tot cas, uns i altres són conscients que el preu d'un no acord és, com va avisar Carles Puigdemont, la convocatòria d'eleccions i un fre indefinit al procés. I és un preu que pocs estan disposats a pagar.