1.123 milions d'euros en 143 barris de 117 municipis de tot Catalunya. És el resultat del Pla de Barris, aprovat el 2004 sota el Govern del tripartit, que ha exposat aquest dijous al matí en roda de premsa el secretari de Territori i Mobilitat del departament de la Vicepresidència, Isidre Gavin, i el secretari d'Habitatge i Inclusió Social del departament de Drets Socials, Carles Sala. En total, s'han realitzat prop de 3.900 actuacions arreu del territori, dirigides en àrees urbanes i barris amb degradació urbanística, problemàtiques demogràfiques, dificultats econòmiques i dèficits socials urbans.

La Generalitat i els ajuntaments han estat els encarregats de les inversions. Cada part ha aportat el 50% dels fons, amb excepcions en aquells municipis de menys de 10.000 habitants, on la Generalitat ha assumit el 75% del cost. D'aquesta manera, el Govern ha invertit 582 milions d'euros, mentre que els ajuntaments han assumit fins a 541 milions en un total de 7 convocatòries. 

Gavin s'ha mostrat "satisfet" amb el compliment mitjà del 84,5% del pla: "És un percentatge alt i molt lluny dels nivells d'inversió d'altres administracions", ha indicat.  L'Àrea Metropolitana de Barcelona és la zona del territori on més s'ha invertit, en total, s'hi han fet 1.808 actuacions amb un valor de 628 milions d'euros, entre ajuntaments i Generalitat. La major part, 418 milions, en la millora de l'espai públic i equipaments, que representa el 66% de les inversions en tot el territori d'aquest àmbit.

Les 3.900 actuacions a tot Catalunya han beneficiat prop d'1 milió d'habitants. El Departament de Vicepresidència ha xifrat en 23 els projectes a les comarques centrals per un valor de 78,2 milions d'euros, 25 a l'àrea de Girona amb una inversió de 74 milions, 14 al camp de Tarragona amb 56,5 milions, 11 a Lleida amb 36,5 milions, 4 a les Terres de l'Ebre amb 15,3 milions i 3 a l'Alt Pirineu i Aran amb 3,6 milions.  

La llei establia una durada de 4 anys per cada projecte, amb la possibilitat d'una pròrroga de 2. Segons Carles Sala, el període del 2011 va ser el més "complex" per desenvolupar el pla, i ho ha atribuït als problemes econòmics dels ajuntaments i el Govern a causa de la crisi financera. En aquesta etapa, només es van finalitzar el 65% de les actuacions.

El Govern ha hagut d'aplicar 3 pròrrogues en les convocatòries per l'endarreriment de les actuacions. L'última, el 2020 per la pandèmia, la qual no es va tancar fins al passat març. Als inicis del pla, l'any 2004, el nivell de compliment mitjà era del 98,4%. La xifra ha disminuït fins al 60% en els darrers anys a causa de la crisi econòmica del 2008 i la pandèmia.

Ara, l'objectiu del Departament de Drets Socials és desenvolupar un projecte per fer una "intervenció integral i de regeneració" de diferents barris de Catalunya. La intenció de la conselleria és presentar una estratègia per fer actuacions de caràcter "integral" abans de finalitzar l'any, amb la dotació de recursos corresponent, pendent de l'arribada dels fons europeus.