12
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:13h
Incriminacions i exculpacions, relats contradictoris i llacunes. Tot, amb un únic objectiu: rebaixar la pena i evitar entrar a la garjola. La primera tongada de declaracions dels encausats en el cas del saqueig del Palau de la Música ha estat d'alt voltatge. El judici ha donat un tomb i ara gira a l'entorn del presumpte finançament irregular de CDC. Qui acusa a qui? Amb quins arguments? A cotinuació, l'estratègia de defensa i l'encreuament d'acusacions entre els principals protagonistes del cas.
Fèlix Millet: assenyala CDC i Osàcar i carrega el pes en Montull
"Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública". La frase de l'ex-president del Palau va ser contundent i va marcar un punt d'inflexió al judici, que ha passat a pivotar directament en el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència. Millet va detallar que les comissions de Ferrovial eren del 4% i que es repartien així: 2,5% per a CDC, 1% per a ell i 0,5% per a Montull.
L'ex-president del Palau, però, s'espolsa el pes de la responsabilitat assegurant que era la seva mà dreta, Jordi Montull, qui es reunia amb l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar per tancar les operacions. No va dir cap nom més del partit tret el de l'ex-tresorer Carles Torrent, mort al 2005, per molt que el fiscal Emilio Sánchez Ulled li va parlar de l'ex-conseller Germà Gordó i d'Àngel Colom, que dirigia la fundació Nous Catalans.
Millet admet que es va apropiar de diners del Palau i que va pagar amb diners de la tresoreria de la institució cultural obres a casa seva, viatges i els casaments de les seves filles. També es va fixar un sou de 800.000 euros anuals que arribava a cobrar en efectiu. "Em vaig equivocar. Demano disculpes", va dir als seus 81 anys. Ara bé, dels 9,6 milions dels quals es desconeix el destí va dir que no en sabia res.
Jordi Montull: assenyala CDC i Osàcar, carrega el pes en Millet i exculpa la filla
"Les comissions primer eren del 3%, però després del 4% perquè CDC volia més diners". Montull ratifica que el Palau servia per camuflar les comissions que la constructora Ferrovial pagava a CDC a canvi d'obtenir obra pública. Detalla fins a tres vies a través de les quals la formació rebia els diners: en efectiu, per "factures falses" i amb convenis entre el Palau i la fundació Trias Fargas -ara CatDem-. Revela també que el tal Daniel dels pagaments que consten a un document de la investigació és l'ex-tresorer Osàcar i, com Millet, tampoc va més enllà a l'hora d'assenyalar algú més del partit.
Això sí, ell diu que és Millet qui "ho decidia tot" al Palau i qui portava el pes de les reunions amb Torrent primer i amb Osàcar després. Montull també reconeix que es va apropiar de diners del Palau, que cobrava el "bonus" anual que va decidir fixar Millet i que a la institució cultural es movien grans quantitats de diners en negre.
Montull deixa clar que el seu principal objectiu és salvar la seva filla Gemma Montull per evitar que vagi a la presó: "La meva voluntat és que es digui la veritat, volia que la meva filla digués la veritat perquè està acusada per una cosa que no és veritat".
Gemma Montull: un relat per evitar la presó
"No m'he quedat ni un sol euro del Palau de la Música Catalana". Qui va ser directora financera del Palau va teixir un relat perquè el fiscal li rebaixi la pena de 26 anys de presó a tres (un d'ells, eludible gràcies al pagament d'una multa". Com Millet i el seu pare, situa CDC a l'epicentre del cobrament de presumptes comissions abonades per Ferrovial i no assenyala cap altre dirigent que no sigui l'ex-tresorer Osàcar.
Gemma Montull també fa recaure el seu dit acusador contra Millet, a qui carrega tot el pes de les decisions que es prenien a la institució cultural. Segons ella, era Millet qui es reunia amb els directius de la constructora Ferrovial i amb els "responsables" de CDC. Pel que fa a la seva feina al capdavant de la tresoreria del Palau, assegura que ella "només" apuntava a la comptabilitat tot allò que li deia el seu pare i que la seva capacitat de decisió "era nul·la".
Reconeix que el seu pare i l'ex-president del Palau es repartien un milió d'euros anuals que es van arribar a cobrar en efectiu perquè creien que "mereixien" cobrar un sobresou i corrobora que els casaments de les filles de Millet es van pagar amb diners del Palau. Gemma Montull exculpa Rosa Garicano, ex-directora general del Palau, malgrat que el fiscal la situa com a còmplice de Millet i Montull en l'espoli de la institució.
Daniel Osàcar: l'ex-tresorer assenyalat que diu que tothom menteix
"S'ha mentit i molt. S'han fet afirmacions sobre la meva persona que són totalment falses". L'ex-tresorer de CDC nega el finançament irregular del partit i acusa Millet els Montull de buscar una rebaixa de condemna després d'haver estat acusats de saquejar el Palau.
Osàcar assegura que no coneix personalment ni a Millet ni als ex-directius de Ferrovial i puntualitza que només anava al Palau de la Música per signar els convenis que tenia la institució amb la Fundació Trias Fargas. Montull era, diu, qui l'avisava. L'ex-tresorer de CDC nega que la formació hagi cobrat en efectiu -"sabem que és il·legal"- i defensa que els convenis eren legals i que mai va fer cap factura falsa.
Rosa Garicano: nega que fos la còmplice de Millet i Montull
"Jo mai he tingut poders ni firmes, ni targetes". La Fiscalia acusa l'ex-directora general del Palau d'haver estat còmplice de bona part dels delictes comesos per Millet i Montull. Ella defensa que la seva tasca fonamentalment era aconseguir i gestionar els patrocinis de la institució i que sota la seva gestió es van arribar a recaptar 42 milions d'euros. En aquesta quantitat, ha inclòs les aportacions de Ferrovial com a membre d'honor i per patrocini, però cap amb un altre concepte. A més a més, nega haver-se reunit mai amb Osàcar i precisa que mai va parlar amb un dels ex-directius de Ferrovial acusats en el cas Palau, Juan Elizaga, per un altre tema que no fos el del patrocini.
Sí que apunta que la presidència del Palau tenia "els seus propis patrocinis" i indica, en la línia dels Montull, que Fèlix Millet era qui ho manava tot al Palau -el titlla de "súper president- tot i que era molt "introvertit" i no la informava de les seves gestions.
Els ex-directius de Ferrovial: ho neguen tot i diuen no conèixer Osàcar
Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, ex-directius de Ferrovial, neguen "rotundament" haver aprofitat la influència de CDC per guanyar adjudicacions d'obra pública. Estan acusats de tràfic d'influències i administració deslleial, delictes pels quals la Fiscalia demana per a ells una pena de quatre anys i mig. Els dos ex-directius asseguren que "mai" es va reunir amb l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar i que mai el van conèixer. Neguen també haver tingut "relació" amb l'anterior tresorer del partit, el difunt Carles Torrent. Buenaventura sí que ha admès, però, múltiples reunions amb Fèlix Millet arran de la "complexitat" de les obres del petit Palau. La versió dels ex-directius de Ferrovial contradiu la de Jordi Montull i Fèlix Millet.
Els empresaris confessen "factures falses" per a CDC sense tenir-hi vincle
"L'únic que volia era cobrar. Tenia els proveïdors a sobre, i quan CDC ens va dir que no podia pagar però existia l'opció del Palau, vaig acceptar". Miguel Gimenez Salinas, ex-propietari de la ja dissolta agència de publicitat Altraforma, admet que va accedir a falsificar factures pel Palau a petició de CDC.
Juan Manuel Parra, propietari d'Hispart, i Pedro Luis Rodríguez han confessat que el partit també els va demanar que facturés al Palau treballs que en realitat eren prestats per a CDC. Parra també ha detallat que va facturar la campanya electoral de CDC -aleshores CiU- a les eleccions generals del 2004 al Palau. Concretament, afirma que la seva empresa, a petició d'un ex-tresorer de CDC Carles Torrent, va girar 13 factures al Palau amb un import total de més de 800.000 euros. Parra, però, diu que no va tenir cap contacte amb l'ex-tresorer Daniel Osàcar.
Fèlix Millet: assenyala CDC i Osàcar i carrega el pes en Montull
"Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública". La frase de l'ex-president del Palau va ser contundent i va marcar un punt d'inflexió al judici, que ha passat a pivotar directament en el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència. Millet va detallar que les comissions de Ferrovial eren del 4% i que es repartien així: 2,5% per a CDC, 1% per a ell i 0,5% per a Montull.
L'ex-president del Palau, però, s'espolsa el pes de la responsabilitat assegurant que era la seva mà dreta, Jordi Montull, qui es reunia amb l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar per tancar les operacions. No va dir cap nom més del partit tret el de l'ex-tresorer Carles Torrent, mort al 2005, per molt que el fiscal Emilio Sánchez Ulled li va parlar de l'ex-conseller Germà Gordó i d'Àngel Colom, que dirigia la fundació Nous Catalans.
Millet admet que es va apropiar de diners del Palau i que va pagar amb diners de la tresoreria de la institució cultural obres a casa seva, viatges i els casaments de les seves filles. També es va fixar un sou de 800.000 euros anuals que arribava a cobrar en efectiu. "Em vaig equivocar. Demano disculpes", va dir als seus 81 anys. Ara bé, dels 9,6 milions dels quals es desconeix el destí va dir que no en sabia res.
Fèlix Millet sortint de la Ciutat de la Justícia el segon dia de judici del cas Palau Foto: Isaac Meler
Jordi Montull: assenyala CDC i Osàcar, carrega el pes en Millet i exculpa la filla
"Les comissions primer eren del 3%, però després del 4% perquè CDC volia més diners". Montull ratifica que el Palau servia per camuflar les comissions que la constructora Ferrovial pagava a CDC a canvi d'obtenir obra pública. Detalla fins a tres vies a través de les quals la formació rebia els diners: en efectiu, per "factures falses" i amb convenis entre el Palau i la fundació Trias Fargas -ara CatDem-. Revela també que el tal Daniel dels pagaments que consten a un document de la investigació és l'ex-tresorer Osàcar i, com Millet, tampoc va més enllà a l'hora d'assenyalar algú més del partit.
Això sí, ell diu que és Millet qui "ho decidia tot" al Palau i qui portava el pes de les reunions amb Torrent primer i amb Osàcar després. Montull també reconeix que es va apropiar de diners del Palau, que cobrava el "bonus" anual que va decidir fixar Millet i que a la institució cultural es movien grans quantitats de diners en negre.
Montull deixa clar que el seu principal objectiu és salvar la seva filla Gemma Montull per evitar que vagi a la presó: "La meva voluntat és que es digui la veritat, volia que la meva filla digués la veritat perquè està acusada per una cosa que no és veritat".
Gemma Montull: un relat per evitar la presó
"No m'he quedat ni un sol euro del Palau de la Música Catalana". Qui va ser directora financera del Palau va teixir un relat perquè el fiscal li rebaixi la pena de 26 anys de presó a tres (un d'ells, eludible gràcies al pagament d'una multa". Com Millet i el seu pare, situa CDC a l'epicentre del cobrament de presumptes comissions abonades per Ferrovial i no assenyala cap altre dirigent que no sigui l'ex-tresorer Osàcar.
Gemma Montull també fa recaure el seu dit acusador contra Millet, a qui carrega tot el pes de les decisions que es prenien a la institució cultural. Segons ella, era Millet qui es reunia amb els directius de la constructora Ferrovial i amb els "responsables" de CDC. Pel que fa a la seva feina al capdavant de la tresoreria del Palau, assegura que ella "només" apuntava a la comptabilitat tot allò que li deia el seu pare i que la seva capacitat de decisió "era nul·la".
Reconeix que el seu pare i l'ex-president del Palau es repartien un milió d'euros anuals que es van arribar a cobrar en efectiu perquè creien que "mereixien" cobrar un sobresou i corrobora que els casaments de les filles de Millet es van pagar amb diners del Palau. Gemma Montull exculpa Rosa Garicano, ex-directora general del Palau, malgrat que el fiscal la situa com a còmplice de Millet i Montull en l'espoli de la institució.
Jordi Montull, arribant a la Ciutat de la Justícia amb la seva filla Foto: Adrià Costa
Daniel Osàcar: l'ex-tresorer assenyalat que diu que tothom menteix
"S'ha mentit i molt. S'han fet afirmacions sobre la meva persona que són totalment falses". L'ex-tresorer de CDC nega el finançament irregular del partit i acusa Millet els Montull de buscar una rebaixa de condemna després d'haver estat acusats de saquejar el Palau.
Osàcar assegura que no coneix personalment ni a Millet ni als ex-directius de Ferrovial i puntualitza que només anava al Palau de la Música per signar els convenis que tenia la institució amb la Fundació Trias Fargas. Montull era, diu, qui l'avisava. L'ex-tresorer de CDC nega que la formació hagi cobrat en efectiu -"sabem que és il·legal"- i defensa que els convenis eren legals i que mai va fer cap factura falsa.
L'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar sortint del judici del cas Palau Foto: Isaac Meler
Rosa Garicano: nega que fos la còmplice de Millet i Montull
"Jo mai he tingut poders ni firmes, ni targetes". La Fiscalia acusa l'ex-directora general del Palau d'haver estat còmplice de bona part dels delictes comesos per Millet i Montull. Ella defensa que la seva tasca fonamentalment era aconseguir i gestionar els patrocinis de la institució i que sota la seva gestió es van arribar a recaptar 42 milions d'euros. En aquesta quantitat, ha inclòs les aportacions de Ferrovial com a membre d'honor i per patrocini, però cap amb un altre concepte. A més a més, nega haver-se reunit mai amb Osàcar i precisa que mai va parlar amb un dels ex-directius de Ferrovial acusats en el cas Palau, Juan Elizaga, per un altre tema que no fos el del patrocini.
Sí que apunta que la presidència del Palau tenia "els seus propis patrocinis" i indica, en la línia dels Montull, que Fèlix Millet era qui ho manava tot al Palau -el titlla de "súper president- tot i que era molt "introvertit" i no la informava de les seves gestions.
Els ex-directius de Ferrovial: ho neguen tot i diuen no conèixer Osàcar
Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, ex-directius de Ferrovial, neguen "rotundament" haver aprofitat la influència de CDC per guanyar adjudicacions d'obra pública. Estan acusats de tràfic d'influències i administració deslleial, delictes pels quals la Fiscalia demana per a ells una pena de quatre anys i mig. Els dos ex-directius asseguren que "mai" es va reunir amb l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar i que mai el van conèixer. Neguen també haver tingut "relació" amb l'anterior tresorer del partit, el difunt Carles Torrent. Buenaventura sí que ha admès, però, múltiples reunions amb Fèlix Millet arran de la "complexitat" de les obres del petit Palau. La versió dels ex-directius de Ferrovial contradiu la de Jordi Montull i Fèlix Millet.
Els empresaris confessen "factures falses" per a CDC sense tenir-hi vincle
"L'únic que volia era cobrar. Tenia els proveïdors a sobre, i quan CDC ens va dir que no podia pagar però existia l'opció del Palau, vaig acceptar". Miguel Gimenez Salinas, ex-propietari de la ja dissolta agència de publicitat Altraforma, admet que va accedir a falsificar factures pel Palau a petició de CDC.
Juan Manuel Parra, propietari d'Hispart, i Pedro Luis Rodríguez han confessat que el partit també els va demanar que facturés al Palau treballs que en realitat eren prestats per a CDC. Parra també ha detallat que va facturar la campanya electoral de CDC -aleshores CiU- a les eleccions generals del 2004 al Palau. Concretament, afirma que la seva empresa, a petició d'un ex-tresorer de CDC Carles Torrent, va girar 13 factures al Palau amb un import total de més de 800.000 euros. Parra, però, diu que no va tenir cap contacte amb l'ex-tresorer Daniel Osàcar.