En les vistes, que començaran a les 10.30 hores, les parts podran sol·licitar l'adopció de mesures cautelars per als condemnats per la sentència notificada divendres passat, contra la qual hi ha la possibilitat de recurs davant del Tribunal Suprem.
La setmana passada Urdangarin va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i contra la Hisenda pública. A més a més, el tribunal li va imposar una multa de 512.000 euros. La germana del rei Felip VI, en canvi, es va lliurar de la garjola, pena que només demanava l'acusació representada pel sindicat d'ultradreta Manos Limpias. Això sí, el tribunal va imposar una sanció a la infanta de 265.000 euros de manera conjunta amb el seu marit en concepte de responsabilitat civil a títol lucratiu.
Pel que fa a l'ex-soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos Diego Torres es va emportar la pitjor condemna amb vuit anys i sis mesos de presó més vuit anys d'inhabilitació especial i una multa d'1,7 milions d'euros per prevaricació, frau a l'administració pública, tràfic d'influències, delictes fiscals i blanqueig.
Sentència del cas Nóos by naciodigital on Scribd
Els primers membres de la casa reial jutjats per corrupció
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó es van convertir en els primers membres de la casa reial espanyola en seure al banc dels acusats l'11 de gener de 2016 per un cas de corrupció. El gendre del rei Joan Carles I i el seu soci, Diego Torres, van ser acusats d'aprofitar el nom de la Corona per aconseguir adjudicacions a dit de contractes públics a través de l'Institut Nóos. Aquesta entitat, que suposadament no tenia afany de lucre, facturava a empreses controlades per Urdangarin i Torres que, al seu torn, amagaven els diners en paradisos fiscals i la infanta era propietària del 50% d'una d'aquestes societats, Aizoon.
Els primers indicis d'aquest situació van aparèixer enmig de la instrucció del cas Palma Arena i el jutge José Castro va obrir una peça separada per investigar les adjudicacions irregulars. Una mica abans, però, un diputat del PSOE a les Illes Balears, Antonio Diéguez, va denunciar el 17 febrer de 2006 el pagament de 1,2 milions d'euros del govern balear a Nóos. Exactament 11 anys després, la justícia ha dictat sentència contra 17 acusats. Repassem el paper dels protagonistes d'aquest escàndol:
La infanta Cristina i la "confiança" en el seu marit
No sempre va estar clar que Cristina de Borbó s'assegués al banc dels acusats de l'Audiència de Palma. L'abril del 2013 el jutge Castro va intentar imputar-la per primer cop però va topar amb el que seria un dels seus majors defensors. Ni més ni menys que el propi fiscal del cas, Pedro Horrach, que immediatament va recórrer la decisió de l'instructor amb l'adhesió de l'advocacia de l'Estat. Un cop Castro la va encausar definitivament el gener de 2014, Horrach va criticar-lo per basar-se en una "teoria conspiratòria". I el representant del ministeri públic va tornar a intentar exculpar la filla de Joan Carles I el juny següent després que el jutge dictés la interlocutòria de fi de la instrucció.
Un cop començat el judici, la infanta no se'n va poder escapar perquè l'Audiència de Palma va decidir no aplicar la doctrina Botín demanada per la defensa i va ser jutjada com a cooperadora necessària per dos delictes fiscals. Cristina de Borbó, però, va declarar que havia firmat documents d'Aizoon per la "confiança" que tenia en Urdangarin.
Només el sindicat d'extrema dreta, Manos Limpias, va mantenir l'acusació contra ella reclamant vuit de presó. La Fiscalia es va limitar a demanar gairebé 600.000 euros en concepte de responsabilitat civil, mentre que l'Advocacia de l'Estat en va demanar uns 160.000.
La connexió de Nóos amb la casa reial, negada per Iñaki Urdangarin
Si bé Urdangarin va aprofitar el fet de ser marit d'una infanta, gendre de Joan Carles I i cunyat de Felip VI, per, juntament amb Torres embutxacar-se fins a uns sis milions d'euros, en les seves declaracions sempre va intentar desvincular la corona dels seus "negocis". En el judici a l'Audiència de Palma, va exculpar la seva dona i va negar que el rei emèrit hagués intervingut.
Malgrat que Urdangarin va insistir en la seva innocència, la Fiscalia va acabar demanant la pena de 19 anys i mig de presó. El fiscal Horrach va considerar que ell i Torres van engegar una estructura buida de contingut real i van teixir "un entramat de facturació fictícia" per fer-se amb els diners públics. I per a això van utilitzar l'Institut Nóos, que van manejar "com van voler" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".
Diego Torres, de soci a enemic
Diego Torres va crear l'Institut Nóos el 1999. Tanmateix, l'activitat de la fundació no es va posar en marxa fins al 2003 quan va començar a treballar amb Urdangarin, a qui havia conegut com a alumne seu en un curs a Esade. Després d'anys de col·laboració, però, Torres va emprendre una estratègia de defensa contra la corona començada amb la divulgació durant la fase d'instrucció de diversos correus electrònics que vinculaven la casa reial a les seves activitats.
En el judici, va seguir intentant esquitxar la monarquia afirmant que en va fer "un control total". Torres sí que va coincidir amb Urdangarin en declarar-se innocent. La Fiscalia, tanmateix, va mantenir la petició de 16 anys i mig de presó.
El pacte amb la Fiscalia de Jaume Matas
Jaume Matas, expresident del govern balear, va aconseguir que la Fiscalia rebaixés la petició per l'atenuant de reparació de danys i confessió. Matas es va vendre un palauet que tenia a Palma amb un valor de més de 800.000 euros per pagar el dany causat per, segons va admetre, no controlar els diners públics que van anar a parar en mans d'Urdangarin i Torres.
