La constitució de la nova Diputació General d'Aragó (DGA) -òrgan d'autogovern aragonès-, sota la presidència del socialista Javier Lambán gràcies al suport de Podem, CHA i IU pot comportar a mitjà termini la derogació de la controvertida llei de llengües aprovada en l'anterior legislatura per PP i PAR, un text que eliminava tota referència al català i el substituïa per la denominació de Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Occidental, és a dir, el polèmic LAPAO.
De fet, en els acords signats pel PSOE amb Chunta Aragonesista per desbancar juntament amb altres forces de progrés al PP -partit més votat en les eleccions de maig-, figura el projecte d'aprovar "una nova Llei de Llengües que garanteixi els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa, amb un ampli procés participatiu, buscant les fórmules legals per suspendre l'aplicació de l'actual".
Cal recordar que PSOE i CHA van aprovar l'any 2009 una anterior llei de llengües que donava un cert reconeixement -però no l'oficialitat- a les llengües catalana i aragonesa, i que va ser al 2013 quan sota la presidència de Luisa Fernanda Rudi es va intentar fulminar l'existència d'aragonesos catalanoparlants amb la fins ara vigent llei, que només reconeix l'existència de difuses 'llengües aragoneses' resumides en els sinistres acrònims LAPAO i LAPAPIP -Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca.
Tímids intents de recuperació
Aquest acord PSOE-CHA se suma als tímids intents de recuperació del patrimoni lingüístic que les noves administracions aragoneses han engegat les darreres setmanes, com la creació per part de la DGA d'una Direcció de Política Lingüística, a càrrec d'un militant de CHA, i la decisió del govern municipal d'Osca d'editar el programa oficial de la festa major en aragonès.
Per bé que la disposició del nou govern a tornar a obrir la carpeta lingüística és de moment una declaració d'intencions que busca la substitució de la llei però no inclou, de moment, la possibilitat d'oficialitzar el català i l'aragonès als seus respectius àmbits lingüístics, les associacions contràries a la unitat de la llengua catalana ja han reaccionat tot anunciant mobilitzacions contra el que consideren "la imposició del català".
Així les coses, les entitats secessionistes No hablamos catalán i Facao (Federació d'Asociacions Culturals de l'Aragó Oriental) han anunciat la intenció de promoure una manifestació en protesta pel projecte de nova llei de llengües. La mobilització, encara sense data ni lloc concretats, va ser decidida en una reunió a la qual hi van assistir, "a títol personal", representants del PAR, PP i Compromiso con Aragón (CCA) -una escissió del PAR-. Segons han indicat les entitats convocants, a la reunió també hi va hi va assistir un representant de la Federación de Cachirulos de Aragón.
El LAPAO, amb els dies comptats
Política
El pacte PSOE-CHA que ha portat al socialista Javier Lambán a la presidència del govern aragonès inclou la redacció d'una nova llei de llengües i la derogació de l'anterior | Les entitats secessionistes han anunciat mobilitzacions en contra de "la imposició del català"
ARA A PORTADA
-
Política L'independentisme evita caure en el replegament identitari per la Diada Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
-
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada Hugo Fernández Alcaraz | Ricard Novella
-
-
Política La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana Pau Espí Solé
Publicat el
11 d’agost de 2015 a
les 20:06
Et pot interessar
-
Política
«S'ha agafat Castella com a ànima i espill d'Espanya»
-
Política
L’esquerra independentista mobilitza milers de persones a Barcelona i carrega contra el feixisme
-
Política
Aliança Catalana seria segona força en un Parlament encara més fragmentat, segons una enquesta d'«El Mundo»
-
Política
Les llavors sota les cendres
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
