Les dones copen una clara minoria de llocs de direcció de la diplomàcia espanyola i, a més, pateixen una clara bretxa salarial. Així ho constata un nou informe del Tribunal de Comptes fet públic recentment sobre la igualtat en el Ministeri d'Afers Exteriors estatal entre 2017 i 2020, el qual quantifica els ingressos de les dones d'aquest departament com un 37% menors als dels seus companys. A més, elles només lideren el 21% de les ambaixades.

En el cas dels llocs a l'interior, la breta salarial és del 8,8%, favorable als homes, mentre que, a l'exterior, ascendeix al 25,8%. Pel que fa al personal laboral, les dones perceben un 6,4% més, però, en el cas dels funcionaris, es giren les tornes i ingressen un 23,4% menys. Fins i tot en el cas dels ambaixadors i ambaixadores, les dones tenen salaris un 13% menors. L'anàlisi en funció dels triennis tampoc no justifica la diferència i, en tots els casos, les dones estan sobrerrepresentades en els grups de treballadors pitjor pagats del Ministeri.

El mateix III Pla d'Igualtat de l'Administració General de l'Estat determina que el d'Afers Exteriors és el departament amb una major bretxa salarial de gènere. L'informe del Tribunal de Comptes, però, assenyala la mancança d'un pla sistemàtic de la Unitat d'Igualtat del Ministeri, de la qual tampoc no s'han emès els informes anuals d’activitats, ni tan sols els obligatoris per llei. El 72% dels treballadors també declaren no haver realitzat formació en igualtat pel fet de tenir "prioritat en altres temes".

L'ens fiscalitzador, per determinar els motius pels quals costa tant que les dones assoleixin la paritat en els llocs de més responsabilitat de la diplomàcia espanyola, va repartir un qüestionari als mateixos treballadors d'aquesta. Segons indiquen les respostes, un 68% de les dones considera que ser-ho dificulta el nomenament al capdavant d'una ambaixada, mentre que un 62% d'homes, per contra, creu que ser dona és un avantatge.

L'informe conclou igualment que la designació en els òrgans directius del Ministeri tampoc "no respecta el criteri de presència equilibrada de dones i homes". "Encara que existeixen algunes categories per a les quals en anys concrets s'ha complert el principi [de nomenaments paritaris a llocs directius], no és possible assegurar que les millores identificades puguin ser considerades com una tendència irreversible d'avenç cap a l'objectiu de presència equilibrada", afegeix.

Les direccions generals han estat cobertes per un 30% de dones en el període 2017-2020 i, pel que fa a les representants permanents en organismes internacionals, van arribar al seu màxim l’any passat, amb una representació femenina d’un 22%. 

Tanmateix, les adversitats també emergeixen quant a la conciliació familiar. El 93% de les dones diplomàtiques afirmen que les mesures de conciliació no són neutres per al desenvolupament professional. D'entre les dones que han demanat la conciliació, un 72% considera que es penalitza a qui la gaudeix, percepció diferent a la que tenen els homes. La decisió d'escollir destí en el cas de les diplomàtiques recau en raons familiars: més del 70% valoren la decisió en funció de si la família pot acompanyar-les, mentre que, en els homes, aquest factor decau i afecta a un 47% d'ells.