Tot botiguer sap perfectament que un client descontent fa més soroll que nou clients agraïts. Malgrat això, cal dir d'una vegada que aquest discurs de la minoria silenciosa, que abanderen els que no van veure cap necessitat de sortir al carrer el passat Onze de Setembre, no té cap base real.
És ben cert que en tota societat hi ha majories que intenten mantenir-se al marge del debat polític, és un fet demostrat de sobres a la història contemporània del món occidental. Sempre hi ha masses d'abstencionistes que viuen, deliberadament o no, d'esquena a la realitat social i política del territori que habiten.
Ara bé, el que no té cap sentit és que els mateixos polítics, els que sovint deceben aquesta massa crítica, se'ls intentin apropiar. Cal ser una nul·litat democràtica per creure que el simple fet de no anar a una manifestació signifiqui estar-hi en contra i per això mateix, qui s'erigeix en veu d'aquesta suposada majoria silenciosa no fa més que disfressar la seva incapacitat de vèncer allà on tothom té veu, a les urnes.
No hi ha majories silencioses, hi ha ciutadans que, per infinitat de raons, no participen de la vida política. Això ha de preocupar, i molt, als demòcrates. El que no té sentit és que se'ls intentin apropiar els mateixos que saben, per experiència contrastada, que el que no guanyaran mai a les urnes provaran de guanyar-ho als tribunals que tenen sota el seu control.
