El suport a la independència no és majoritari entre la societat catalana. O almenys això apunta el primer baròmetre del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), segons el qual el percentatge de catalans que volen la independència se situa en el 43%, set punts per sota d'aquells que no la desitgen. La resta de respostes fins al 100% són d'enquestats que no ho saben o no contesten.

Es tracta d'un percentatge similar al del darrer baròmetre del CEO del 2022, quan el "no" sumava el 50% de les adhesions i el "sí" es quedava en el 42%. De fet, es confirma l'equilibri força constant en els resultats a aquesta pregunta durant el darrer any, si bé va ser el 2019 quan els contraris a la independència van superar els partidaris en aquesta sèrie històrica de l'organisme demoscòpic de la Generalitat.

Pel que fa l'estratègia concreta a seguir, un 33% dels enquestats defensen la independència pactada, triplicant clarament el 9% que la vol unilateral. De la mateixa manera, el 31% que respon que prioritza la unitat d'Espanya a partir d'un acord triplica també el 10% que la vol imposar sense negociació. Un altre 13% no té una posició definida i la resta no ho sap o no contesta.

En tot cas, hi ha cert consens en que el nivell d'autonomia que ha assolit Catalunya és insuficient (60%), mentre tan sols un 29% creu que és correcte i un 8%, que és excessiu. Igualment, un 77% defensa que els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país en un referèndum, opció a la qual només el 16% s'oposa.

A l'hora de concretar, però, empaten com a principals opcions l'estat independent (33%) i la comunitat autònoma (32%), amb l'estat dins una Espanya federal (23%) per darrere i només un 6% que vol que Catalunya sigui una mera regió. En un altre sentit, com a forma de govern, s'imposa sense fissures la república (74%) per damunt de la monarquia (12%).

[noticiadiari]2/254898[/noticiadiari]
Aquest baròmetre del CEO s'ha fet a partir de 2.000 enquestes personals a catalans a partir de 18 anys i amb dret a vot al Parlament i al Congrés. Aquest treball de camp va tenir lloc entre el 27 de febrer i el 24 de març, és a dir, en el període entre la finalització del judici a Laura Borràs i abans que se'n publiqués la condemna de quatre anys i mig de presó.