Si hi ha una institució que ha de ser representativa de la seva societat és el Parlament. En aquests moments, la cambra catalana té 57 dones en el seu hemicicle, cinc més de les que tenia en l’inici de la legislatura, el que representa el 42,2%. Lluny encara de la paritat, però en tot cas un percentatge important. L’actual, que és la XI, és la tercera legislatura amb més presència de dones, després de la IX (59) i la X, quan en va arribar a tenir 58. És bo de recordar en vigília del Dia Internacional de les Dones, decretat per l’ONU.

D’entre els diversos grups parlamentaris, el que presenta un percentatge més alt de dones és la CUP (sis entre deu), el segon és Catalunya Sí que es Pot (cinc entre onze). Després vénen el PSC (set entre onze), Junts pel Sí (amb 26 d’entre 62,que suposa el 41,93%), el partit Popular (quatre d’onze) i, més endarrera, Ciutadans (9 de 25).

Si anem a comissions, comprovem que hi ha onze dones al capdavant d’alguna de les vint-i.-vuit comissions parlamentàries. Això suposa el 39,1% de les presidències. Cal dir, però, que la cambra és presidida per una dona, Carme Forcadell, que és la segona a exercir tan alta responsabilitat, després de la democristiana Núria de Gispert en l’anterior legislatura.

Des de la primera legislatura, l’any 1980, les dones han anat guanyant posicions en la cambra, un signe més de normalitat, però encara resta feina per fer en aquest camp. També s’ha avançat en conscienciació per l’equitat. La llei 17/2015, d’igualtat entre homes i dones, estableix l’esforç per la paritat com a element essencial en una societat que vulgui progressar. Aquesta norma estableix que l’ideal és que cada sexe tingui més del 60% en cada àmbit. El nostre Parlament passa la prova.