03
de novembre
de
2017, 17:42
Actualitzat:
04
de novembre,
13:49h
Els partits independentistes s'afanyen per complir amb els terminis fixats per concórrer a les eleccions catalanes del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy amb l'article 155 de la Constitució a la mà. El PDECat, tot i apostar per una "gran llista de país" -amb voluntat de sumar-hi ERC, Demòcrates, MES, les entitats civils i fins i tot l'espai polític de Catalunya en Comú i Podem-, ja ha posat en marxa els mecanismes interns per triar candidats. Segons fonts consultades per NacióDigital, la formació nacionalista triarà l'11 de novembre, dissabte vinent, el cap de llista a la Generalitat. En cas que fructiqui la proposta unitària, la persona escollida s'hi hauria d'integrar en un lloc destacat. En cas de llistes separades, es convertirà en el cap de cartell del PDECat.
El consell nacional programat d'urgència per aquest diumenge té tres aspectes primordials en l'ordre del dia. El primer és el de condemnar l'empresonament de mig Govern i l'exili de l'altra part a Brussel·les, un aspecte que ha deixat fortament impactats tots els dirigents sobiranistes. En segon lloc, la previsió amb la qual treballa la direcció encapçalada per Marta Pascal és la d'aprovar el calendari de les primàries per tal que l'11 de novembre, amb un mes i deu dies d'antel·lació, el PDECat tingui escollit -o escollida- el referent de cara a les eleccions. Segons les mateixes fonts, el president Carles Puigdemont està "informat" de tota l'estratègia i avala la proposta de llista unitària, però ja ha fet saber que s'inclina per no ser cap de llista tot i considerar-ho públicament. La seva situació judicial és complicada tot i que, segons ell, des de Brussel·les podria fer campanya perquè "estem en un món globalitzat".
Un dels noms que prenia més força com a possible cap de llista era el conseller de Territori, Josep Rull, però el seu empresonament ho fa impossible. Això fa que emergeixi un perfil que des de fa mesos està ben posicionat en les travesses succesòries: Mercè Conesa. L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona és el càrrec municipalista més rellevant del partit i també gaudeix de suports interns. De fet, el setembre del 2016 va ser escollida presidenta del consell nacional davant de Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, que ha estat l'únic que s'ha postulat oficialment. El seu desmarcatge del Govern i el fet que sigui l'únic membre de l'executiu en llibertat -previ pagament de 50.000 euros- li han valgut crítiques internes. Concretament, fins a quatre intervencions han anat en aquesta línia.
"Fins al punt que dubto que es presenti", recalquen fonts de la direcció del PDECat consultades per NacióDigital. Un dels altres noms que apareixen en les converses que tenen els dirigents del partit és el de Miquel Buch, alcalde de Premià i president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Buch s'ha posicionat rotundament a favor de la llista unitària -va fer pública l'aposta en una entrevista a aquest diari-, i assegura que en cas de llistes separades hi ha risc que "arrasin" Catalunya. L'alcalde de Premià, segons l'entorn de la direcció -amb qui no té sintonia després de com va anar el congrés fundacional-, té "agenda pròpia", i no descarten que es presenti.
Munté, descartada
Qui apareix com a descartada, segons fonts oficials consultades, és Neus Munté, exconsellera de la Presidència i exportaveu del Govern que també exerceix com a vicepresidenta del PDECat fent tàndem amb Artur Mas. El nom de Munté es vincula a l'Ajuntament de Barcelona de cara a les eleccions del 2019. Pel que fa a Mas, la seva inhabilitació li impedeix liderar la llista, però tothom dona per fet que farà campanya activa i que tindrà una agenda ben plena durant la campanya.
Pel que fa a la possibilitat que sigui Pascal qui assumeixi el rol com a cap de llista, el seu entorn la qualifica de "remota", tot i que hi ha dirigents que consideren que serviria per "consolidar-la a llarg termini". La coordinadora general i David Bonvehí han treballat el reglament de les primàries, que ja arrencaran a principis de la setmana amb les eleccions territorials. La llista sencera s'haurà de validar més endavant. El dia 11 de novembre, a banda de la tria del cap de cartel, també hi haurà una conferència política que acabarà de definir el programa electoral, que inclourà la resistència a l'article 155, la recuperació de les institucions catalanes i la llibertat de tots els presos polítics.
En cas de llistes separades, el principal rival és ERC, que va disparada a les enquestes. Les relacions amb els republicans, tot i el xoc que suposa l'empresonament de mig Govern, no acaben de ser fluïdes. Al PDECat no va caure gens bé l'article al diari Ara en què el vicepresident Oriol Junqueras demanava tancar el debat de la llista conjunta. "Ells quedaran com els que no han volgut la unitat", sostenen des de la direcció nacionalista. Un dels debats que s'obrirà precisament després del 21-D, si Mariano Rajoy ho permet, és si els dos partits han de governar junts com fins ara.
El consell nacional programat d'urgència per aquest diumenge té tres aspectes primordials en l'ordre del dia. El primer és el de condemnar l'empresonament de mig Govern i l'exili de l'altra part a Brussel·les, un aspecte que ha deixat fortament impactats tots els dirigents sobiranistes. En segon lloc, la previsió amb la qual treballa la direcció encapçalada per Marta Pascal és la d'aprovar el calendari de les primàries per tal que l'11 de novembre, amb un mes i deu dies d'antel·lació, el PDECat tingui escollit -o escollida- el referent de cara a les eleccions. Segons les mateixes fonts, el president Carles Puigdemont està "informat" de tota l'estratègia i avala la proposta de llista unitària, però ja ha fet saber que s'inclina per no ser cap de llista tot i considerar-ho públicament. La seva situació judicial és complicada tot i que, segons ell, des de Brussel·les podria fer campanya perquè "estem en un món globalitzat".
El paper de Santi Vila durant els últims dies ha generat almenys quatre intervencions crítiques durant el comitè nacional del PDECat
Un dels noms que prenia més força com a possible cap de llista era el conseller de Territori, Josep Rull, però el seu empresonament ho fa impossible. Això fa que emergeixi un perfil que des de fa mesos està ben posicionat en les travesses succesòries: Mercè Conesa. L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona és el càrrec municipalista més rellevant del partit i també gaudeix de suports interns. De fet, el setembre del 2016 va ser escollida presidenta del consell nacional davant de Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, que ha estat l'únic que s'ha postulat oficialment. El seu desmarcatge del Govern i el fet que sigui l'únic membre de l'executiu en llibertat -previ pagament de 50.000 euros- li han valgut crítiques internes. Concretament, fins a quatre intervencions han anat en aquesta línia.
"Fins al punt que dubto que es presenti", recalquen fonts de la direcció del PDECat consultades per NacióDigital. Un dels altres noms que apareixen en les converses que tenen els dirigents del partit és el de Miquel Buch, alcalde de Premià i president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Buch s'ha posicionat rotundament a favor de la llista unitària -va fer pública l'aposta en una entrevista a aquest diari-, i assegura que en cas de llistes separades hi ha risc que "arrasin" Catalunya. L'alcalde de Premià, segons l'entorn de la direcció -amb qui no té sintonia després de com va anar el congrés fundacional-, té "agenda pròpia", i no descarten que es presenti.
Munté, descartada
Qui apareix com a descartada, segons fonts oficials consultades, és Neus Munté, exconsellera de la Presidència i exportaveu del Govern que també exerceix com a vicepresidenta del PDECat fent tàndem amb Artur Mas. El nom de Munté es vincula a l'Ajuntament de Barcelona de cara a les eleccions del 2019. Pel que fa a Mas, la seva inhabilitació li impedeix liderar la llista, però tothom dona per fet que farà campanya activa i que tindrà una agenda ben plena durant la campanya.
Pel que fa a la possibilitat que sigui Pascal qui assumeixi el rol com a cap de llista, el seu entorn la qualifica de "remota", tot i que hi ha dirigents que consideren que serviria per "consolidar-la a llarg termini". La coordinadora general i David Bonvehí han treballat el reglament de les primàries, que ja arrencaran a principis de la setmana amb les eleccions territorials. La llista sencera s'haurà de validar més endavant. El dia 11 de novembre, a banda de la tria del cap de cartel, també hi haurà una conferència política que acabarà de definir el programa electoral, que inclourà la resistència a l'article 155, la recuperació de les institucions catalanes i la llibertat de tots els presos polítics.
El programa electoral del PDECat inclourà l'amnistia dels presos polítics, la resistència al 155 i la recuperació de les institucions catalanes
En cas de llistes separades, el principal rival és ERC, que va disparada a les enquestes. Les relacions amb els republicans, tot i el xoc que suposa l'empresonament de mig Govern, no acaben de ser fluïdes. Al PDECat no va caure gens bé l'article al diari Ara en què el vicepresident Oriol Junqueras demanava tancar el debat de la llista conjunta. "Ells quedaran com els que no han volgut la unitat", sostenen des de la direcció nacionalista. Un dels debats que s'obrirà precisament després del 21-D, si Mariano Rajoy ho permet, és si els dos partits han de governar junts com fins ara.
Artur Mas i Marta Pascal, durant la reunió del comitè nacional del PDECat al Parlament Foto: ACN