Tot està previst, fins i tot que no es pot preveure tot. Així ho veuen els redactors de la ponència del full de ruta que l'ANC haurà d'aprovar en l'assemblea que celebrarà a Tarragona el proper 5 de d'abril. Un esborrany de ponència que ha esverat l'unionisme, fins al punt que la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, l'ha brandat aquest matí al Parlament en senyal gairebé de declaració de guerra a la ucraïnesa. De fet, la ponència posa negre sobre blanc els plans tant si hi ha consulta com si no, l'escenari d'una autonomia intervinguda i situa el que era una data remorejada per la plataforma, declarar la independència el 23 d'abril de 2015. 

 

Ara bé, més enllà de la èpica de la data, -al capdavall és una proposta- el document planteja l'estratègia, més o menys detallada, de com poder assolir la independència en cas que l'Estat no només no permeti la consulta sinó hagi intervingut la Generalitat políticament i jurídica.

 

Precisament és en aquest context, que l'ANC preveu la creació de l'Assemblea de representants del poble català. Un organisme hauria d’estar format “pels diputats del Parlament de Catalunya (estigui oficialment dissolt o no), per la resta de diputats escollits per a d’altres cambres (Congrés de diputats i Senat espanyols, Parlament europeu) i –encara que no sigui un requisit imprescindible - pels alcaldes de tots els municipis de Catalunya que donin suport al procés”.

L’objectiu és per a l'ANC “aplegar els representants democràtics de la majoria incontestable dels ciutadans catalans”. Paral·lelament, també proposa bastir una assemblea d'alcaldes que permeti tenir “estructures polítiques i administratives” per afrontar “escenaris més complicats”. Una assemblea que hauria d'estar preparada per actuar a partir del 10 de novembre. 

 

Aquesta assemblea de representants hauria d'escollir la “forma i la data de declarar la independència” que nomenarà un “govern provisional” que “executi aquesta decisió”. Una decisió que podria ser “plausible” el 23 d'abril de 2015, diada de Sant Jordi.