Després de la cita congressual del PP a la Caja Mágica de Madrid, els populars catalans ja pensen en el seu congrés, que se celebrarà els propers 25 i 26 de març. El plat fort serà l’elecció de Xavier García Albiol com a nou president, posant així fi al llarg període d’interinatge que es va encetar quan l’ex-alcalde de Badalona va encapçalar la llista del PP per Barcelona a les eleccions del 27-S i va assumir, de fet, el lideratge del partit en substitució d'Alícia Sánchez-Camacho –ara diputada a Madrid- ha continuat en la presidència. El febrer passat, en una reunió de la direcció presidida per Mariano Rajoy, va ser designat com a coordinador general.

Hi ha moltes ganes al partit per iniciar una nova etapa, en la qual García Albiol tindrà les mans més lliures per dissenyar el seu equip. Té bona entrada a la seu de Génova, gràcies a la bona sintonia amb María Dolores de Cospedal. El fins ara coordinador general s’ha fixat tres objectius de cara al congrés: una renovació tan àmplia com sigui possible, de manera que nous quadres de la formació que s’han foguejat en l’àmbit municipal exerceixin responsabilitats en la direcció; teixir complicitats amb sectors de la societat catalana contraris al procés amb la creació d’un consell assessor; i recuperar figures històriques del partit que avui se senten desvinculades del PP.    

La secretaria general, en joc

A banda de la presidència, el congrés elegirà un nou secretari general, actualment Jordi Cornet, delegat a la Zona Franca, que ja va anunciar que no es tornaria a postular. Comencen a circular noms de possibles candidats, tot i que en les setmanes que queden poden sorgir més opcions. En l’entorn de García Albiol es té al cap el nom de Núria Carreras, regidora de Monistrol de Montserrat. Respon al perfil que agrada al carrer Urgell: jove i sorgida del món municipal. Carreras ja es va incorporar aquest febrer a l’organigrama de la direcció com a coordinadora territorial i s’ha capbussat en les interioritats del partit. Que se la promociona és una evidència. En les darreres eleccions generals, va ser candidata al Senat per Barcelona. El cap de setmana passat, el partit va tornar a confiar en ella: va formar part de la mesa del XVIII congrés del PP.

Però la pugna per la secretaria general pot ser disputada. García Albiol haurà de tenir en compte totes les famílies del partit. La regidora de Barcelona Àngels Esteller és una figura que ha estat esmentada aquest cap de setmana. Col·laboradora d’Alberto Fernández a Barcelona, acaba d’entrar a la junta directiva nacional del PP, l’òrgan més important entre congressos. Fernandista de sempre, el seu tracte cordial la pot fer una candidata a tenir en compte.
També té defensors Antonio Gallego, que va ser diputat al Congrés i, després de ser elegit al parlament el 27-S, va renunciar a l’escó. Ara ha estat recuperat per formar part de l’executiva del partit a Barcelona. No té una bona relació amb el fernandisme.

El "problema" Barcelona       

El PP és ara mateix un partit bastant pacificat territorialment. "El problema és Barcelona", asseguren fonts internes. És aquí on es lliurarà una batalla important. Hi ha qui afirma que el congrés de Barcelona, previst per entrada la primavera, serà més tens que el català. Hi ha en joc el control territorial, però també qui serà cap de llista a les municipals de Barcelona. Alberto Fernández promou de fa mesos Manuel Reyes, ex-alcalde Castelldefels, per presidir l’organització barcelonina. Alberto Villagrasa, l’actual president, vol continuar i pot aconseguir el suport de la ministra Dolors Montserrat i de Jordi Cornet.