Una imatge del congrés fundacional del PSC el 1978, amb Raventós a la taula del congrés. Foto: Fundació Campalans

El 15 i 16 de juliol de 1978, al Palau de Congressos de Montjuïc es van celebrar, en paral·lel, els congressos darrers dels tres col·lectius - PSC Congrés, Federació Socialista de Catalunya (PSOE) i Partit Socialista Catalunya Reagrupament- i, tot seguit, el Congrés de la Unitat, que va configurar el nou PSC hereu del que havia estat la candidatura "Socialistes per Catalunya".

Aquesta és la història d'un part d'un partit importantíssim en la història contemporània de Catalunya. Una formació que molts historiadors coincidien a definir com el "gran instrument civil del nostre poble". Així s'escriu al llibre "20 anys d'història del PSC", editat per la Fundació Campalans el 1998. De fet, aquest llibre d'assaig historiogràfic de la formació recull el quadre de les set diferències que les formacions de matriu catalana i espanyola aportaven.

Unes diferències que explicarien la divisió interna actual quan el PSC s'ha hagut de decantar pel PSOE abans que per la defensa del dret a decidir dels catalans. De fet, la compensació dels trets tenia com objectiu, segons explica l'historiador Jordi Font al llibre, "crear les condicions polítiques perquè fos irrepetible el fenomen del lerrouxisme que tant havia afectat la unitat civil dels catalans". Unes diferències que, segons primeres veus dels sectors crítics del PSC, veuen que tornen a aparèixer 35 anys després de manera definitiva.

El quadre dels problemes de partida:
 

Partit	PSC (C)	FSC (PSOE)
Identitat	Vinculació sociològica a l'esquerra catalanista	Asumpció de la memòria històrica del PSOE
Concepció del partit	Agregat de diferents sensibilitats i concepcions	Concepció global del projecte, decidit per majoria
Política d'aliances	S'emfatitzen polítiques de "progrés", "front dels treballadors conseqüent amb l'agregat de forces polítiques	Autonomia del projecte socialista. Els pactes només serveixen per arrancar parceles de poder polític
Concepció organitzativa	Estructura i jerarquitzada amb sectors i fronts	Horitzontal basada en criteris territorials
Política d'Estat	Model confederal d'organització política per a una Espanya federal	Concepció federal del partit i de l'Estat
Política Social	Sindicalisme unitari, independent de l'acció política	Complicitat política amb al UGT i respecte per la seva autonomia
Objectiu de la Unitat Socialista	Evitar la presència d'un partit "sucursalista", el PSOE, que poguès formular polítiques "lerruxistes" susceptibles de trencar el projecte nacional de Catalunya	Evitar la segregació de la majoria dels treballadors per motius culturals. Consolidar l'espai socialista a Catalunya.
Política catalanista	Màxim poder polític per a la Generalitat. Promoure la política cultural i lingüística per fer de Catalunya "un sol poble amb una sola cultura"	Prou poder polític i pactat per poder desenvolupar una Catalunya autònoma. Catalunya ha de ser un poble amb dues llengües.

A la vista d'aquest quadre, molts dels que diumenge van sortir derrotats al consell nacional extraordinari que va aprovar una resolució que aparta de la consulta el PSC, veuen un resorgir del PSOE a Catalunya. Fins i tot, alcaldes socialistes durant més de dues dècades i que ja han abandonat el partit apunten a Nació Digital que "el PSOE a Catalunya és més PSOE que no pas el de la Rioja". "En aquest quadre hi trobareu les raons", apunta un dels capvisibles del sector crític del PSC.


Felipe Gonzàlez, al congrés fundacional. Foto: Fundació Campalans