El Tribunal Suprem ha rebutjat les recusacions plantejades per l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig contra el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, per haver acceptat el premi de la Fundació Villacisneros, una entitat espanyolista i obertament contrària a l'independentisme. L'alt tribunal considera que les recusacions de Puigdemont són "infundades i arbitràries", són "abusives" i tenen "defectes formals".

Per aquest mateix motiu, el Suprem ha rebutjat també les recusacions contra Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Ana María Ferrer, que van ser jutges de la causa contra l'1-O; i contra Julián Sánchez Melgar, encarregat de revisar aquestes recusacions i que va ser Fiscal General de l'Estat i va participar directament de la direcció del Ministeri Fiscal en la causa del procés.

En la interlocutòria, de 32 pàgines, Sánchez Melgar nega que Llarena hagi perdut la imparcialitat per haver acceptat el premí de la fundació espanyolista. Argumenta que l'escrit de recusació, presentat per Gonzalo Boye l'1 de desembre de l'any passat, és un "totum revolutum" sense indicar quin és "l'interès personal directe o indirecte" del magistrat pel fet d'haver acceptat el guardó. "Ni les distincions que es puguin concedir a la independència judicial o a la funció constitucional del jutge poden servir per perdre la imparcialitat del jutjador", diu el Suprem.

L'alt tribunal afegeix que l'escrit de Puigdemont és "una opinió" seva sobre el que altres persones opinen de Llarena, i assegura que les recusacions han de basar-se en una "actuació pròpia" del magistrat, no en allò que algú altre li atribueix. Si s'acceptés la petició de Puigdemont, diu el jutge, només caldria "emetre opinions falses sobre la persona o la ideologia d'un magistrat per sol·licitar la seva recusació immediata". De la mateixa manera, el tribunal critica que els exiliats facin un ús "abusiu i indiscriminat" de la recusació.

[h3]Voluntat de posar un "jutge a conveniència"[/h3] 
"Han recusat tots els magistrat que van apareixen en la peça oberta i en cadena. La vigència de la invocació del dret al jutge imparcial i a la legítima defensa no ampara l'ús indiscriminat de la recusació, ni la designació d'un jutge a conveniència", remarca la sala. La interlocutòria, diu el tribunal, també assenyala "defectes formals" en els escrits presentats per Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig i retreu als exiliats que vulguin fer "recusacions preventives a futur, inconcretes i il·limitades"."Aquest tipus de recusacions genèriques estan dirigides contra l'òrgan i no contra els seus integrants", remarca la sala. 

Així mateix, el Suprem identifica altres defectes de forma, com ara que els processats "rebels" no tenen capacitat per recusar magistrats. "Si no volen enfrontar-se a un procés i es mantenen en rebel·lia, molt menys encara poden plantejar qüestions formals sobre el propi procés del qual no volen participar", argumenten els jutges. En aquesta línia, apunten que la recusació plantejada contra Llarena pel premi de l'entitat espanyolista és "extemporània" perquè es va presentar fora del termini de deu dies que fixa la llei.