Hi ha més de 500.000 electors estrangers a les eleccions municipals a Catalunya, però molts d'ells no voten. Un informe del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) radiografia els motius que fan que mig milió d'estrangers residents a Catalunya tinguin reconegut el dret a vot però que no l'exerceixin quan arriba el moment. Els obstacles administratius fan que molts d'ells desisteixin d'exercir el dret a sufragi, motiu pel qual l'entitat planteja passar del diagnòstic a l'acció amb accions concretes.
Aquest mig milió de persones amb dret de vot a les municipals inclou la ciutadania de la Unió Europea i de països amb acords de reciprocitat, la gran majoria estats llatinoamericans. La majoria es concentren en les ciutats més grans, on el seu efecte pot ser menor, però també en alguns municipis petits i mitjans en què el resultat sí que pot quedar influït. Els europeus es concentren més a la costa i en zones residencials, mentre que els països amb reciprocitat se situen més aviat en àrees metropolitanes i ciutats amb llarga trajectòria migratòria.
Tres eixos perquè els 500.000 electors votin
Els obstacles, segons el CIEMEN, no són tant de caràcter legal sinó més aviat de tipologies administratives i informatives. La inscripció al cens, la manca d'informació i la complexitat dels tràmits expliquen que moltes persones amb dret de vot acabin no exercint-lo. Per això, l'entitat planteja tres eixos d'intervenció:
1. Millora de la informació i la comunicació: l'estudi planteja reforçar el coneixement dels drets electorals, garantir la informació accessible i multilingüe, i integrar-la en els circuits habituals d’acollida, padró i atenció ciutadana. Destaca el paper fonamental de les entitats socials, les associacions de persones migrants i els equipaments de proximitat com a canals de confiança.
2. Simplificació administrativa i més coordinació institucional: l'informe considera que l’obligació d’inscripció prèvia al cens és una barrera per exercir el vot i proposa sistemes més automatitzats d'inscripció vinculats al padró municipal, reforçar la interoperabilitat administrativa, simplificar els tràmits i convertir les oficines municipals d’atenció ciutadana en espais de referència.
3. Sensibilització i promoció del compromís democràtic: l'estudi dibuixa el vot com una eina de cohesió social, participació i construcció de ciutadania. Planteja reforçar les campanyes de sensibilització, la mediació comunitària i la incorporació dels drets polítics dins de les polítiques municipals d’inclusió i convivència.
Qui són els 500.000 votants estrangers?
Les dades mostren que el potencial electorat estranger a Catalunya és "quantitativament rellevant i territorialment divers", segons el CIEMEN. Les principals concentracions absolutes es localitzen a les grans àrees metropolitanes i en municipis mitjans al llarg de tot el país. Tanmateix, en termes proporcionals, també hi ha municipis de dimensió mitjana o petita on la població estrangera amb dret potencial de vot té una presència especialment significativa.
L’estudi també posa de manifest que existeixen realitats diferenciades segons l’origen de la població potencialment electora. D’una banda, la ciutadania de la Unió Europea presenta una forta concentració en municipis costaners, turístics i residencials. De l’altra, la població procedent de països amb acords de reciprocitat mostra una presència especialment significativa en àrees metropolitanes i ciutats amb una llarga trajectòria migratòria vinculada als mercats de treball urbans.
Amb dades de 2025, pel que fa als ciutadans de la Unió Europea majors de 18 anys, en primera posició hi ha 82.135 ciutadans d'Itàlia amb potencial dret de vot a les municipals. El segueixen al podi Romània amb 69.153 ciutadans i, ja molt per sota, França amb un total de 34.163 persones. Alemanya (19349) i Portugal (14.322) també podrien aportar xifres significatives al cens electoral dels comicis locals, mentre que Polònia, Països Baixos o Bulgària n'aportarien més de 9.000.
Per altra banda, i també amb dades de 2025, pel que fa als estats amb acords de reciprocitat amb Espanya, hi ha 91.826 ciutadans de Colòmbia que podrien votar a les eleccions municipals. Per darrere hi ha 47.894 habitants del Perú i 23.321 de l'Equador. En aquest rànquing també destaquen els 20.286 ciutadans del Regne Unit que tenen dret a vot a les municipals, mentre que la resta continuen sent països de Llatinoamèrica: Paraguai (19.814), Bolívia (17.365) i Xile (10.824).
I on viuen?
Barcelona, com a municipi més poblat, concentra el nombre més gran de votants europeus (103.730), seguida de Castelldefels (6.413) i L’Hospitalet de Llobregat (5.513). Ara bé, pel que fa al percentatge sobre el total de votants, les grans ciutats no són les que tenen més presència relativa de ciutadania europea. Per exemple, Barcelona presenta un 8,0% mentre que l’Hospitalet de Llobregat només arriba al 2,6%. En contrast, municipis amb indústria o amb una forta orientació turística mostren percentatges molt més elevats. És el cas de Guissona (27,8%) i Castelló d’Empúries (24,6%) on els votants de la UE representen una part molt significativa del cens. Altres municipis com Lloret de Mar (13,6%), Sitges (12,6%), o Roses (12,6%) també destaquen per tenir percentatges elevats, vinculats a la presència de residents europeus.
Per altra banda, Barcelona destaca clarament amb 76.533 votants de països amb acord de reciprocitat (5,9% de la població de 16 i més anys), seguida de l’Hospitalet de Llobregat amb 22.566 (10,7%). Els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona presenten percentatges significatius. Ciutats com Puigcerdà (12,6%), l’Hospitalet de Llobregat (10,7%), o La Seu d’Urgell (7,1%) mostren una concentració notable de votants procedents d’aquests països. En contrast, municipis mitjans com Sabadell (4,3%), Terrassa (3,3%) o Badalona (3,6%) presenten percentatges menors. En zones turístiques com Sitges (6,8%), Salou (4,6%) o Lloret de Mar (3,3%) els percentatges també resulten inferiors als de la població votants de la Unió Europea en aquests mateixos municipis.
