Per què Espanya ha guanyat el Mundial? Una generació que ja apunta al 2030

Esports

"La Roja" suma la segona estrella amb una identitat futbolística clara, amb l'equip per sobre qualsevol estrella i un grup de jugadors consolidat que combina la joventut i l'experiència

Publicat el 20 de juliol de 2026 a les 08:07
Actualitzat el 20 de juliol de 2026 a les 17:17

La selecció espanyola ha guanyat el segon Mundial masculí aquest diumenge amb una final en què ha estat molt superior a l'Argentina de Messi i amb la qual ha tancat un torneig per emmarcar. Ja ho van fer en l'última Eurocopa i, fins i tot, el combinat de Luis de la Fuente ha mostrat un grau de maduresa superior al d'aleshores, amb una capacitat per dominar el joc contra qualsevol rival i no concedir cap mínim avantatge.

I, tot, amb una generació de jugadors joves -molts, blaugranes- i amb encara molt marge de creixement, liderats per pilars consolidats com Rodri Hernández, Dani Olmo, Unai Simón i Marc Cucurella. El triomf de "la Roja" deixa moltes lectures i la celebració de Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Pedri i companyia fa pensar que voldran allargar el domini mundial.

La clau de l'èxit de "la Roja"

El segon Mundial de la selecció espanyola ha estat un triomf coral. Tot i comptar amb grans estrelles com Lamine Yamal, Pedri, Rodri o Nico Williams, l'equip ha superat als rivals gràcies al joc col·lectiu i al domini absolut de la pilota i del guió. Ni la Portugal de Cristiano Ronaldo ni la França de Mbappé, Olise, Dembélé i companyia, com tampoc l'Argentina de Messi, han pogut desplegar el seu joc contra els de de la Fuente, que els ha aconseguit anul·lar sempre amb la possessió i, sobretot, sense cometre cap error. Només així es pot tancar un Mundial encaixant només un gol.

Un vestidor consolidat i guanyador

En una competició que reuneix els millors jugadors del món i obliga les estrelles a compenetrar-se després d'estar tot l'any liderant els seus equips, els jugadors de la selecció espanyola han demostrat una unitat i unes dinàmiques consolidades que han fet la diferència. Mentre altres favorites com Portugal o França arribaven als duels amb problemes interns -uns, amb crítiques a jugadors per qüestionar Cristiano; altres, amb estrelles com Cherki enfadades pel poc protagonisme-, Pedri ha encaixat bé la pèrdua de la titularitat i jugadors com els porters catalans Joan Garcia i David Raya, millors que Simón per a molts; i Eric Garcia i Martín Zubimendi, sense minuts fins a la pròrroga de la final, han fet costat als companys en silenci i amb lleialtat.

Una nova base de jugadors del Barça

Hi ha una relació de causalitat indiscutible entre la producció de la Masia i els èxits de la selecció espanyola. La generació d'estrelles blaugranes formada per Xavi, Iniesta, Puyol, Busquets i companyia va ser clau per aconseguir el Mundial i les dues Eurocopes entre el 2008 i el 2012. Mentrestant, el Barça dominava al futbol de clubs, en plena era Guardiola i aixecant dues Lligues de Campions. Ara, la nova fornada de Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Gavi, Eric i Dani Olmo, sumada a Pedri, Ferran Torres i Joan Garcia, ha tornat a ser determinant. El Barça ha tornat a ser el club amb més aportacions a la plantilla i ara només queda que aquests jugadors repeteixin les gestes dels predecessors a la Champions. 

Escull Nació com la teva font preferida de Google