"Estem davant d'un canvi de paradigma polític". Així ha defensat la presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, la retirada de l'esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat. Els comuns sostenen que si s'ha arribat a un "preacord" per aprovar tant els comptes del Govern com els de Barcelona és perquè "negociar és cedir" i el president Pere Aragonès així ho ha fet. "Sé que no és fàcil, però ERC s'ha posat al costat de l'interès general a Catalunya i a Barcelona per assolir un bon acord de pressupostos", ha assegurat.
Els comuns consideren que estan negociant amb el Govern per molt que Junts no s'hagi implicat en l'assoliment de l'acord i han subratllat que confien que Aragonès és "un home de paraula". Albiach ha detallat com han aconseguit "reorientar el rumb" dels pressupostos amb algunes fites concretes aconseguides, tot i que continuaran negociant fins al 23 de desembre, quan el Parlament els haurà d'aprovar de forma definitiva. Les millores aconseguides, ha dit, és en matèria de mobilitat per invertir en el tramvia del Camp de Tarragona, del Bages i de la Costa brava, pacificar la nacional II i congelar les tarifes del transport públic. També per posar en marxa les Rodalies de Lleida i allargar la R8 fins a Vilafranca.
Molts dels altres acords ja estaven inclosos en les negociacions amb la CUP, com ara la posada en marxa l'energètica pública o arribar fins als 1.000 milions d'euros en habitatge. També la internalització del 061 i del 112. Sí que són elements nous la creació d'un mecanisme per legalitzar i dignificar el treball de cures i de neteja de la llar, la posada en marxa d'11 comunitats energètiques durant el 2022, la creació d'una oficina per remunicipalitzar l'aigua i augmentar la partida per a indústria de 50 a 76 milions.
Albiach ha admès que el projecte del Hard Rock és "el nus" de les diferències que tenen amb el Govern i que negociaran en el mes que queda per a l'aprovació per intentar aturar-lo. Pel que fa a l'ampliació de l'aeroport consideren que l'opció està "morta" i sobre els Jocs d'Hiven ha assegurat que els comptes només recullen una consulta.
[h3]5 dies per tancar un acord[/h3]
Si el Govern i els comuns han pogut tancar en cinc dies l'acord que no va ser possible amb la CUP és perquè ambdues parts necessitaven fer de la necessitat virtut. Pere Aragonès necessita els vots dels vuit diputats d'En Comú Podem per tramitar els pressupostos i Ada Colau necessita també que ERC faci el mateix gest a l'Ajuntament de Barcelona. Que la negociació ha donat fruits ho ha verbalitzat el líder dels republicans a la capital catalana, Ernest Maragall, que ha anunciat que finalment facilitaran la tramitació dels pressupostos de Barcelona. L'intercanvi s'ha certificat.
Maragall ha criticat que els comuns hagin situat els pressupostos de Barcelona "com una peça de negociació política" i que en "prenen nota". Ha insistit que mantenen un posicionament crític amb les xifres de Colau i ha advertit que, de fet, el vot d'ERC no és significatiu perquè ja les té pactades amb el grup de Manuel Valls, però que assumiran la "contradicció" i facilitaran l'aprovació dels comptes per ser "responsables" amb els de la Generalitat.
"Entenem quina és la situació. Que no ens agradi aquesta decisió dels comuns no vol dir que no assumim les responsabilitats. Estem al servei del país", ha argumentat Maragall. El dirigent també ha assegurat que, tot i no estar "conformes" amb el canvi de posicionament, ERC "surt reforçada" en aquest intercanvi que ajuda a "tirar el país endavant". Malgrat la contradicció que assumeix, Maragall ha defensat que el fet que es posi en evidència la "política de canvi de cromos i el mercadeig" de la formació dels comuns els visibilitza com a una "alternativa" pel canvi a Barcelona de cara a les eleccions del 2023.
L'acord d'ERC i comuns es produeix en plena crisi oberta entre els socis del Govern, ja que Junts s'ha oposat explícitament a una entesa d'aquesta naturalesa pels comptes. De fet, la situació es va començar a enverinar des del moment en què els comuns van posar sobre la taula que el preu per salvar els pressupostos del Govern era que hi hagués una corresponsabilitat a Barcelona, on Maragall va votar la setmana passada en contra de la tramitació dels de Colau. Aquest fet, avançat per NacióDigital, va tenir un impacte directe sobre el partit de Carles Puigdemont, que van ordenar que ningú de Junts ni tampoc de la conselleria d'Economia participés d'una trobada que, paradoxalment, havia convocat el mateix departament.
El Govern estava convençut que, un cop ratificat el no de la CUP, hi havia marge per negociar amb els de Jéssica Albiach. Entenien que no havien d'elevar excessivament les exigències per retirar l'esmena a la totalitat si el que buscaven era un intercanvi per aprovar els pressupostos de Barcelona. En el cas dels de la Generalitat, les reivindicacions passen per més inversió en la xarxa de trens i la llei de barris verds, així com per fer possible l'aposta pel dentista i el psicòleg públics. En concret, demanen partides de 1.500 milions, 600 milions i 300 milions respectivament per a cadascuna d'aquestes tres carpetes de polítiques socials i d'infraestructures. Dijous, a la reunió que el partit de Colau va mantenir amb Presidència i Economia, es va estudiar la viabilitat d'aquestes quantitats.
Per contra, des dels comuns s'argumenta que ERC es va "precipitar" anunciant el vot en contra als comptes de Barcelona sense esperar la decisió de la CUP sobre els de la Generalitat i que Maragall i ja advertien aquest diumenge que tindria dificultats per justificar un canvi de vot, una carta que han jugat a la negociació per arrencar compromisos al Govern. De fet
Els comuns retiren l'esmena als pressupostos del Govern: «ERC s'ha situat al costat de l'interès general»
Jéssica Albiach assegura que continuaran negociant fins al 23 de desembre per aconseguir tirar enrere projectes com el Hard Rock

- La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, al Parlament | Sara González -
- | Sara González
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
-
Publicat el 22 de novembre de 2021 a les 12:45
Actualitzat el 22 de novembre de 2021 a les 12:54
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política La normalitat no és una foto
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros