L'acte ha estat presentat pel president de l'Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas; la presidenta d'Horitzó Europa, Florence Jacquey, i el director de la Fundació Catalunya Europa, Max Vives-Fierro. Ha moderat la taula rodona el vicepresident d'Horitzó Europa, Albert Royo, i ha tancat l'acte Toni Comín, de la Fundació Catalunya Europa. L'acte ha contat amb la presència de l'expresident de la Generalitat i president de la Fundació Catalunya Europa, Pasqual Maragall i del Síndic Major Joan Colom.

Carles Prats, qui ha tractat sobre el futur de la Unió després del referèndum fallit a Irlanda sobre el Tractat de Lisboa, ha explicat que actualment Europa està vivint 'una de les crisi institucional més importants que ha viscut'. Prats ha estat força crític al ressaltar que 'hi ha una falta de lideratge polític amb una Europa que no sap on navega'. No és només Irlanda el problema, sinó també França i Països Baixos. 'Cada cop els ciutadans s'han allunyat més d'Europa', ha manifestat, al temps que ha destacat que aquesta 'Europa construïda des de dalt' ha fet que la gent es negui a què les coses es facin així.

'Europa es fa a les capitals dels estats membres i no a Brussel·les', ha assegurat Prats. El periodista de TV3 ha destacat que 'l'opció que seria anar a un altre referèndum és molt poc probable'. 'Sembla bastant difícil i significaria dir als ciutadans que s'han equivocat i seria un exercici de cinisme', ha explicat. 'Davant dels escenaris, un nou referèndum o un nou text el que s'imposa és el pragmatisme i és que si no hi ha tractat es continuarà avançant amb el Tractat de Niça', ha afirmat.

'El procés de ratificació dels tractats europeus ha continuat', tot i que Prats ha admès que 'el que està passant és que ningú s'atreveix a dir que cal un dol i cal passar un temps per afirmar que el tractat està mort'.

Prats ha destacat que aquest 'és un moment de pragmatisme, de crisi de lideratge, en la qual el federalisme europeu sembla que seguirà essent un somni i això dependrà del poble europeu'. 'No hi ha partit europeu i no hi ha mitjans de caire europeu', ha apuntat, al temps que ha remarcat que 'Europa és víctima de les seves contradiccions'. Eliseu Oliveras, qui ha fet referència els reptes que la UE ha d'afrontar en relació a la crisi financera global i en relació al paper que Rússia exigeix jugar dins el continent, ha manifestat que 'Europa ha de definir quins son els seus interessos econòmics i polítics en especial amb Rússia i Xina'. 'Els interessos d'Europa no coincideixen sempre amb EEUU', ha dit, al temps que ha ressaltat que 'Europa hauria d'evitar que la política d'altres acorrali Rússia'. Oliveras ha indicat que Europa ha de fer sentir la seva veu a la OTAN.

Sobre el tema econòmic, el periodista ha ressaltat que 'Europa té una crisi financera, que afecta també a l'economia real i que està produint una restricció del crèdit'. 'La crisi ha generat l'encariment del petroli', ha remarcat Oliveras, que ha assenyalat que 'arran d'aquesta situació hi ha un estancament econòmic i una incertesa'. Entre les 'lliçons que es poden extreure' ha manifestat que 'els polítics i economistes haurien de deixar d'intentar d'imitar a EEUU'.

El català a Europa

Per la seva banda, Albert Segura ha manifestat que els polítics catalans a Europa han fet 'poc i malament' per l'oficialitat del català a Europa i han fet 'el ridícul'. Segons ha dit, Europa ha de ser una oportunitat i ha recordat que s'ha de mirar a Madrid per l'oficialitat del català. 'Ens equivoquem d'enemic', ha dit. 'D'aquí quatre dies els polítics catalans començaran a fer grans discursos criticant que la llengua catalana no sigui oficial a la UE', ha afirmat.

Segons Segura, els polítics catalans han fet el ridícul al demanar al Parlament europeu la oficialitat del català. 'El rol que té Catalunya a Europa depèn del govern espanyol i que el català sigui oficial depèn estrictament de Madrid', ha dit. En aquest context, ha manifestat que Brussel·les no està disposada a obrir 'el meló sobre les llengües'.

'A Brussel·les Catalunya perd pistonada com a país europeu', ha declarat Segura, qui ha afegit que 'està bé obrir delegacions a Europa, però ningú defensa que Sant Cugat del Vallès sigui la seu de l'institut europeu de tecnologia'. 'Trobo a faltar un paper més actiu de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europa', ha remarcat. 'Dóna la sensació que la delegació del Govern es limita a seguir l'agenda d'agricultura i de medi ambient i passa per alt altres temes on es tenen competències', ha explicat. 'Fa falta un lobby potent, es necessita i anem tard amb tot', ha dit.