"Ens hem de tornar a asseure". La reflexió correspon a una de les veus més serenes de l'independentisme parlamentari, que després de la sessió d'aquest dissabte al Parlament -altre cop farcida de cares llargues, aplaudiments solidaris als familiars dels presos i retrets a l'estratègia repressiva de l'Estat- reclamava als passadissos de la cambra un retorn a les negociacions per formar Govern. Els empresonaments de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa empenyen les forces sobiranistes a entendre's després del desacord, fallida com ha estat la investidura exprés de Turull, abans presidenciable i ara pres. El rellotge s'ha posat en marxa: hi ha temps fins al 22 de maig per evitar un nou escenari electoral.

El compte enrere comença constatant que l'Estat concedirà tot el protagonisme a la justícia en els pròxims mesos i que la resposta de l'independentisme passa per resistir, recuperar les institucions i sumar noves adhesions en el denominador comú dels principis democràtics. El primer fas l'ha fet aquest dissabte el president del Parlament, Roger Torrent, que ha visualitzat al seu entorn un "front comú" en defensa dels drets fonamentals, extensiu a "tots els demòcrates" d'Espanya, Europa i el món.
 
Puigdemont, altre cop a la diana

En l'acte a l'auditori del Parlament després de la sessió a l'hemicicle, secundaven a Torrent els seus predecessors -a excepció de Forcadell, reclosa a Alcalá Meco- i els portaveus de tots els grups sobiranistes, inclosos els "comuns", que han censurat la "lògica de vencedors i vençuts" que aplica l'Estat. El PSC, tot i considerar els empresonaments una mesura "desproporcionada", no hi ha estat present. L'aliança en defensa de la sobirania del Parlament i els valors democràtics és un punt de partida per reprendre les negociacions. A l'esquerra i la dreta de l'independentisme -com ha manifestat avui el PDECat- creixen les veus que apressen a liquidar el 155 amb la formació de Govern, obligatòriament amb nous lideratges.

Però el rebuig a la reclusió de dirigents polítics verbalitzat al Parlament -també al carrer, en les manifestacions tenses de divendres- no sembla que hagin de frenar la persecució iniciada per la justícia espanyola. Després que el Suprem tornés a decretar ordres de presó preventiva, aquest cap de setmana l'Estat ha pres l'accelerador per detenir Carles Puigdemont, així com la resta de líders independentistes a l'exili. Puigdemont, que ja no és a Finlàndia -on en els darrers dies ha desplegat l'argumentari contra la deriva "antidemocràtica d'Espanya"-, torna a ser a la diana del jutge Pablo Llarena, autor de la interlocutòria del processament de la cúpula del procés.
 
Llarena, apoderat

El fons, la forma i les conseqüències de la interlocutòria redactada per Llarena no han deixat indiferent ningú. Tampoc l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, que demana a l'Estat que obri la porta a un "diàleg sense humiliacions" i avisa de la "inquietud notable generada a la societat catalana. Com incomoditat han provocat els empresonaments en el socialisme català, que aquest dissabte ha marcat distàncies al Parlament amb Ciutadans i el PP, tot i haver-se acostumat a manifestar-se amb la seva companyia quan trepitja el carrer. Miquel Iceta ja insta els seus rivals a l'hemicicle a disposar de Govern si no volen estar en mans dels jutges, mentre observa que el to de Ciutadans i el PP no hi entén de matisos. Tampoc el del PSOE, que expressa per boca de Pedro Sánchez que l'esquerra no pot "alinear-se" amb l'¡ndependentisme.

La política a Espanya es modula, doncs, des del Suprem. El govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant, ha concedit la iniciativa a Llarena, fent explícita la judicialització de la política. I Llarena, apoderat per garantir la integritat territorial de l'Estat, ha actuat sembrant la indignació a Catalunya. Tanta duresa, però, amenaça de convertir-se en un bumerang per al bloc del 155, que viu el perill de gangrenar-se pel bloqueig i la repressió.