El passat 28 de maig, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides marcava un abans i un després en el curs del procés judicial vinculat a l'1-O. A través d'una resolució molt clara que va avançar en exclusiva aquest diari demanava l'alliberament immediat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i marcava un precedent que es repetiria mesos després en el cas d'altres polítics independentistes empresonats. Davant d'aquestes resolucions -que no són vinculants però sí de gran valor polític-, els ciutadans afectats per la violència policial patida el dia del referèndum han vist una porta oberta per adreçar les seves queixes i denúncies.

Segons explica a NacióDigital l'advocada de la Plataforma Democràcia i Justícia per Catalunya -l'associació que aplega els afectats per l'1-O-, Núria Garrido, a partir del mes de setembre es presentarà una denúncia genèrica dels ciutadans que van resultar ferits a Barcelona, que ja s'està coordinant amb l'advocat internacional de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Posteriorment també se'n presentaran d'altres, amb els afectats de Manresa, Girona o Tarragona, que també estaran firmades per tots els ciutadans "per donar-hi més força", però que tindran caràcter general.

Amb aquestes s'espera que els diferents relators i acadèmics dels grups d'estudi de Nacions Unides analitzin les vulneracions ciutadanes patides durant l'1-O, entre les quals la vulneració de la llibertat d'expressió, de manifestació o si es van patir situacions considerades de tortura. Segons Garrido, el més probable és que -si observen les imatges i coneixen què va passar- aquests relators emetin informes positius que haurien de ser presos en consideració per l'estat espanyol. De fet, els relators són figures independents de la diplomàcia internacional considerats experts en drets humans. Són designats pel Consell de Drets Humans i la seva tasca consisteix en examinar i informar sobre una situació concreta.

Respecte dels informes emesos pels experts, ha precisat Garrido, l'Estat tindrà sis mesos per contestar i, si no, es faran públics, tal i com va ser el cas de l'informe sobre la presó provisional dels líders independentistes. L'advocada espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg també tingui en compte aquests escrits per analitzar la situació conjunta dels fets que van tenir lloc a Catalunya l'any 2017. A més, ha afirmat, perquè la situació ja està judicialitzada a instrucció al jutjat 7 de Barcelona, on més d'una cinquantena de membres de la Policia Nacional espanyola estan sent investigats. 

Denunciar la situació dels ciutadans

La plataforma es va presentar el passat mes de juny per esdevenir la portaveu dels ciutadans afectats per l'1-O en l'àmbit judicial. En el seu marc consten desenes de persones que van resultar ferides durant les càrregues policials el dia del referèndum que, assessorades per un equip de juristes, s'han proposat plantar cara a la repressió. D'aquesta manera, segons Garrido, "visibilitzar a l'exterior" què va passar aquells mesos a Catalunya, i com l'actuació policial va afectar la ciutadania.