Tots els grups parlamentaris catalans han coincidit en la necessitat d'obrir el debat per reduir el nombre d'aforats a l'Estat. La polèmica va sorgir quan el govern del PP va decidir aforar Joan Carles I després de la seva abdicació i ha continuat aquesta setmana amb la proposta de reducció del nombre d'aforats que ha fet el president espanyol, Mariano Rajoy. La majoria dels partits catalans veuen excessiu que hi hagi 10.000 aforats -la CUP fins i tot proposa que no n'hi hagi cap- i creuen que és oportú un debat en profunditat per prendre una decisió col·lectiva. ICV-EUiA i el PPC no troben positiu un "degoteig" de renuncies com la que ha fet aquest dimarts el Síndic de Greuges.
El diputat d'ERC Oriol Amorós s'ha mostrat partidari de fer un estudi a la baixa del nombre actual d'aforats i ha apostat perquè hi hagi una tendència a igualar els representats públics al conjunt de la ciutadania. "Els principis republicans són clars, la justícia ha de ser igual per a tothom", ha refermat per després explicar que la condició d'aforat només té el sentit d'evitar que es faci un "ús partidista de la justícia" presentant querelles amb l'objectiu d'obtenir un desgast polític.
En la mateixa línia, la portaveu del grup parlamentari de Ciutadans, Carina Mejías, ha afirmat que la seva formació política "és partidària de reduir el nombre d'aforats". En aquest sentit, ha exemplificat la seva exposició citant el nombre d'aforats d'altres països d'Europa, tots de xifres inferiors a les de l'Estat Espanyol. Per a Mejías, calen mesures "exemplaritzants" perquè tots els càrrecs públics responguin davant la justícia "amb les mateixes condicions que qualsevol particular".
Sobre la condició d'aforament dels càrrecs polítics, el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha afirmat que el nombre d'aforats a l'Estat Espanyol és "desproporcionat" i ha recordat la voluntat de la CUP de renunciar-hi "si és possible". En aquest sentit, Arrufat s'ha referit al judici que tingué per participar en una acció de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, on va participar en un jutjat ordinari, renunciant a la condició d'aforat.
De la seva banda, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha assegurat que no tenen cap inconvenient en obrir aquest debat i en replantejar el nombre d'aforats. De fet, ha defensat la celeritat en els processos judicials contra els polítics i ha reconegut que el fet de ser aforat alenteix tot el procés. Ha posat l'exemple del diputat de CiU Ferran Falcó, que ha estat imputat anys i anys, amb el que suposa mediàticament, i després va ser desimputat. "I la reparació com s'aconsegueix?", ha preguntat.
Pel que fa a la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, és partidària de fer un replantejament general per reduir el nombre d'aforats a l'Estat. La líder ecosocialista entén el posicionament del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que aquest dimarts ha anunciat la seva intenció de renunciar a l'aforament, però no creu que sigui positiu un "degoteig de baixes", sinó un anàlisi institucional per prendre una decisió col·lectiva sobre el tema. Ha recordat, a més, que la figura de l'aforat no està pensada per protegir persones que han comès delictes sinó per protegir càrrecs públics en l'exercici de la seva responsabilitat.
Per últim, el portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, ha opinat que el nombre d'aforats a l'Estat és "extremadament elevat" i ha recordat que la gran majoria (75%) són membres del cos judicial, mentre que només el 25% són polítics. "Si s'ha de debatre sobre l'oportunitat d'aquest aforament en el conjunt de càrrecs, no tenim cap problema" ha explicat. Com Camats, Rodríguez també ha lamentat que Ribó hagi pres una decisió individual, quan l'important és que es faci una "reflexió col·lectiva".
