Els caps de govern i d'estat de la Unió Europea comencen a negociar el pla per intentar salvar l'economia europea després de la crisi provocada per la Covid-19. En la cimera d'aquest dijous, els líders dels 27 comencen a perfilar en un clima de desconfiança l'estratègia per rellançar l'economia, però no s'espera més que un acord base i encomanar a la Comissió Europea -que ja arriba amb una proposta d'un fons de reconstrucció per valor d'un bilió i mig d'euros, segons va avançar El País-, que continuï els treballs per concretar un pla. Els detalls, com el volum concret de diners per finançar la recuperació, es tancaran en pròximes trobades. Possiblement, les converses s'allarguin com a mínim fins al juny.
En la quarta videoconferència entre els líders europeus des l'inici de la crisi pel coronavirus, Itàlia i els Països Baixos continuen representant les posicions més allunyades, mentre Espanya intenta fer-se un lloc amb una proposta que té poques opcions de tirar endavant.
Serà, així, en pròximes trobades on els líders dels 27 acordin el volum de diners que es destinen a la recuperació. Segons fonts comunitàries, és difícil que el pla s'acabi de tancar per videoconferència i possiblement no s'acordarà fins que els líders no puguin tenir una cimera presencial.
A banda de com finançar el rellançament de l'economia europea, els líders també tenen sobre la taula l'acord de l'Eurogrup per mobilitzar més de mig bilió d'euros per a empreses, mantenir llocs de treball i permetre als estats que puguin fer front a l'emergència sanitària del coronavirus.
Itàlia i els Països Baixos, els més allunyats
Les posicions enrocades sobre la mutualització del deute han frenat l'acord europeu sobre la resposta econòmica al covid-19. Ara, l'instrument més factible per afrontar la recuperació és un pressupost de la Unió Europea ampliat, que podria arribar a ser del 2% del PIB de la UE, gairebé un punt per sobre de la primera proposta en l'esborrany que van negociar i rebutjar 27. En aquest escenari cal encaixar també el Fons Europeu de Reconstrucció acordat per l'Eurogrup, que podria estar vinculat al pressupost.
De la mateixa manera que en les tres reunions anteriors, les posicions més allunyades continuen sent les d'Itàlia i els Països Baixos. Itàlia ha estat l'estat que més ha defensat la necessitat de mutualitzar el deute, mentre que els Països Baixos han estat els que més s'hi han oposat.
Respecte a les cimeres anteriors, algunes posicions sí que s'han mogut. Espanya presenta ara un pla per a la recuperació, que ara per ara no té possibilitats de tirar endavant, segons fonts comunitàries, per l'aposta pel finançament amb deute perpetu i les transferències. Amb tot, fonts diplomàtiques espanyoles apunten que el document ha estat ben rebut per la seva "seriositat" i "poc dogmatisme".
Segons fonts comunitàries, la idea de finançar el fons amb deute perpetu és "difícil d'empassar" per a alguns estats i, a més, "la majoria d'estats" aposten per una recuperació amb crèdits, i no amb transferències com proposa Espanya perquè la inversió no es traslladi a "deutes inassumibles".
El que sí veuen amb bons ulls és la insistència d'Espanya en el fet que la sortida de la crisi sigui simètrica. "La idea és que la recuperació no ha de ser asimètrica. Això és important perquè si és asimètrica hi ha riscos polítics sobre el funcionament de la Unió i del mercat únic", subratllen fonts de la Unió Europea.
Malgrat el ferm rebuig als coronabons, Alemanya també ha suavitzat la seva posició. La cancellera Angela Merkel admet que s'haurà d'augmentar el pressupost europeu per als pròxims set anys per fer front a la crisi i promet ser més solidària respecte a les mesures ja acordades per l'Eurogrup.
Juntament amb Alemanya, França està tenint un paper de mediador entre els països del sud, especialment Itàlia i Espanya, i els del nord, amb els Països Baixos amb la posició més allunyada de les demandes del sud. França dona suport a un fons de recuperació, al qual no ha posat una xifra concreta, que sigui temporal i focalitzat.
Lagarde: l'economia pot caure un 15%
A l'inici de la reunió, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha avisat als líders dels 27 que l'economia de la zona euro pot arribar a caure fins a un 15% del PIB com a conseqüència de la pandèmia.
Segons publica Bloomberg, Lagarde ha advertit amb aquesta previsió als líders europeus que cal actuar davant la profunda crisi provocada pel coronavirus i ha expressat el seu temor que acabin reaccionant "massa poc i massa tard".
Durant la seva intervenció per videoconferència en la reunió, la presidenta del BCE ha avançat els escenaris econòmics als quals s'enfronta l'eurozona: en el més greu preveu un enfonsament d'un 15% del PIB, mentre que en l'escenari base la caiguda és d'un 9% del PIB.
[noticiadiari]2/200898[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200922[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200839[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/178158[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201036[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200939[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/200785[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198615[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]
Els líders europeus comencen a negociar el pla econòmic contra la crisi del coronavirus
Brussel·les proposa un fons de reconstrucció d'un bilió i mig d'euros, i les discussions es poden allargar, com a mínim, fins al juny

- El president del Consell Europeu, Charles Michel, i la cancellera alemanya Angela Merkel, en la cimera dels pressupostos europeus del febrer -
- Consell Europeu

- Un jove llegint des del seu balcó a Girona. -
- ACN

- La Rambla de Barcelona, epicentre de la diada de Sant Jordi, buida pel confinament -
- Martí Urgell

- Un sanitari atenent un pacient a l'UCI -
- Europa Press

- El personal del Cap de Bellvitge treballant per combatre el coronavirus -
- Albert Alemany
ARA A PORTADA
Publicat el 23 d’abril de 2020 a les 16:00
Et pot interessar
-
Política Francesc Macià
-
Política Un any de la presa de possessió del Govern: entre la gestió i la necessitat de pressupostos
-
Política L’Església catalana acusa Vox de criminalitzar la immigració
-
Política Óscar Puente, l'ariet de Sánchez que incendia «X» contra el PP: «No hi ha desgràcia que no els enxampi de farra»
-
Política Acció exterior, una dècada després: del relat del procés als «temes que preocupen a tothom»
-
Política La immigració aprofundeix la divisió entre la Moncloa i el PP