Partim de la base que el PP a Catalunya interpreta el paper de la trista figura en la curiosa biosfera de la política catalana. Ser la tercera força parlamentària amb l'espanyolisme de llautó per bandera  té la influència que té. Més o menys com la d'un mariatxi en un congrés de neurocirurgia: poden tocar a trompeta per sopar amb la tranquil·litat que ningú els escolta i cap de les seves ranxeres seran posades en pràctica en una lobotomia.

Escoltar el catecisme que repeteixen com un mantra dia i nit ja dibuixa que no en despengen de gaire alts. Donen la llauna amb la sociovergència, el debat identitari i la conya de la corva de Laffer, un invent de reducció dels impostos que només Ronald Reagan va tenir pebrots d'aplicar-lo; i sort que en Bill Clinton, entre becària i becària, ho va arreglar.

Amb aquest panorama no sé per què Artur Mas insisteix a fer entrar per la porta del darrera els mercenaris del PP per integrar-los en el sottogoverno. A més de ser gent extravagant amb una bel·ligerància, teledirigida des de Madrid, a tot allò que soni català, només s'han quedat a la primera capa de l'invent de la democràcia. Superficialitat que també planeja a les capes altes de CiU. Recordin que Atenes fou la "inventora" de la democràcia; però si bé els atenesos creien en la democràcia, cal recordar que no creien en la igualtat. No cal que els mariatxis entrin al quiròfan, Sr.Mas.