📊 Dades | Els partits de l'Estat acumulen un deute de 146 milions amb els bancs
— NacióDigital (@naciodigital) October 6, 2023
âœï¸ @rogertugas
ðŸ“½ï¸ @laurasvila https://t.co/OMAfZuDaFd pic.twitter.com/cSZxyRFLfM
En tot cas, el repartiment del deute bancari és desigual, fins al punt que, entre el PSOE i el PSC, sumen 57,7 milions de crèdit pendent de retornar, gairebé el 40% del total. Força més que el PP, amb 38,2 milions, si bé el Tribunal de Comptes assenyala la situació d'IU, amb un forat de 12,4 milions, proporcionalment més preocupant si es tenen en compte els seus inferiors ingressos. Precisament una difícil situació financera va conduir a la fallida d'ICV, que encara mantenia deutes per valor de 8,8 milions a principis de 2020, mentre que, en el cas de CDC, n'eren la meitat.
Per contra, Vox tenia llavors un deute irrisori, de tan sols 5.900,9 euros, ja que, com la majoria de nous partits, ha prioritzat no demanar crèdits. Podem, de fet, no tenia cap obligació amb els bancs, però sí 2,7 milions amb altres deutors, sobretot privats que van ajudar a finançar-lo amb microcrèdits, com va fer Barcelona en Comú. La CUP, en canvi, no tenia deutes de cap tipus, com el PDECat, si bé llavors aquest partit es presentava en coalició amb CDC amb la marca de Junts. Formacions com Cs o ERC, finalment, només tenien deute electoral, és a dir, bestretes que avançaven els bancs per afrontar una campanya i que després es retornaven ràpid, en cobrar-se la subvenció electoral.
De fet, l'any 2019 va viure una activitat electoral intensa, amb dues eleccions espanyoles, unes municipals, unes europees i, a alguns territoris com el País Valencià i les Illes Balears, també d'autonòmiques. Arran dels resultats obtinguts, els partits van ingressar 193,5 milions en subvencions electorals per sufragar el cost els que va suposar, els quals es van unir als 174,5 milions per al funcionament ordinari que reparteixen de forma força equitativa les institucions estatals, autonòmiques i locals -també en funció de la representativitat a cada lloc-. En total, per tant, aquell any van rebre 368 milions en subvencions públiques, més del doble del que els tocaria un curs sense campanyes electorals.
A banda de les subvencions públiques, els partits van ingressar també 74,8 milions per altres vies, sobretot quotes d'afiliats o aportacions dels càrrecs electes, però també donacions de tercers. Tot i això, el Tribunal de Comptes assenyala que aquest finançament privat tan sols equivalia el 2019 a un 17% del total -un 29%, l'any anterior, amb menys eleccions-, motiu pel qual insta a buscar un equilibri entre totes dues fonts per mantenir les finances de les formacions polítiques. També qüestiona, de fet, que es mantinguin els 2,7 milions anuals en subvencions en matèria de seguretat, ideades per fer front a la despesa per evitar atemptats d'ETA, si bé aquesta organització fa 12 anys que va declarar la fi de l'activitat armada.
Campanya mal finançada contra Quim Torra
Ara bé, no totes les vies d'ingressos són vàlides i, de fet, els partits tenen prohibit rebre'n de finalistes per a actuacions concretes. I Vox ho ha fet, com a mínim, en dues ocasions. En una d'elles, per exemple, va aconseguir 31.664,8 euros en una campanya de recollida de donacions per finançar la querella contra Quim Torra, fet que, segons el Tribunal de Comptes, "pot constituir una irregularitat sancionable", tal com recull la llei de finançament de partits.No va ser l'única campanya similar de l'extrema dreta, ja que encara en va fer una altra per la qual va rebre 120.482,9 euros per pagar part de la indemnització a què havia de fer front Borja Salvador, condemnat el 2015 a presó i a abonar 180.000 euros per haver matat un lladre que estava atracant una dona a Màlaga. Tot i això, el Tribunal de Comptes també censura que el PDECat i Més per Mallorca podrien haver incorregut en el mateix. El primer partit, per rebre més de 110.000 euros en una campanya per ajudar en el finançament de la defensa dels encausats pel 9-N, i el segon, per ingressar donacions destinades específicament a reforçar una vaga del 8 de març.
