Els vetos aboquen Maragall i Colau a una negociació fins al darrer minut

A l'entorn d'Ada Colau admeten que el cop emocional dels resultats electorals de diumenge no ha desaparegut. L'alcaldessa en funcions està centrada en les negociacions, però la processó va per dins. "Està tocada", admeten les fonts consultades, coneixedores de com s'ha entomat a Barcelona en Comú l'escenari diabòlic de l'escrutini. Malgrat que els comuns estan centrats a fer possible una tercera via, les dues opcions que tenen més possibilitats de produir-se són aquestes: negociar amb ERC per aconseguir un bon acord, tot i que això impliqui que Ernest Maragall es converteixi en alcalde, o retenir l'alcaldia, amb l'ajuda dels vots de Manuel Valls. Maragall no en vol saber res del PSC i Colau tampoc accepta aliances en les quals aparegui Junts per Catalunya (JxCat). El diàleg està condicionat pels vetos i es preveu una negociació fins al darrer minut.

Els equips de Maragall i Colau treballen per exercir pressió a l'altra part. Els comuns entenen que ERC no té totes les cartes a la mà per tirar pel dret i obviar propostes d'aliances. Al seu torn, els republicans verbalitzen que Barcelona en Comú és conscient de les conseqüències que comportaria valdre's dels vots de la dreta per investir Colau. Certament, als comuns no hi ha una posició homogènia sobre aquest moviment, tal com s'ha explicitat aquests dies en els mateixos xats interns de la formació. L'operació, carregada de contradiccions i amb molt soroll extern, no compta amb un predicament majoritari al partit. I el dilema impacta de ple en l'estratègia de negociació.

Als comuns no hi ha una posició homogènia sobre si es pot acceptar una investidura amb els vots de Valls

I Manuel Valls ha acabat de complicar la decisió de Colau aquest dimecres amb una reflexió diàfana, que hauria resultat impensable mesos enrere: cedeix els seus vots "sense condicions" per fer Colau alcaldessa i evitar així que a Barcelona hi hagi un govern independentista. El suport enverinat de Valls -el candidat de les elits- i el vot favorable del PSC de Jaume Collboni li permetria a Colau disposar d'un segon mandat. Ciutadans ha sortit ràpidament a desmentir Valls. Tots els moviments són aliens a Colau -tot i la participació pública en el debat d'exrepresentants dels comuns com Lluís Rabell, partidaris d'acceptar els vots de la dreta-, però han convulsionat les reflexions postelectorals a Barcelona.

Maragall parla de moviments de Colau, els comuns no es mullen

I com s'ha resolt la primera ronda de contactes plantejada per Maragall? Amb pocs avenços. L'alcaldable d'ERC s'ha reunit amb Colau i també amb Elsa Artadi, que ha passat d'atacar-lo en campanya a utilitzar un vocabulari edulcorat. Artadi vol entrar en l'equació dels pactes, malgrat la davallada de vots de Junts per Catalunya (JxCat). Sempre amb la investidura com a única referència, Maragall ha mantingut en les dues reunions la formulació d'un pacte a tres bandes que els comuns no accepten i que JxCat tolera.

"Colau vol treballar en un acord de govern en el qual jo sigui alcalde", ha afirmat Maragall just després de reunir-se amb l'alcaldessa en funcions. Ha reconegut, però, que la líder dels comuns vol un pacte que exclogui JxCat. En nom de Colau, el número dos de Barcelona en Comú, Joan Subirats, ha negat que l'escenari de definir alcalde estigui resolt, tot insistint que "no és el moment" de parlar sobre qui serà la màxima autoritat de l'Ajuntament. A més, ha agraït a Valls la seva "generositat" per la predisposició a investir Colau.

Els comuns continuen evitant descartar la possibilitat d'una investidura amb vots prestats i insisteixen en sumar ERC i el PSC. "De totes les opcions, és la millor. Ja veurem si s'hi negaran. Aguantarem fins al 14 de juny", admeten fonts coneixedores de les negociacions per dibuixar uns contactes de llarga durada. De moment, l'entorn de Colau ja busca lloc a l'agenda per tancar una trobada amb Jaume Collboni que encara no s'ha produït.

Jugar amb la pressió

L'opció de ser alcaldessa amb un pacte amb el PSC i els vots de Valls és la carta que es reserve els comuns per pressionar Maragall perquè es desentengui de la candidatura d'Artadi. Ara bé, l'espai intenta protegir Colau d'aquest desgast. Però, si els republicans mantenen JxCat en l'equació negociadora, seran els comuns capaços de quedar-se al capdavant de l'Ajuntament amb els vots del candidat aliat amb Ciutadans? A Barcelona en Comú prefereixen centrar-se en el diàleg obert amb Maragall. "Hem de parlar de programa, de propostes concretes", afegeixen les fonts consultades.

Que els republicans es desentenguin de JxCat no serà fàcil. Especialment perquè Artadi, hàbil en la resposta aquest dimecres, ja s'ha afanyat a veure amb bons ulls l'oferta de Maragall per fer-lo alcalde sense vetar els comuns a la investidura. El dirigent republicà té prevista una segona trobada per divendres a la tarda amb Joaquim Forn a Soto del Real.

La jugada del PSC per desgastar Colau

Tant ERC com el PSC coincideixen que qui ha de prendre una decisió definitiva és Colau. O accepta que no serà alcaldessa i intenta negociar amb els republicans o revalida el càrrec assumint el cost i les contradiccions que implicaria acceptar els vots de Valls. "Si es suïciden, ells mateixos", asseguren fonts republicanes referint-se als comuns. "Colau ha de decidir, després del gest de Valls, ja no té excusa", sostenen fonts socialistes pròximes a Collboni.

Entre la complexitat política i emocional d'assumir la pèrdua de l'alcaldia i les temptacions de retenir-la amb un esquema antinatura, el debat bull dins dels comuns. Part de la direcció d'ICV i el corrent Comuns Federalistes -que ostenten 10 dels 30 càrrecs de la direcció de Catalunya en Comú- consideren que és assumible apostar per un pacte de Colau amb Collboni que li garanteixi la investidura, encara que sigui amb el vot actiu de Valls. Entenen que és legítim fer-ho per impedir que Maragall "supediti" l'Ajuntament a la causa independentista. En les darreres hores, aquests dirigents han intentat arrossegar el pinyol de Barcelona en Comú cap a aquesta opció.

A ERC tenen clar que tard o d'hora s'haurà de produir l'emancipació dels pactes amb Junts per Catalunya. El dilema és quan

Des d'ERC, però, mantenen que estan tranquils perquè no donen com a escenari probable que Colau acabi entrant en la tríada amb Valls. Ara bé, als republicans també comença a obrir-se un debat que va més enllà de la investidura del 15 de juny. Les declaracions de Joan Tardà apostant per una entesa amb els comuns ha posat veu a un sector del partit que considera que és el moment de canviar les aliances i teixir acords d'esquerres, especialment si es tracta de l'alcaldia de Barcelona.

Però l'aposta majoritària de la direcció d'ERC i de l'entorn de Maragall és que, si no es pot acordar investidura i govern a tres amb comuns i JxCat, es piloti l'Ajuntament en solitari, amb 10 regidors. Pesen els efectes que un pacte amb els comuns podria tenir en el Govern de la Generalitat i també el fet que en l'horitzó estan unes eventuals eleccions catalanes i el càlcul del desgast que podria suposar trencar la lògica d'enteses de segell netament independentista. A la seu de Calàbria tenen clar que tard o d'hora s'haurà de produir l'emancipació dels pactes amb Junts per Catalunya. El dilema és quan.